Enric Prat de la Riba

Enric Prat de la Riba (Castellterçol, 1870-1917) fou, fonamentalment, el líder polític més sòlid del catalanisme que va conquerir les primeres parcel·les de poder institucional durant els primers vint anys del segle XX. A començaments de la darrera dècada del segle XIX, des de diferents tribunes i plataformes inicià l’elaboració d’una proposta ideològica que el partit que ell va col·laborar a fundar –la Lliga Regionalista- faria hegemònica. Membre de la Diputació de Barcelona, el 1907 en fou elegit president i seria des d’aquesta posició que creà l’Institut d’Estudis Catalans i va impulsar l’articulació de les quatre províncies catalanes en un sol organisme: la Mancomunitat, constituïda el 1914 i que fou l’instrument a través del qual Prat endegà una tasca de construcció nacional potentíssima.