Joan-Lluís Lluís

Després de guanyar l'Òmnium amb Junil, Joan-Lluís Lluís torna amb una nova faula moderna com només les sap escriure ell. La protagonista d'Una cançó de pluja es diu Ella-Calla i és l’única de nou ora

A cremallengua, de Joan-Lluís Lluís, és un elogi de la diversitat lingüística. Amb les seves cròniques breus, sempre amenes i accessibles al lector no especialitzat, l’autor ens mostra l’enorme valor

Bernadette torna a Prats de Molló quan s’assabenta que la seva mare s’ha mort. Just al mateix temps, els vilatants detecten la presencia de l’ós per primer cop en molts segles. Sembla que la profecia

El protagonista de El navegante, la octava novela de Joan-Lluís Lluís, es Assiscle Xatot, nacido en Perpinya en 1852. Assiscle, que tiene el don de hablar de forma instantánea cualquier lengua que escuche, rápidamente se da cuenta de que las lenguas de su entorno despiertan sentimientos diferentes en los maestros de escuela: el catalán les da asco, el francés les provoca adulación, el caló menosprecio y el latín admiración.

Nom:amp;#233;s alg:amp;#250; com Joan-Llu:amp;#237;s Llu:amp;#237;s, nascut a Fran:amp;#231;a i de nacionalitat francesa, per:amp;#242; reclamant-se d:amp;#8217;una altra cultura, podia mostrar-se tan despietat amb l:amp;#8217;autoproclamat :amp;#171;pa:amp;#237;s dels drets humans:amp;#187;. Ho diu l:amp;#8217;autor d:amp;#8217;entrada, aquest llibre :amp;#233;s un pamflet. Un pamflet que no deixa gaireb:amp;#233; res indemne del que Fran:amp;#231;a ha inventat per fer creure que :amp;#233;s el millor pa:amp;#237;s del m:amp;#243;n.Perqu:amp;#232; ha viscut immergit dins aquestes mentides, l:amp;#8217;autor sap explicar-les d:amp;#8217;una en una, amb sornegueria per:amp;#242; tamb:amp;#233; amb desesperan:amp;#231;a. Manipulaci:amp;#243; de la hist:amp;#242;ria, rentats de cervell,matances i colonitzacions, pol:amp;#237;tica totalit:amp;#224;ria de destrucci:amp;#243; ling:amp;#252;:amp;#237;stica, aquest llibre :amp;#233;s un cat:amp;#224;leg esfere:amp;#239;dor que no deixa gaire lloc a dubtes: Fran:amp;#231;a :amp;#233;s un engany.<;/font:GT;lt;/p:gt;

Joan-Lluís Lluís és autor duna sòlida i reconeguda trajectòria com a novel·lista, i és també un activista militant de la llengua catalana. Nascut a Perpinyà lany 1963 i educat a lescola francesa, lau

Una faula sobre una societat que no tolera la dissidència. I té l’encanteri de les millors ficcions distòpiques. L’escenari és Prats de Molló, poble tancat al món per la doble protecció de muralles i

Joan-Lluís Lluís és autor d'una sòlida i reconeguda trajectòria com a novel·lista, i és també un activista militant de la llengua catalana. Nascut a Perpinyà l'any 1963 i educat a l'escola francesa,

Una tarda, Bernadette rep en el seu pis de Barcelona un fax que lavisa del suïcidi de la seva mare, allà al seu poble natal, Prats de Molló. Hi ha de tornar perquè el cos de la seva mare serà jutjat

Cirera es el diari molt informal d'una noia de la qual no sabrem el nom. Els relats d'aquest llibre contenen la vida sexual de la narradora, una vida fantasiosa i alegre, limitada nomes pels escrúpols nascuts del seu amor per l'Oskar, un suis alemany una mica timid. Amb imaginacio, tendresa i una sinceritat que no sap amagar algunes ganes d'enganyar, Joan-Lluis Lluis ens descobreix les cares multiples i barroques d'una sexualitat assumida com una gran festa, a l'extrem oposat de la morbositat i del vici.

Som en una Barcelona sotmesa a una quasi constant pluja d'aiguafang que corromp la pedra dels monuments antics, difumina els contorns del paisatge i dificulta el caminar de la gent. És una societat decadent i consumista, de persones avorrides de viure i que converteix les successives onades d'immigrants en mà d'obra esclava.En aquesta ciutat, tres personatges marginals, l'assassí, l'esclau i l'oreneta, s'observen i se segueixen per intentar salvar-se i, potser, estimar-se.Aiguafang és una novel"la d'atmosferes opressives i de situacions límit. Joan-Lluís Lluís ha escrit una faula crua i colpidora amb esclats de tendresa.

