Joan Fuster

Ser Joan Fuster es una selecció de textos pensada per provocar la reflexió sobre temes molt variats, pero sempre d’interes: la delinqüencia, les modes i els costums de la joventut, la influencia de l

Amb estudi introductori, propostes didactiques i comentaris de text a cura de Vicent Salvador.Diccionari per a ociosos, aplega, sota la forma de diccionari fictici, una serie d'assaigs molt diversos, que compren des d'aforismes fins a textos d'una extensio mitjana. La tematica del llibre es heterogenia: parla -d'una manera desimbolta i, sovint, provocativa- sobre l'amor, la bellesa, la bestieses, el nacionalisme, la novel·la o el sexe, amb un punt de vista radicalment subjectiu, propi del genere iniciat per Michel de Montaigne.

Al llarg de tota la seua vida, la col·laboració de Joan Fuster amb diferents revistes va ser d?allò més intensa. Des de 1959 fins a 1984, amb algunes pauses, va publicar més de 150 articles en una de

Causar-se d’esperar es un dels llibres fonamentals de Joan Fuster. Es tracta d’un conjunt d’assaigs que formaven part del diari que escrigue entre 1963 i 1964. L’assagisme fusteria ofereix al lector totes les sinuositats del proces amb que l’autor reflexiona —i dubta, i es contradiu, i matisa— sobre una determinada realitat material o intel·lectual. L’obertura mental de Fuster fa que els temes tractats siguin enormement variats. Al capdavall, tal com afirmava ell mateix, "allo que esperem en escriure un assaig es obtenir de nosaltres mateixos un esforç de comprensio envers els homes, envers les coses, envers els fets, envers el temps".

La correspondència de Joan Fuster, conformada dia a dia durant més de cinquanta anys, constitueix així, en primer lloc, pel volum, la diversitat i la qualitat dels seus interlocutors, una font precio

Este clásico de historia cultural continúa siendo, cuarenta años después de su primera edición, una mirada sugerente a la sociedad y al mundo intelectual del País Valenciano moderno. Lejos del acartonamiento academico y buscando la complicidad de un lector no especializado, estos textos, escritos con rigor pero sin renegar de la libertad de expresion del ensayista, planteaban problemas, arriesgaban conjeturas y, al fin y al cabo, avanzaban hipotesis que, en buena forma, abrian el camino a la investigacion historiografica. Temas como los humanistas del siglo XVI, el imaginario de los agermanados o la oratoria sagrada del Barroco son en las reflexiones de Joan Fuster mucho mas que amenidades eruditas: pasan a ser aspectos de un pasado que ha conformado la sociedad valenciana actual. Como decia el mismo, aquellos humanistas, revolucionarios y oradores, los llevamos a la espalda. Los ignoramos, y pesan sobre nuestros reflejos sociales, y sobre nuestra conducta individual... Por lo tanto, no sera superfluo el conocerlos. Este libro es una invitacion, pues, a adentrarse en una epoca decisiva de la historia europea que, en el caso del Pais Valenciano, tiene unas resonancias particulares que no se agotan en el limitado concepto de Decadencia.

Un dels signes que distingeixen els grans autors és l''existència d''una correspondència que pot ser publicada. Les cartes d''un autor el defineixen, no sols pel seu contingut sinó també pels seus de

A pesar de l'aparent fragmentació de l'obra, en aquest llibre es recull una sèrie de textos que tracten, amb l'agudesa típica de Joan Fuster, uns temes d'actualitat durant els anys seixanta i setanta

Discordances recull alguns dels articles que Joan Fuster va escriure en la revista de divulgació mèdica i d’humanitats Jano. El present volum, la introducció del qual ha sigut elaborada per Josep Ant

Un dels signes que distingeixen els grans autors és l‘existència d‘una correspondència que pot ser publicada. Les cartes d‘un autor el defineixen, no sols pel seu contingut sinó també pels seus desti

En 2012 es commemora el cinquantè aniversari de la primera edició de «Nosaltres, els valencians» de Joan Fuster (Sueca, 1922-1992), una obra cabdal en la història valenciana recent. La Universitat de

Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) fou assagista, historiador, crític literari i poeta. Intellectual amb projecció històrica, es va comprometre amb el país i el seu temps. És considerat un dels assagiste