Joan-Lluís Lluís

Faula original i irònicaEls déus antics van existir. Van néixer, van regnar i, quan els humans van deixar de fer-los sacrificis, van morir. I ara tots han mort, excepte Hefest, el déu del foc, que el

Resseguint la història de l?absolutisme lingüístic, representat pels estats espanyol i francès, Joan-Lluís Lluís rellegeix el cèlebre mite de la torre de Babel: ¿d?on ens ve, als humans, la tendència

A cremallengua, de Joan-Lluís Lluís, és un elogi de la diversitat lingüística. Amb les seves cròniques breus, sempre amenes i accessibles al lector no especialitzat, l’autor ens mostra l’enorme valor

Bernadette torna a Prats de Molló quan s’assabenta que la seva mare s’ha mort. Just al mateix temps, els vilatants detecten la presencia de l’ós per primer cop en molts segles. Sembla que la profecia

El protagonista de El navegante, la octava novela de Joan-Lluís Lluís, es Assiscle Xatot, nacido en Perpinya en 1852. Assiscle, que tiene el don de hablar de forma instantánea cualquier lengua que escuche, rápidamente se da cuenta de que las lenguas de su entorno despiertan sentimientos diferentes en los maestros de escuela: el catalán les da asco, el francés les provoca adulación, el caló menosprecio y el latín admiración.

Nom:amp;#233;s alg:amp;#250; com Joan-Llu:amp;#237;s Llu:amp;#237;s, nascut a Fran:amp;#231;a i de nacionalitat francesa, per:amp;#242; reclamant-se d:amp;#8217;una altra cultura, podia mostrar-se tan despietat amb l:amp;#8217;autoproclamat :amp;#171;pa:amp;#237;s dels drets humans:amp;#187;. Ho diu l:amp;#8217;autor d:amp;#8217;entrada, aquest llibre :amp;#233;s un pamflet. Un pamflet que no deixa gaireb:amp;#233; res indemne del que Fran:amp;#231;a ha inventat per fer creure que :amp;#233;s el millor pa:amp;#237;s del m:amp;#243;n.Perqu:amp;#232; ha viscut immergit dins aquestes mentides, l:amp;#8217;autor sap explicar-les d:amp;#8217;una en una, amb sornegueria per:amp;#242; tamb:amp;#233; amb desesperan:amp;#231;a. Manipulaci:amp;#243; de la hist:amp;#242;ria, rentats de cervell,matances i colonitzacions, pol:amp;#237;tica totalit:amp;#224;ria de destrucci:amp;#243; ling:amp;#252;:amp;#237;stica, aquest llibre :amp;#233;s un cat:amp;#224;leg esfere:amp;#239;dor que no deixa gaire lloc a dubtes: Fran:amp;#231;a :amp;#233;s un engany.<;/font:GT;lt;/p:gt;

Joan-Lluís Lluís és autor duna sòlida i reconeguda trajectòria com a novel·lista, i és també un activista militant de la llengua catalana. Nascut a Perpinyà lany 1963 i educat a lescola francesa, lau

Resiguiendo la historia del absolutismo lin­güístico, representado por los Estados español y francés, Joan Lluís-Lluís relee el célebre mito de la torre de Babel: ¿de dónde nos viene, a los humanos,

Una faula sobre una societat que no tolera la dissidència. I té l’encanteri de les millors ficcions distòpiques. L’escenari és Prats de Molló, poble tancat al món per la doble protecció de muralles i

De la A d'Acrollam a la Z de Zona Extralimitada, aquest diccionari proposa incursions del tot inedites en una geografia que ens es alhora propera i desconeguda. Són els Pasos Catalans reconstruts en 627 articles que descriuen cada un algun lloc imaginari de la literatura, des d'un poblet somort a un estat potent, des d'una illa misteriosa a una muntanya inaccessible... Joan-Lluis Lluis proposa aqui una veritable suma geografica i literaria a partir d'obres d'uns tres-cents vuitanta escriptors d'expressio catalana, pero tambe francesa, espanyola, anglesa i alemanya. No hi manquen la localitzacio com mes precisa millor de cada indret ni les seves caracteristiques humanes, naturals i culturals o la seva historia local. Ni tan sols hi manquen, quan s'escau, els museus mes notables o els hotels i els albergs on el viatger pot allotjar-se... Es tracta, en definitiva, de la construccio d'una geografia catalana virtual, sovint contradictoria, a vegades metaforica, fantasiosa o realista, utopica o quotidiana, derisoria o punyent. En una obra barroca i sorprenent, unica en la nostra literatura, Joan-Lluis Lluis ret un doble homenatge: a la imaginacio dels escriptors i als Pasos Catalans.

"Una vegada hi havia un home que menyspreava la seva filla. Amb començament de rondalla apareix lheroina daquesta historia, anomenada Junil. Encola papirs a la llibreria del pare i apren a llegir a lombra del seu menyspreu. Pero mort el pare, morta la rabia i es la filla qui ha concebut larma del crim.Fuig a peu amb tres esclaus. El temps es el principi de lera cristiana; el lloc, una marca de lImperi roma. Travessen la frontera i aprenen a anar a palpes pel mon, on els deus i les llengues varien. Que diuen els estranys amb qui topen? Que volen? A mesura que avancen, lafany de caminar eclipsa la por i sencomana a daltres fugitius.''Junil a les terres dels barbars'' es la setena novel·la de Joan-Lluis Lluis i un acte de fe en la imaginacio: una gran i esplendorosa novel·la daventures, amb les peripecies com a llenguatge i lestranyesa com a condicio.

Joan-Lluís Lluís és autor d'una sòlida i reconeguda trajectòria com a novel·lista, i és també un activista militant de la llengua catalana. Nascut a Perpinyà l'any 1963 i educat a l'escola francesa,

Com cada primer dijous de mes, un jove va a prendre una xocolata desfeta al carrer de Petritxol. Una noia l'espera i, al crit de "Jo també sóc de Cassà de la Selva!", li clava un ganivet. Aquesta esc

El personatge que afirma haver matat Franco, Agustí Vilamat, neix el 1916 en una casa modesta de Solsona. Tot i ser un nen prudent, contemplatiu, perd un ull en un accident absurd. Aviat, gràcies a l

Malfia’t de la historia. Somia-la i refes-la.El personatge que afirma haver matat Franco, Agustí Vilamat, neix el 1916 en una casa modesta de Solsona. Tot i ser un nen prudent, contemplatiu, perd un

El protagonista d’aquesta novel·la d’aventures és curiós i inexpert, però té un do insòlit,gairebé sobrenatural, que el fa ser diferent de totes les altres persones. I també té unapassió sense límits

Com cada primer dijous de mes, un jove va a prendre una xocolata desfeta al carrer de Petritxol. Una noia l''espera i, al crit de "Jotambé sóc de Cassà de la Selva!", li clava un ganivet. Aquesta es

Som en una Barcelona sotmesa a una quasi constant pluja d'aiguafang que corromp la pedra dels monuments antics, difumina els contorns del paisatge i dificulta el caminar de la gent. És una societat decadent i consumista, de persones avorrides de viure i que converteix les successives onades d'immigrants en mà d'obra esclava.En aquesta ciutat, tres personatges marginals, l'assassí, l'esclau i l'oreneta, s'observen i se segueixen per intentar salvar-se i, potser, estimar-se.Aiguafang és una novel"la d'atmosferes opressives i de situacions límit. Joan-Lluís Lluís ha escrit una faula crua i colpidora amb esclats de tendresa.