Jean Serra

"Camins i llocs és un homenatge a l'entorn extraordinari que ens envoltava generosament i ens feia únics abans que la bogeria depredadora del territori s'instal·làs aquí. Jean Serra recorre un grapat d'indrets singulars d'Eivissa, descriu els seus elements característics i conta l'experiència iniciàtica de descobrir alguns paisatges privilegiats. (...) L'autor, però, va més enllà dels indrets del nostre entorn material i explora també els camins espirituals de la memòria, dels records o de la fe, i s'endinsa pels racons de la introspecció, l'amor o l'amistat."

ÉXTASIS Sobre ágaves cuelgan nubes como señales cerradas en la profunda tormenta. ¿Echaremos en falta las llamas para el retorno a la isla perdida? Marionetas en manos desconocidas nos movemos sin ritmo y el corazón se nos constriñe. ¡La caricia empieza pronto una narración de éxtasis, desmayo, relámpagos y espuma! ÈXTASI Damunt d'atzavares pengen núvols com senyals closos en la profunda tempesta. Ens marcaran les flames pel retorn a l'illa perduda? Titelles en mans desconegudes belluguem sense ritme i el cor se'ns premsa. La carícia comença prest una narració d'èxtasi, desmai, llampecs i escuna!

L'aguda intel·ligencia de Jean Serra es fa patent en aquest recull de proses, per mitja d'una escriptura honesta i atenta a cada petit detall. El fets quotidians, literaris i afectius, ens ajudaran a comprendre millor una obra d'un autor que ens recorda molt als antics humanistes pel seu ampli ventall de coneixements en moltes diverses materies. Un exemple il·lustratiu n'es el seguent fragment, extret de L'autobus, inclos en aquest llibre: Ha fet un dia molt clar, avui, encara que ventos. Amb tot, entraven ganes d'anar a passejar pel camp o per la vora de la mar. Des de l'autobus contemplava el paisatge a banda i banda de la carretera. Algunes feixes sense conrear estan literalment cobertes per encatifats de flors grogues. Hi ha certa monotonia en els trajectes, pero em distrec estudiant el rostre de les persones, la seva vestimenta. Alguna vegada destaca la presencia d'alguna al·lota bonica. L'autobus te una mena de vida propia. Es un micromon particular, on s'hi poden endevinar a traves dels passatgers el caracter dels dies, fins i tot el canvi de les estacions....

Aquest llibre conté les cartes creuades entre el gran poeta, escriptor i traductor Mariá Manent (mort a Barcelona el 1988) i el poeta i escriptor eivissenc (nascut a Alger) Jean Serra. Com posa en relleu a la presentació el Conseller de Cultura d´Eivissa, Mariá Torres, es tracta d´una quarantena de cartes de Mariá Manent i una altra trentena d´un aleshores joveníssim Jean Serra, escrites al llarg de tretze anys (1976-1988). Mariá Manent hi actua de mestre i guia de Serra, i tots dos es refereixen sovint a un altre gran escriptor eivissenc, Mariá Villangómez. Com tots els epistolaris, aquest ens permet d´endinsar-nos en la vida personal de Jean Serra i ens fa conéixer molts detalls de la inquietud intel·lectual i social dels darrers decennis del segle XX, precisament quan acabava de morir el general Franco i s´iniciava una nova etapa de la vida del país.

Quadern d'Istanbul és, en aparença, un recull de notes de dietari, escrites durant una estada d'onze dies a la històrica ciutat turca, l'antiga Constantinoble. Però entre línies, s'hi pot endevinar que la mirada de l'autor intenta calar a fons a través tant de les meravelles arquitectòniques com dels senyals de la globalització que, d'una manera imparable s'estén pertot, amb el perill evident d'esborrar costums i cultures diferents, que fan atractiu el paisatge humà, imposant l'uniformisme enlluernador davall del qual s'oculten les desigualtats econòmiques i les misèries morals.

Jean Serra ha reunit en aquest llibre els seus escrits recents dedicats a la figura i l’obra de l’escriptor i traductor Marià Villangómez (Eivissa, 1913-2002), Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Premi Octubre de poesia-

El bon acolliment que va tenir el llibre Ales que s'obriran a un nou embat. Escrits recents sobre Villangómez ("Menjavents", 66), de l'escriptor eivissenc Jean Serra (El-Biar, Alger, 1952), ha aconsellat la recuperació de l'assaig complementari A la vora de Villangómez, que va obtenir el Premi Baladre 1994 i sortí a la llum en la seva primera edició fa ja quasi dotze anys (Eivissa, 1995), amb la confiança que es beneficiaran l'un a l'altre dins la mateixa col·lecció i redoblaran l'esforç de l'autor per difondre l'obra i la personalitat del mestre Marià Villangómez, un dels escriptors catalans més importants del segle xx. Aquesta segona edició és, fonamentalment, una reimpressió de la primera, però amb modificacions. S'ha revisat; s'ha completat, en l'essencial, la bibliografia de consulta, i s'han afegit fotografies inèdites, que formen part, amb els peus corresponents, de l'apèndix fotogràfic i documental.

Final d'una trilogia que acaba amb elguany espiritual reflectit enaquests 40 poemes.Vida guanyada tanca una trilogia començada a escriure lhivern de 2001 i conclosa la tardor de 2004. Els dos primers volums daquesta trilogia, Convocat silenci i Des de la quietud, van ser publicats lany 2003. Els titols evoquen una ascesi que sinicia amb els interrogants que provoca un daltabaix, continua amb una reflexio serena i acaba amb ladquisicio dunconeixement o guany espiritual reflectit en els 40 poemes daquesta tercera part.Els poemes de Vida guanyada son essencialment lirics, pero de vegades molt durs, i parlen de les inquietuds de lhome i dallo que el neguiteja, pero tambe damor, de solidaritat i desperança. Sense esperança, la poesia no tindria sentit en uns temps de miseria i de barbarie com els actuals.

«La creació literària és una qüestió complexa. Impossible d’existir per ella mateixa sense l’autor que l’escriu seguint criteris propis, potser canviants sobre la marxa, amb idees més o menys preconc