Joan Fuster

Amb estudi introductori, propostes didactiques i comentaris de text a cura de Vicent Salvador.Diccionari per a ociosos, aplega, sota la forma de diccionari fictici, una serie d'assaigs molt diversos, que compren des d'aforismes fins a textos d'una extensio mitjana. La tematica del llibre es heterogenia: parla -d'una manera desimbolta i, sovint, provocativa- sobre l'amor, la bellesa, la bestieses, el nacionalisme, la novel·la o el sexe, amb un punt de vista radicalment subjectiu, propi del genere iniciat per Michel de Montaigne.

Causar-se d’esperar es un dels llibres fonamentals de Joan Fuster. Es tracta d’un conjunt d’assaigs que formaven part del diari que escrigue entre 1963 i 1964. L’assagisme fusteria ofereix al lector totes les sinuositats del proces amb que l’autor reflexiona —i dubta, i es contradiu, i matisa— sobre una determinada realitat material o intel·lectual. L’obertura mental de Fuster fa que els temes tractats siguin enormement variats. Al capdavall, tal com afirmava ell mateix, "allo que esperem en escriure un assaig es obtenir de nosaltres mateixos un esforç de comprensio envers els homes, envers les coses, envers els fets, envers el temps".

Ser Joan Fuster es una selecció de textos pensada per provocar la reflexió sobre temes molt variats, pero sempre d’interes: la delinqüencia, les modes i els costums de la joventut, la influencia de l

Tras el éxito de la experiencia de 2011, la Fundación quiere seguir significándose como puente y punto de encuentro para el diálogo entre las distintas sensibilidades y expresiones de la diversidad social, cultural, economica y nacional de la ciudadania de Cataluña, España y Europa. Esto constituye una parte esencial del legado de Lluch y el objetivo central de los primeros doce años de recorrido de la Fundacion: ayudar a la civilidad democratica.El Proyecto Dialogos, en su edicion de 2012, se articulo en torno a dos ciclos, en Barcelona y Madrid, de reflexion dialogada sobre la cohesion social en España. El objetivo era contrarestar e integrar el debate experto y ofrecer una reflexion publica por parte de personalidades que conjugan conocimiento e itinerarios complementarios. En este intercambio, la forma -el dialogo- comparte protagonismo y se convierte a su vez en el mensaje a transmitir. En las paginas de este libro se ofrece una sintesis de dichos dialogos.

Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) ejerció la crítica cultural de manera continuada a lo largo de su intensa trayectoria literaria, y en ella desplegó su gran sagacidad y su pensamiento "hipercrítico" –e

Un dels signes que distingeixen els grans autors és l''existència d''una correspondència que pot ser publicada. Les cartes d''un autor el defineixen, no sols pel seu contingut sinó també pels seus de

Discordances reuneix, per primera vegada, les col·laboracions que Joan Fuster public entre 1977 i 1980 en la revista de medicina i humanitats Jano. Aquest primer volum consti¡tueix un document molt valuós dels anys convulsos de la Transició. L'escriptor de Sueca continua preocupat en aquestes pgines per les qüestions que l'inquietaven en la joventut, però, com comenta Enric Sòria en la introducció, «els envitricolls de la política van anar substituint de mica en mica el comentari de temes literaris i culturals i l'apunt relaxat sobre les mil i una coses de l'mplia varietat del món».

En 2012 es commemora el cinquantè aniversari de la primera edició de «Nosaltres, els valencians» de Joan Fuster (Sueca, 1922-1992), una obra cabdal en la història valenciana recent. La Universitat de

El títol d´aquest volum és tota una insinuació del que el lector hi trobarà, en part: un seguit d´objeccions meditades contra Unamuno, un dels cappares de la cultura i la intel·lectualitat espanyola,

La correspondència de Joan Fuster, conformada dia a dia durant més de cinquanta anys, constitueix així, en primer lloc, pel volum, la diversitat i la qualitat dels seus interlocutors, una font precio

Este clásico de historia cultural continúa siendo, cuarenta años después de su primera edición, una mirada sugerente a la sociedad y al mundo intelectual del País Valenciano moderno. Lejos del acartonamiento academico y buscando la complicidad de un lector no especializado, estos textos, escritos con rigor pero sin renegar de la libertad de expresion del ensayista, planteaban problemas, arriesgaban conjeturas y, al fin y al cabo, avanzaban hipotesis que, en buena forma, abrian el camino a la investigacion historiografica. Temas como los humanistas del siglo XVI, el imaginario de los agermanados o la oratoria sagrada del Barroco son en las reflexiones de Joan Fuster mucho mas que amenidades eruditas: pasan a ser aspectos de un pasado que ha conformado la sociedad valenciana actual. Como decia el mismo, aquellos humanistas, revolucionarios y oradores, los llevamos a la espalda. Los ignoramos, y pesan sobre nuestros reflejos sociales, y sobre nuestra conducta individual... Por lo tanto, no sera superfluo el conocerlos. Este libro es una invitacion, pues, a adentrarse en una epoca decisiva de la historia europea que, en el caso del Pais Valenciano, tiene unas resonancias particulares que no se agotan en el limitado concepto de Decadencia.

Un dels signes que distingeixen els grans autors és l‘existència d‘una correspondència que pot ser publicada. Les cartes d‘un autor el defineixen, no sols pel seu contingut sinó també pels seus desti

Discordances recull alguns dels articles que Joan Fuster va escriure en la revista de divulgació mèdica i d’humanitats Jano. El present volum, la introducció del qual ha sigut elaborada per Josep Ant