Francesc Serés

Una mirada íntima y lúcida que convierte la paternidad en pensamiento y en una nueva forma de entender el mundo.La llegada de un hijo es una puerta abierta al futuro, pero también, inevitablemente, una mirada sobre el pasado y numerosas preguntas sobre el presente. En El primer año, Francesc Seres narra una transformacion personal que avanza en paralelo a vivencias que contienen los grandes debates de nuestro tiempo, pero sobre todo que giran en torno a una pregunta que se convierte en troncal: ¿por que tenemos hijos? Decisiones personales y dudas intimas conviven con reflexiones sobre la paternidad, la identidad, la amistad, la familia, pero tambien sobre la deriva de Europa y del mundo. Desde el nacimiento del hijo hasta el primer aniversario y en escenarios muy diversos, el autor y el lector trataran de entender como se abre paso la vida y como la esperanza se ha convertido en el bien mas preciado de nuestro tiempo.Un libro en dialogo con la obra de otros autores y autoras como Alejandro Zambra, Juan Tallon, Andres Neuman, Annie Ernaux, Maggie Nelson u Ocean Vuong, pero con el sello inconfundible de Francesc Seres: una voz serena y precisa, profundamente etica y humana, que transforma la experiencia intima en una mirada lucida sobre el mundo. Un estilo contenido, reflexivo y poetico que ilumina lo cotidiano y convierte la paternidad en una forma de pensamiento.

Per què l’esperança s’ha convertit en el bé més preuat dels nostres dies? Per què tenim fills?L'arribada d'un fill és una porta oberta al futur, però també, inevitablement, una mirada sobre el passat

Una novel·la sobre la frustració que molts de catalans senten després del Procés. Per l'autor de La casa de foc (Premi Proa de novel·la i Premi Llibreter).Després d’una vida dedicada a l’ensenyament,

Recull de trenta set relats breus sobre l'amor i la seva parella, el desamor. És una crònica sentimental, però també un exercici sobre les possibilitats del conte i de la parella. Precís, subtil i co

Ola Yevguenieva, Vera-Margarita Abanserev, Vitali Kroptkin, Aleksandr Volkov i Iosif Bergxenko eren per a mi uns escriptors desconeguts abans que Anastàssia Maxímovna em fes arribar els seus contes.

Un mur separa el reialme Blanc del reialme Negre, dos reialmes idèntics que formen el país dels Escacs, un país de blancs i negres on els matisos són mal vistos. Hi ha peces, però, que no veuen les coses de la mateixa manera que les autoritats. És el cas del peó A, que pensa que no ha de ser forçosament el peó que tothom espera que sigui, un peó conscient que en la lluita entre els dos bandols els peons són els més perjudicats, un peó que treballara per entendre la història que els ha portat on són i per recuperar una convivència raonable.

Som a les acaballes del segle passat i, asseguts a la punta dels anys, mirem enrere i anem passant fulls que ens condueixen fins a uns inicis boirosos, uns temps que ja contenen les llavors de tot el que sesdevindra. Som al mig de la Vall, decorat immens per on transiten els personatges que habiten aquestes narracions, que malden per continuar-les una mica mes; persones que, decada rere decada, es passen el testimoni duna derrota sense final. Cronica implacable dun temps que cau, Una llengua de plom esdeve un album fotografic brillant i torbador dun mon que es va desfent, com si fos fang, sota els peus i ofereix al lector un magnific festiliterari esclatant i enlluernador.

"Temps era temps que homes i maquines signaren un pacte sense lletra que els feia servar un respecte antic per la terra. Aquesta, pacient, els deixava fer." "De fems i de marbres" es la trilogia que aplega "Els ventres de la terra", "L'arbre sense tronc" i "Una llengua de plom", novel·les d'homes i dones trencats pels signes del temps del segle passat, pels llocs en que els ha pertocat viure, pels canvis del camp i de la ciutat, per totes i cadascuna de les victories i les derrotes amb que han acabat les batalles que han viscut. De la ma de Francesc Seres ens endinsem, amb una ductilitat linguistica sorprenent, en un mon mitic mes enlla de la frontera que hi ha entre la vida i la literatura, en l?univers inesgotable d?un dels escriptors mes brillants dels nostres temps.

