Eugeni Casanova

El Vaticà va dictar el 15 de juny de 1995 un decret insòlit pel qual cedia més de la meitat de la diòcesi de Lleida a la veïna de Barbastre, malgrat vuit segles d'història i la voluntat dels feligresos. Consumada la segregació, un nunci acusat de corrupció va prendre la decisió fraudulenta de lliurar un centenar d'obres d'art del Museu de Lleida a la nova diòcesi de Barbastre-Montsó. La persecució a tota costa del botí ha evidenciat al llarg dels anys una cadena d'intrigues, conxorxes i irregularitats jurídiques que han implicat altes personalitats de l'Església i de l'Estat, amb un denominador comú: la catalanofòbia. El cas s'incardina en el setge del nacionalisme d'Estat contra la personalitat catalana i en la fagocitació de l'Església oberta i conciliar de Joan XXIII i Pau VI per la reaccionària de Joan Pau II i Benet XVI. La petita Lleida i el seu museu s'han trobat immersos en aquesta tempesta.

La conquesta de l’Orinoco. Fèlix Cardona i l’exploració catalana de Veneçuela. És un llibre extraordinari que aporta multitud de dades desconegudes sobre l’apassionant història de l’exploració catala

Format: 17x24 Aquesta és la crònica d'un recorregut per tots els racons dels Països Catalans per copsar-hi l'estat de la llengua, de Benasc a l'Alguer i de Perellós a Oriola. El llibre recull els microtesors de la parla i també el seu retrocés. Els canvis van molt de pressa, avui, i les xifres demostren que el català perd com a mínim un punt percentual anual i en alguns territoris, més. La situació a tot arreu és de substitució avançada, de pèrdua de prestigi greu i dimissió unànime entre els més joves. Però el fonamental, el punt d'inflexió, és que hem perdut la capacitat d'integrar: la llengua de l'ambient és ja el castellà. L'únic baluard on hi ha una certa hegemonia (al Principat) és l'ensenyament, però, segons una frase ja cèlebre, "hem guanyat l'escola i hem perdut el pati". Però, com que abordar el tema del català implica problemes, hi ha una entesa tàcita entre l'stablishment per no remoure'l. La situació real és que la llengua va a la deriva i només una acció decidida de la societat civil pot rescatar-la.

Una comunitat endogàmica reclosa en un poble de Castella durant quinze generacions, asturians que resen invocant el Déu d?Israel, una família valenciana que hi emigra en massa quan es funda l?estat h

Només queden cinc óssos autòctons al Pirineu. Amb ells morirà una tradició mil·lenària. Des de sempre el gran carnívor europeu ha estat perseguit amb tots els mitjans possibles. Aquest llibre és el més complet sobre el "rei" del Pirineu i aborda tots els aspectes: la caça, la població, la biologia, la història, el folklore, les llegendes...El text recull la tradició oral de cadascuna de les valls al sud i al nord de la serralada, i preserva els darrers testimonis abans de l'oblit definitiu. Malauradament aquesta és la crònica final sobre l'habitant més mític de les nostres muntanyes.

Este libro es un reportaje exhaustivo y decisivo sobre el exterminio del oso autóctono del Pirineo, un animal en vías de extinción. Es un excelente trabajo que aborda la biología, la historia, el folclore, las leyendas, la caza, la reintroducción y la memoria oral sobre el habitante más mítico de nuestras montañas.

###############################################################################################################################################################################################################################################################

A França existeix un col·lectiu format per desenes demilers de persones que parlen catala, i que es defineixen a si mateixes com a gitanos catalans, que shamantingut ignot durant segles. El seu origen se situaal Principat de Catalunya, sobretot a lEmporda. Vancomençar a establir-se al Rossello arran duna llei del1783 de Carles III que els va permetre viatjar despresde segles de prohibicions, i van anar seguint duesgrans rutes migratories al llarg de la costa mediterraniai de la Garona. Avui, una dotzena de cognoms com Batista,Patrac, Ferrer, Pubill, Cargol o Malla sescampenper bona part del pais fins a la frontera amb Belgica encomunitats que han mantingut majoritariament la llenguai els costums. Parlen un catala, que ells anomenengitano, diferent dels dialectes territorials.