A Lola Amapola le encantan las flores: las rosas, las orquídeas, los narcisos, las flores grandes y las pequeñas, las silvestres y las cultivadas... Ella misma parece una flor silvestre. Lo que más le gusta es cuidar de su jardin e invitar a tomar el te al señor Azafran, otro apasionado de las flores. Lola Amapola viaja por todo el mundo para socorrer a las flores en peligro. Un dia recibe el encargo de salvar a unas flores en Australia, pero esta vez tendra que enfrentarse a un peligro inesperado. ¿Conseguira cumplir su mision?
Un dia de juliol, una papallona va aterrar a la capçada d' un pi i va decidir que era un bon lloc per pondre-hi els ous. Dels ous en va sortir un exercit d' erugues que amenaçaven de menjar-se tot el pi. L' avia Lutgarda ho volia impedir, i per aixo va cridar el professor Kaufmann que va arribar carregat d' eines, estris i andromines diverses per combatre aquella plaga, pero les petites erugues li van plantar cara...
Una mosca petita com una llavor de raïm va arribar a l'obrador d'un pastisser. Quan la va voler caçar ... els dolços i les coques se li van cremar i els pastissos se li van socarrimar. Un autèntic de
Tu ets dels que els agrada anar a nedar a la piscina o dels que no els agrada gens? En aquest conte hi surten nens i nenes que són com a peixets, i d altres que l aigua els fa una mica de por... I mira be els dibuixos, que al final del conte hauras de demostrar que t hi has fixat be!
Al carrer de les bruixes hi vivien bruixes de totes les races i de totes les mides. Elles n’estaven molt, del seu carrer, i per res del món no es mudarien a un altre lloc. Per això se n’hi va anar a
La mare, el pare i Coconut sempre diuen a Cocolicot que els cocodrils són valents i no ploren mai. Un dia, però, Cocolicot no va poder aguantar el plor, i ací teniu, a Llàgrimes de cocodril, el que v
Vet aquí el lleó més temut del món. Ningú no l'ha vist, però tothom en parla. Els seus rugits tenen atemorits tots els habitants de la selva. D'ell s'expliquen tot d'històries esgarrifoses, per això
Mahats hazi baten neurriko euli txiki bat heldu zen gozogile baten lantokira. Intsektua harrapatu nahian hastean gozokiak, opilak eta bizkotxoak erre zitzaizkion, eta pastelak kiskali. Hura zen hura hondamendia eta libre zebilen hegan eulia!
En Pep va de colònies amb els nens de la seva classe. Ja veuràs que les colònies den Pep són una mica accidentades. Tu aniràs de colònies? Dins del conte trobaràs un adhesiu perquè hi escriguis el t
Susana was afraid of many things. She was afraid, for example, of the terrible monsters that lurked in the corridor at home. But Susana had something that kept her safe…
La pequeña ardilla sentía una pena muy grande porque su madre había muerto, y pensaba que nunca más sería feliz. Pero la vida continúa y el amor curará sus heridas. A primera vista, podría parecer q
Este cuento utiliza, en escenas cotidianas, la multiplicación sólo por una cifra, para que los niños repasen de manera natural las tablas de multiplicar. Este contenido, que aparece en el currículo de 3.º de Primaria, se presenta aderezado de valores de integracion, respeto y colaboracion, asi como de los propios de la educacion para el consumidor.
Al carrer de les bruixes, hi vivien bruixes de totes les races i totes les mides. Elles n''estaven molt, del seu carrer, i per res del món no es mudarien a un altre lloc. Per això se n''hi va anar a
Katagorri txikiak pena handia zuen: ama hil zitzaion, eta uste zuen ez zela berriz zoriontsua izango. Baina bizitzak aurrera jarraitzen du, eta maitasunak zauriak sendatuko dizkio.Lehen begiratuan, baten batek pentsa lezake literatur eta arte proposamen honekin haurrek ezinegona sentitzen ahal dutela, baina, katagorri txikiari gertatzen zaion bezalaxe, haurrek oso modu naturalean bizi dute heriotzaren esperientzia. Eta erantzunak bilatzen dituzte. Fantasiak ematen duen distantzia lagungarria da, oinarrizkoa, haurrek nolabait uler dezaten maite dituzten horien desagerpena. Istorio goxoa da, samurtasunez eta sentiberatasunez betea, gai sakon eta nahitaez jorratu beharreko gai honetarako atea irekitzen duena. Gainera, iradokizun irekiak eta lasaigarriak eskaintzen ditu, bizitzak aurrera egiten duela nabarmentzen dutenak.Elisa Ramonen istorioan doluaren osagai guztiak ageri dira: hasierako haserrea eta sumina, besarkadaren eragin sendagarria, oinazearen negar-intziriak, bakardadea, eta, nola ez, oreka emozionala maitasunaren eta oroitzapenen bidez berreskuratzen den unea. Rosa Osunak, ur-margoak, argizariak eta lapitzak nahasiz, irudi soil eta samurrak lortzen ditu. Nabarmentzekoa da nola asmatzen duen falta den pertsona irudikatzen, eta osagai sinboliko batzuek nola aberasten duten irudiz lagundutako irakurketa.
