Jean Serra

Aquest llibre conté les cartes creuades entre el gran poeta, escriptor i traductor Mariá Manent (mort a Barcelona el 1988) i el poeta i escriptor eivissenc (nascut a Alger) Jean Serra. Com posa en relleu a la presentació el Conseller de Cultura d´Eivissa, Mariá Torres, es tracta d´una quarantena de cartes de Mariá Manent i una altra trentena d´un aleshores joveníssim Jean Serra, escrites al llarg de tretze anys (1976-1988). Mariá Manent hi actua de mestre i guia de Serra, i tots dos es refereixen sovint a un altre gran escriptor eivissenc, Mariá Villangómez. Com tots els epistolaris, aquest ens permet d´endinsar-nos en la vida personal de Jean Serra i ens fa conéixer molts detalls de la inquietud intel·lectual i social dels darrers decennis del segle XX, precisament quan acabava de morir el general Franco i s´iniciava una nova etapa de la vida del país.

"Camins i llocs és un homenatge a l''entorn extraordinari que ens envoltava generosament i ens feia únics abans que la bogeria depredadora del territori s''instal·làs aquí. Jean Serra recorre un grap

Jean Serra ha reunit en aquest llibre els seus escrits recents dedicats a la figura i l’obra de l’escriptor i traductor Marià Villangómez (Eivissa, 1913-2002), Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Premi Octubre de poesia-

El bon acolliment que va tenir el llibre Ales que s’obriran a un nou embat. Escrits recents sobre Villangómez (“Menjavents”, 66), de l’escriptor eivissenc Jean Serra (El-Biar, Alger, 1952), ha aconse

L'aguda intel·ligencia de Jean Serra es fa patent en aquest recull de proses, per mitja d'una escriptura honesta i atenta a cada petit detall. El fets quotidians, literaris i afectius, ens ajudaran a comprendre millor una obra d'un autor que ens recorda molt als antics humanistes pel seu ampli ventall de coneixements en moltes diverses materies. Un exemple il·lustratiu n'es el seguent fragment, extret de L'autobus, inclos en aquest llibre: Ha fet un dia molt clar, avui, encara que ventos. Amb tot, entraven ganes d'anar a passejar pel camp o per la vora de la mar. Des de l'autobus contemplava el paisatge a banda i banda de la carretera. Algunes feixes sense conrear estan literalment cobertes per encatifats de flors grogues. Hi ha certa monotonia en els trajectes, pero em distrec estudiant el rostre de les persones, la seva vestimenta. Alguna vegada destaca la presencia d'alguna al·lota bonica. L'autobus te una mena de vida propia. Es un micromon particular, on s'hi poden endevinar a traves dels passatgers el caracter dels dies, fins i tot el canvi de les estacions....

Quadern d’Istanbul és, en aparença, un recull de notes de dietari, escrites durant una estada d’onze dies a la històrica ciutat turca, l’antiga Constantinoble. Però entre línies, s’hi pot endevinar q

Final d''una trilogia que acaba amb el guany espiritual reflectit en aquests 40 poemes.Vida guanyada tanca una trilogia començada a escriure lhivern de 2001 i conclosa la tardor de 2004. Els dos primers volums daquesta trilogia, Convocat silenci i Des de la quietud, van ser publicats lany 2003. Els titols evoquen una ascesi que sinicia amb els interrogants que provoca un daltabaix, continua amb una reflexio serena i acaba amb ladquisicio dunconeixement o guany espiritual reflectit en els 40 poemes daquesta tercera part.Els poemes de Vida guanyada son essencialment lirics, pero de vegades molt durs, i parlen de les inquietuds de lhome i dallo que el neguiteja, pero tambe damor, de solidaritat i desperança. Sense esperança, la poesia no tindria sentit en uns temps de miseria i de barbarie com els actuals.

ÉXTASIS Sobre ágaves cuelgan nubes como señales cerradas en la profunda tormenta. ¿Echaremos en falta las llamas para el retorno a la isla perdida? Marionetas en manos desconocidas nos movemos sin ritmo y el corazon se nos constriñe. ¡La caricia empieza pronto una narracion de extasis, desmayo, relampagos y espuma! ÈXTASI Damunt datzavares pengen nuvols com senyals closos en la profunda tempesta. Ens marcaran les flames pel retorn a lilla perduda? Titelles en mans desconegudes belluguem sense ritme i el cor sens premsa. La caricia comença prest una narracio dextasi, desmai, llampecs i escuna!

«La creació literària és una qüestió complexa. Impossible d’existir per ella mateixa sense l’autor que l’escriu seguint criteris propis, potser canviants sobre la marxa, amb idees més o menys preconc