du 4 au 7 janvier au Grand T (Nantes), du 11 au 13 janvier à la Comédie de Béthune, les 17 & 18 janvier au Granit (Belfort), les 24 & 25 janvier au théâtre de Sartrouville, le 27 janvier au M
EMMANUEL B. DONGALAMatapari, el nen protagonista de Els infants també neixen de les estrelles, ho va dir ben clarament: ell no hauria d'haver vingut al món. El que passa és que va ser l'últim a néixer de trigemins i ho va fer dos dies despres dels seus dos germans, potser per discrecio o per prudencia. D'aquesta feta, va rebre el do de la curiositat insaciable pel mon i per tot allo que veia al seu voltant. Amb els ulls de la innocencia, de vegades trobava que tot era estrany: des de les coses mes frivoles fins a les altes esferes politiques del seu pais. Aquest infant falsament naif descobreix les vicissituds d'un continent, Africa, que es ostatge dels seus propis dirigents postcolonials reclosos en la fortalesa del seu Partit Unic
Matapari le dit, il n''aurait même pas dû naître. C''est que, dernier né de triplés, il ne quitta le ventre de sa mère que deux jours après ses frères, peut-être par discrétion, ou par prudence. De c
A través de la visión cándida de un adolescente apodado Matapari, que en lengua lingala significa problemas y quebraderos de cabeza, Dongala retrata la historia de un país africano (el Congo?) desde la colonizacion hasta nuestros dias. A lo largo de esta epopeya que cubre casi medio siglo, Matapari describe con extraordinaria ironia y ternura la vida social de toda una comunidad, marcada por el colonialismo, el postcolonialismo, los golpes de Estado y los turbios entresijos politicos. El adolescente esta tan fascinado por el oportunismo de su tio Boula Boula y sus tejemanejes, como por el humanismo de su padre, un maestro obsesionado por la ciencia yel conocimiento, y la sabiduria ancestral de su abuelo, maestro tambien y enemigo declarado de los curas.