Francesc Foguet

Per que ens hem de privar de llegir teatre? Quins textos podem triar? Com els analitzem? Aquest llibre explica l'especificitat de la lectura de teatre, presenta una guia orientativa de la dramatúrgia contemporania i ofereix algunes claus per llegir i analitzar la literatura dramatica. Adreçat als amants del teatre, als professionals i als amateurs, als qui el fan i als qui van a veure'l, als estudiants de lletres i als lectors en general, convida a gaudir, sense complexos, amb coneixement de causa, de la lectura de textos teatrals.

La diáspora de los republicanos catalanes hacia países de Europa o de América tras la derrota de 1939 cortó de raíz el proceso de modernización de la cultura y el teatro catalanes y los situó de súbito en el exilio, sin ninguna otra red efectiva a la que vincularse que la de los casals o centres ya existentes. Ante el genocidio implacable que perpetraba la dictadura franquista contra las manifestaciones culturales catalanas, los hombres y las mujeres del exilio trabajaron con firmeza para preservar la catalanidad mediante la publicacion de revistas, periodicos y libros, actividades culturales de todo tipo y, muy especialmente, representaciones teatrales. Fue en el exilio europeo o americano donde, durante la larga noche del franquismo, se pudo hacer teatro en lengua catalana en plena libertad.El teatro catalan en el exilio republicano de 1939 delinea el primer mapa de la escena catalana del destierro republicano, en el que se analizan con especial enfasis los repertorios, las obras y los autores mas representativos. Se traza, en primer lugar, la odisea de los hombres y las mujeres vinculados directa o indirectamente a la escena en los primeros años del exilio y su pertinaz voluntad de continuidad cultural manifestada desde el primer momento. Se abordan, seguidamente, las motivaciones que llevaron a los exiliados a hacer teatro para discernir mejor el sentido que adquirian las artes escenicas desterradas. Se centra el foco de interes, a continuacion, en los tres grandes nucleos del exilio teatral, Toulouse, Buenos Aires y Mexico D. F., pormenorizando con el maximo detalle toda la actividad escenica que llevaron a cabo.Se completa el estudio, por ultimo, con un capitulo dedicado al debate sobre los valores de la tradicion teatral y a las principales aportaciones de los escritores a la dramaturgia del exilio republicano. En anexo, se ofrece un bosquejo de la programacion teatral en los casals o centres radicados en otras ciudades del exodo catalan: Caracas, Cordoba, Guadalajara, La Habana, Mendoza, Montevideo, Nueva York, Paris, Rosario y Santiago de Chile.

La censura franquista s''acarnissà implacablement amb el teatre català. Sense defallir, durant més de quaranta anys, en determinà els límits entre allò permès, un cop passat pel seu sedàs, i allò pro

Esta edición recoge las intervenciones del I Simposio internacional de artes escenicas que se celebró en la Universitat d’Alacant en noviembre de 2006. Centrado en la obra del dramaturgo valenciano M

Els autors reivindiquen l''articulisme d''opinió d''una de les veus literàries més estimades pel públic lectorEusebi Ayensa i Francesc Foguet reivindiquen, en aquesta antologia, l''articulisme d''opi

Maria Aurelia Capmany (Barcelona, 1918-1991) desplegà durant el tardofranquisme una intensa activitat en els fronts literari, teatral i periodístic. Esdevingue, així, una de les escriptores mes signi

Escriptor prolífic i polifacètic, Manuel de Pedrolo (1918-1990) és autor d''un corpus tan ingent i tan divers que resulta difícil d''apamar-lo amb coneixement de causa i de fer-se''n una idea precisa

Ferran Soldevila (Barcelona, 1894-1971) es un dels grans historiadors catalans del segle XX i de tots els temps. El seu prestigi en aquest ambit ha eclipsat d'altres aspectes de la seva obra. Cal tenir present que fou tambe un destacat poeta i dramaturg, i que els seus dietaris personals (en bona part recuperats de manera postuma) constitueixen -per la seva valua testimonial i literaria- una de les mostres mes reeixides del genere. I, encara, feu una actuacio molt brillant com a periodista, professor i arxiver. En aquest volum, derivat del Simposi Ferran Soldevila, entre la historia i la literatura (Institut d'Estudis Catalans, 19 de maig de 2021), es posa l'accent sobretot en els diversos vessants de la seva activitat literaria, mes enlla de la propiament historiografica, sense desatendre, tanmateix, ni la seva produccio historica, ni el context en que es desenvolupa. S'hi recullen les aportacions d'Albert Balcells, Xavier Barral, Lluis Bonada, Jordi Casassas, Anna Esteve, Francesc Foguet, Enric Pujol i Queralt Sole.

L'autor, professor de literatura catalana a la UAB, analitza el sistema teatral de la Barcelona del període bèl•lic i revolucionari del 1936 al 1939. La interrelació entre els ambits sindical, polític i específicament teatral permet d'oferir, per primer cop, un estudi exhaustiu de l'escena catalana del trienni.

Estudi de les diferents facetes de l'escriptora de Balaguer, polifacètica i polièdrica, de registres diversos, narradora vocacional, crítica i emotiva, exigent i apassionada.

Des de jove, Margarida Xirgu mostra una vocació indomable pel teatre. En pocs anys esdevé l''actriu més prometedora de l''escena catalana. Un cop d''atzar la du a emprendre la primera tournée a Amèri