Jacint Verdaguer

Després de la publicació de Canigó, Verdaguer no donà a la impremta cap més llibre nou, en vers, fins al recull poètic que intitulà Pàtria (1888). El volum constituïa una mena d’autoantologia, amb te

Un cant apassionat al naixement de la nació catalana.Canigó és una de les obres mestres indiscutibles de Verdaguer, de la Renaixença i de tota la literatura catalana. En els dotze cants i l'epíleg d'aquesta Llegenda pirenaica del temps de la Reconquista, Verdaguer construeix, a la manera romantica, una visio mitica dels origens de Catalunya.Amb una riquissima varietat formal i expressiva i amb una extraordinaria habilitat per combinar epica i lirica, Verdaguer entreteixeix una historia de guerrers protagonitzada pels comtes de Cerdanya i de Besalu, una historia d'amor entre Gentil, fill del comte de Besalu, i Griselda, una pastora que es en realitat la reina de les fades del Pirineu, i tambe una historia religiosa en la qual te un paper preponderant l'abat Oliba, que profetitza el naixement de la nacio catalana.

Els articles titulats "En defensa propia" escrits per Jacint Verdaguer, i publicats a la premsa de Barcelona entre el 1895 i el 1897. van provocar en l'estament eclesiastic i social de l'epoca un conflicte, l'interes del qual ha arribat fins als nostres dies. L'editora Lluisa Plans situa el drama de Verdaguer dins la historia dels moviments socials catolics d'Europa, un corrent de regeneracio social que va entusiasmar eclesiastics i seglars.

Amb Canigó, Jacint Verdaguer proposava un poema narratiu sobre els orígens de Catalunya.

El volum compren un recull de 136 cartes de Jacint Verdaguer, on s’il·lustra vívidament un altre interessant període de la vida del poeta-sacerdot.

El volum compren un recull de 129 cartes de Jacint Verdaguer, de gener de 1883 a juny de 1885.

El volum compren un recull de 139 cartes de Jacint Verdaguer, de juliol de 1885 a desembre de 1886.

El volum compren un recull de 156 cartes de Jacint Verdaguer, d’un període de tres anys (1889, 1890 i 1891).

La present edició reprodueix la que publicà Quaderns Crema l’any 1995, per be que sense l’aparat crític. El text establert restitueix—adaptades a l’ortografia d’avui—les formes lingüístiques original