Israel Clarà, página 2 de 4

Ukiyoe, en japonès, significa «pintures del món que sura» i consisteix en una tècnica de gravat sobre fusta (xilografia) realitzada a Japó entre els segles XVII i XX. L’obra que presentem, com una be

Los veinticinco sonetos que componen este libro están escritos desde una sensibilidad que entronca con la más bella poesía elegíaca contemporánea. El poeta, así, se suma a la tradición seguida por escritores como Jose Agustin Goytisolo, Enrique Badosa o Alejandro Duque Amusco para crear unos sonetos tan cargados de melancolia y belleza que cautivan a cualquier lector. Un canto al dolor, al sufrimiento humano y al olvido, pero tambien un tributo a la amistad, al sueño y a la esperanza que nos hace, a veces, rehuir la nada de la muerte.

El títol d’aquesta obra, Miolen gats en nits de lluna roja, aplega un conjunt de poemes seqüencials que formen una unitat, el discurs del poeta que esdevé la nit i contempla des de la finestra la vid

Colección de sonetos del autor catalánIsrael Clarà (Badalona, 1975) estudió Filosofía en la U.B. Es autor de más de setenta obras entre poesía y novela y ha escrito en catalán, castellano e italiano.

L’amant que va arribar i se’n va anar de matinada, el record de la persona morta que va deixar un estigma inesborrable a la vida i dins l’ànima d’aquells éssers amb qui va compartir instants de joia

«Pluja de nit és un llibre d’amor escrit amb voluntat de navegacions diverses. Israel Clarà, amic dels poetes, format al ventre dels clàssics i amb el desig natural de tot escriptor d'abastar el món,

«La pluja ha demorat el naixement de l’alba. La vida, mentrestant, no s’atura als carrers. Sé que els nens gandulegen però van a l’escola, se senten cotxes arrencar i sirenes perquè, quan plou, hi ha

«Has conegut la terra de què parlava Goethe, la terra en què floreix el llimoner i el vent estremeix un cel blau que enamora les plantes. T’has fet sàvia de llocs on podem ser feliços només amb la me

L’illa dels morts és el tribut sentimental a una terra a la qual el poeta deu la felicitat dels seus darrers mesos: una felicitat que va arribar, un dia, de les blaves i eternes platges sicilianes, d

A l inici del llibre l endreça A Cristina, amant i amiga no deixa dubtes sobre la intencionalitat i els motius del poeta, que ha volgut depassar la dimensió terrenal per construir una cosmogonia de l amor amb un devessall de versos invocant l alteritat per mitja de la metafora de l arquitectura -ofici de Cristina, poeta i arquitecta. Aquesta es, a parer meu, una definitiva interpretacio de Llunes de paper, perque participen de la gloriosa visio del Dant quan ateny la culminacio del Paradis: que es, certament, l amor el que mou el sol i les estrelles. [del proleg de Vinyet Panyella]Ella es va convertir en l unica imatge d aquestes llunes de paper, en una dolça obsessio, en la dona del cap suaument inclinat, en la linia reiterada just al centre exacte del firmament travessant-lo, ferint-lo, la tendresa de l horitzo. La imatge d una bevedora, d una somiadora, d estels em fascinava i vaig pintar la serie [...] perque el cosmos es vesses dins d uns quadres de poeta que potser retinguin la darrera lluna de l univers. [frament del poema La buveuse d etoiles, d Israel Clara]En les seves llunes subjau l altra cara, la que mai no veiem i que es la de la mort i l oblit. L artista l evoca precisament no mostrant-la i, amb aquesta decisio, ens diu que la vida es fragil i efimera. La mancança, la por de perdre el que estimem, la soledat i la impotencia davant de les adversitats son ben presents, pero en el mateix acte de plasmar aquestes emocions Israel Clara les exorcitza com si amb cada traç esquinces la pell del dolor fent que cicatritzi en el rostre d una lluna que no es de paper sino de carn i ossos. Tambe hi ha un fort component erotic que es fa pales amb la posicio del rostre de la dona, amb els llavis sempre receptius a beure s el nectar d un sol que gira entorn seu perque el poeta la situa al bell mig de l univers, com a receptacle i portadora de la llum i de l unica certesa: l amor com a motor i agent transformador del mon, el poema que mai no s ha d acabar perque sempre hi hagi un nou horitzo possible. Es aquest mosaic de poemes, textos i quadres que teniu entre les mans. [de l epileg de Cristina Alvarez Roig]

Com aquells dies de llum calida i suau de fa cinc anys, els versos se succeeixen amb lentitud i s'entretenen en el detall, s'hi aturen i de nou emprenen el vol, recordant-nos les aus que passen, tornen i se'n tornen per passar una i altra vegada i aixi tancar el cercle del poema, igual que un anell de paraules-diamant encerclant el cel. Es l'atmosfera de Venecia, la calma de les hores, l'olor aquatica de l'aire, la canço del vent i el silenci dels canals, el transit de la llum a la penombra i el clarobscur que en neix, la serena transformacio de tot perque mai res no canvii. Aquesta essencia immutable tambe es la de l'amor que venç la mort quan els cossos es tornen d'aigua i aflora l'anima, el misteri de la boira que apareix i desapareix, com l'illa de San Michele, com San Giorgio Maggiore, les gondoles o aquelles persones gairebe eteries que ja ens coneixien des de sempre. [...] El poeta va enamorar-se de la bellesa inalterable de Venecia i s'hi va casar en un joiell d'esglesia que es com un miracle enmig d'un laberint de rii (petits canals), l'altar major on va fer la promesa de tornar amb mi per oferir a la Serenissima aquest somni que teniu entre les mans. (del proleg de Cristina Alvarez Roig)

«Mai de la vida no havia estat tan sincer en un poemari com ho sóc en Un te degessamins. En la mesura, és clar, que podem ser sincers els poetes, ja que mai no sabrem finsa quin punt som Xuang Xu o s

El llibre que el lector té entre les seves mans recull l’obra poètica escrita per Israel Clarà entre els anys 1998 i 2004. Alguns dels poemes presents en aquest volum recopilatori han estat premiats