El no deixar-se atrapar per la convencionalitat, la capacitat de treball i la disposició per al diàleg feien de Joan Vidal Alcover un personatge d'un altre temps, un intel.lectual a la vella usança.
Manicomi d'estiu o La felicitat de comprar i vendre es va estrenar a la Cova del Drac el 21 de desembre de 1968 i, juntament amb Dones, flors i pitança, de Maria Aurèlia Capmany, va marcar l'inici del teatre de cabaret literari del nostre país. Capmany, Vidal i el director Josep Anton Codina van aconseguir la creació d'un gènere musical que, lluny del "pit i cuixa", contenia un missatge amb una accentuada carrega ideològica i crítica. Manicomi d'estiu planteja una satira al voltant del contrast social que s'estableix amb l'arribada del turisme i amb la introducció de nous valors ètics. Jaume Vidal Alcover (Manacor, 1923 - Barcelona, 1991) va escriure Manicomi d'estiu en un moment de la seva vida que podríem qualificar de recuperació de l'esperança. L'any 1968 deixa la seva illa natal i s'instal·la a Barcelona. Així, mentre que a Mallorca, malgrat que es dedica a tots els gèneres literaris, només té l'opció de ser conegut com a poeta i narrador (L´hora verda, El dolor de cada dia, Sonets a Eurídice, Mirall de la veu i el crit), a Barcelona esdevé, a més, un veritable professional de l'escriptura de textos dramatics i du a terme muntatges amb grups teatrals molt diversos (Una Roma per Cèsar, Oratori per a un home sol sobre la terra, L'Amor de les tres taronges, Edip rei).