Una historia de amor imposible con un final inevitable, una búsqueda que lleva a los hombres más valientes al corazón de la taiga, una partida de ajedrez que se juega más allá del tablero...En Tres cuentos rusos de Francesc Seres se incluyen los relatos La casa de muñecas ruras, El camino que hay en medio del bosque y La prenda. Su libro Cuentos rusos, donde estos relatos fueron publicados por primera vez, resulto merecedor del Premio Ciutat de Barcelona de Literatura 2010 y el Premio de la Critica 2010.

Los viejos caminos del Bajo Cinca y del Segrià se han perdido y han dado paso a nuevas sendas que continúan por Europa y África y llegan hasta Rumanía y Ucrania, hasta Mali, Senegal, Camerún, China y

«Todos mis antepasados están muertos: ésta es la única cualidad común a todos ellos que recuerdo con suficiente fuerza y claridad, la única que sobrevivirá al paso del tiempo cuando se desvanezca lo

«La periferia era el peligro, el juego desconcertante y seductor de no saberse a salvo, de no saber qué sucede. Nadie era el mismo cuando estaba en el pueblo que cuando estaba en las afueras. Nosotro

El frente pasó y la guerra también, como tantas otras, porque ninguna guerra es la última; quizás no haya carnicerías, pero los hombres se tienen que tragar una humillación diaria y repetida, y no se puede hacer nada mas que encajar los golpes que recibes mientras los intentas devolver, porque ninguna guerra se detiene jamas; en la tierra todo continua y pasa sin importancia, porque lo que a los hombres nos parece desproporcionado, a la tierra le parece poca cosa, jamas se ha detenido el sol por la muerte de nadie.

Diecisiete relatos situados en escenarios de Cataluña que van desde la costa hasta el interior, desde el Delta hasta los Pirineos pasando por la Terra Alta, desde las últimas colonias industriales hasta la Barcelona olimpica, en un paisaje cuya cronologia abarca desde los años setenta hasta el presente. En estos relatos el lector encontrara personajes sin biografia operarios, piromanos, curanderas, cazadores de relampagos que empujan el realismo hacia lo irreal.

Els vells camins del Baix Cinca i del Segria shan perdut i se nhan obert de nous que continuen per Europa i Africa i arriben fins a Romania i Ucraina, fins a Mali, el Senegal, el Camerun, la Xina i lIndia. Durant els darrers quaranta anys els rius han canviat el llit i shan rebaixat les serres. Els arbres arriben de California i els homes, de tot arreu. Les direccions i les distancies son tan diferents que ja no serveixen ni els mapes de sempre ni els mateixos relats: els homes escriuen el seu final mentre, sense poder evitar-ho, esborren el seu començament. A La pell de la frontera hi cap tothom: de fora i de dins, homes del cap dret, homes del cap cot, homes que arriben per quedar-se i homes que es voldrien quedar pero que no acaben darribar mai. Els protagonistes conten com ha canviat un mon que no saben del cert si es seu, que sacarona i sesgarrapa. Un mon que es seu i nostre.

La nova novel·la de Francesc Serés, l'autor de La casa de focDesprés d’una vida dedicada a l’ensenyament, dos professors de secundària —la Marina i en Carles— celebren la seva jubilació. De manera in

«Què diu un cap? »Amb aquesta pregunta enceta Assís la narració d'un trajecte que travessa els espais on ha viscut, els espais que 1'han viscut. El mercat, la biblioteca, la granja, el cinema... els

II Premi Proa de novel·laXXII Premi LlibreterUna nit dhivern, un home arriba al Sallent de Santa Pau. Ben aviat, el nouvingut rep lencarrec de fer classes a la Mar, una noia de tretze anys. La seva familia es leix al voltant del qual giren totes les vides de la vall del Ser. Aquesta nena es perdra, diu el seu avi, un home que te el do de trobar aigua sota terra i de donar ordres sense obrir la boca. Per esbrinar que vol dir perdres, haurem de recorrer els camins que uneixen les cases i les vivencies dels habitants duna vall on tothom arriba fugint dalguna cosa i nomes es queden els que no han pogut anar-sen. El foraster busca les histories soterrades com un sauri les vetes daigua, i es va fent un retrat de la vall i de la seva gent, del temps i del pais, dels seus mites i dell mateix. Els personatges es mouen entre les constel·lacions i els fossils: som al centre del mon i del temps. La casa de foc es una obra enganxada a la realitat i a la magia, una novel·la que busca i que troba.