De la A d'Acrollam a la Z de Zona Extralimitada, aquest diccionari proposa incursions del tot inedites en una geografia que ens es alhora propera i desconeguda. Són els Pasos Catalans reconstruts en 627 articles que descriuen cada un algun lloc imaginari de la literatura, des d'un poblet somort a un estat potent, des d'una illa misteriosa a una muntanya inaccessible... Joan-Lluis Lluis proposa aqui una veritable suma geografica i literaria a partir d'obres d'uns tres-cents vuitanta escriptors d'expressio catalana, pero tambe francesa, espanyola, anglesa i alemanya. No hi manquen la localitzacio com mes precisa millor de cada indret ni les seves caracteristiques humanes, naturals i culturals o la seva historia local. Ni tan sols hi manquen, quan s'escau, els museus mes notables o els hotels i els albergs on el viatger pot allotjar-se... Es tracta, en definitiva, de la construccio d'una geografia catalana virtual, sovint contradictoria, a vegades metaforica, fantasiosa o realista, utopica o quotidiana, derisoria o punyent. En una obra barroca i sorprenent, unica en la nostra literatura, Joan-Lluis Lluis ret un doble homenatge: a la imaginacio dels escriptors i als Pasos Catalans.

I ara publico el meu primer recull de poemes. Aixo vol dir que en desenes danys danar escrivint he acabat donant per bons trenta-dos poemes, entre centenars daltres destruits sense recança. Ignoro si considerar haver escrit trenta-dos poemes que mereixen ser publicats pot semblar, o no, presumptuos. Mhan servit, aquests poemes que han sobreviscut a la destruccio, per evocar el desig i el contrari del desig, i aqui rau, potser, la meva excusa. Amb ells, doncs, he provat de parlar del naixement del desig, de la seva decrepitud, de la seva absencia o del seu imperi. I mha semblat util endreçar-los en un ordre per a mi gairebe objectiu: del fang a la llum, de la gelor a lestiu, del desastre a la palpitacio de la felicitat. Aquests poemes son allo que sura i que, amb una barreja de gratitud, temor i perplexitat, deixo marxar.

Faula original i irònicaEls déus antics van existir. Van néixer, van regnar i, quan els humans van deixar de fer-los sacrificis, van morir. I ara tots han mort, excepte Hefest, el déu del foc, que el

Set àrabs i un cabilenc caminen per la muntanya. Són els fedaïns de la guerra d’Algèria, un arreplec d’homes units pel somni de la independència. Van amb la mula carregada d’armes i s’expliquen histò

Resseguint la història de l?absolutisme lingüístic, representat pels estats espanyol i francès, Joan-Lluís Lluís rellegeix el cèlebre mite de la torre de Babel: ¿d?on ens ve, als humans, la tendència

Nomes algú com Joan-Lluís Lluís, nascut a França i de nacionalitat francesa, pero reclamant-se d''una altra cultura, podia mostrar- se tan despietat amb l''autoproclamat "país dels drets humans". Ho diu l''autor d''entrada, aquest llibre es un pamflet. Un pamflet queno deixa gairebe res indemne del que França ha inventat per fer creure que es el millor pais del mon.Perque ha viscut immergit dins aquestes mentides, l''autor sap explicar-les d''una en una, amb sornegueria pero tambe amb desesperança. Manipulacio de la historia, rentats de cervell, matances i colonitzacions, politica totalitaria de destruccio linguistica, aquest llibre es un cataleg esferedor que no deixa gaire lloc a dubtes: França es un engany.

"Una vegada hi havia un home que menyspreava la seva filla. Amb començament de rondalla apareix lheroina daquesta historia, anomenada Junil. Encola papirs a la llibreria del pare i apren a llegir a lombra del seu menyspreu. Pero mort el pare, morta la rabia i es la filla qui ha concebut larma del crim.Fuig a peu amb tres esclaus. El temps es el principi de lera cristiana; el lloc, una marca de lImperi roma. Travessen la frontera i aprenen a anar a palpes pel mon, on els deus i les llengues varien. Que diuen els estranys amb qui topen? Que volen? A mesura que avancen, lafany de caminar eclipsa la por i sencomana a daltres fugitius.''Junil a les terres dels barbars'' es la setena novel·la de Joan-Lluis Lluis i un acte de fe en la imaginacio: una gran i esplendorosa novel·la daventures, amb les peripecies com a llenguatge i lestranyesa com a condicio.