JAUME CAPDEVILA

Los Borbones a parir La esencia del arte satírico es la transgresión. Tocar aquello que es intocable es lo que han hecho los caricaturistas desde los tiempos de Hogarth, Goya y Daumier. La monarquía española, blindada por las leyes, no se ha escapado de la vision critica, sarcastica y cruda de los humoristas. Este libro de humor incendiario recoge algunas muestras de satira politica dirigidas a retratar la corona española y publicadas durante el ultimo siglo en la prensa de todo el mundo. ¡Que bonito es reir con un monarca tan campechano!

Lluís Bagaria (Barcelona, 1882 - L’Havana, 1940), fou el caricaturista més popular de la premsa catalana i espanyola dels anys vint i trenta. Autodidacta i bohemi, amb el seu traç va renovar el conce

Som i serem gent catalana...Però com que darreramentsembla que hi ha un xic deconfl icte entre els que volemser i els que no volen quesiguem, vet aquí un llibre queens pot ajudar a fer aquestcamí. Un

Desde que Caín aporreaba la cabeza de Abel con una quijada de burra, clericales y anticlericales se han peleado a rabiar, practicando —a su manera— aquello de "amarse los unos a los otros". La historia del anticlericalismo y de la imagen satírica resultan prácticamente inseparables. La crítica a la jerarquía eclesiástica y a las contradicciones entre el elevado deber espiritual y el bajo comportamiento terrenal de los hombres de la Iglesia se ha dibujado en libros y periódicos desde la creación de la imprenta. Esta antología de dibujos satíricos anticlericales pretende establecer un diálogo icónico en un terreno en el que desde hace dos mil años se practica un monólogo más bien serio y aburrido. No me digan que lo de la religión sería mucho más divertido con los curas y monjas subidos al coro cantando "¡Libertad, libertad, libertad!"

Tísner, àlies de l'escriptor, periodista, escenògraf i dibuixant Avel·lí Artís Gener, és un personatge clau en el panorama de la cultura catalana. Aquest llibre vol ser una aproximació sistemàtica a la seva faceta d'humorista gràfic, una de les més importants i alhora menys valorades. Feu vinyetes satíriques a la premsa catalana en dos moments claus de la història d'aquest país: els anys de la República, i els anys del final del franquisme. Resseguint de manera detallada el seu periple per diverses publicacions, aconseguim descobrir l'important artista que feia ninots a El Be Negre, La Publicitat, L'Esquella de la Torratxa, El Correo Catalán, Tele/Exprés o La Vanguardia.

La revista La Campana de Gràcia (1870-1934) és una fita del nostre periodisme. Fou la primera publicació catalana de gran difusió i encara avui cap publicació escrita en català l'ha superada en lo

La revista Papitu, fundada el 1908 pel dibuixant, pintor i crític d’art Feliu Elias, Apa, és una de les més emblemàtiques del panorama periodístic català. Fou un catalitzador de les inquietuds d’arti