Joan-Lluís Lluís

Joan-Lluís Lluís és autor duna sòlida i reconeguda trajectòria com a novel·lista, i és també un activista militant de la llengua catalana. Nascut a Perpinyà lany 1963 i educat a lescola francesa, lau

El protagonista de El navegante, la octava novela de Joan-Lluís Lluís, es Assiscle Xatot, nacido en Perpinya en 1852. Assiscle, que tiene el don de hablar de forma instantánea cualquier lengua que escuche, rápidamente se da cuenta de que las lenguas de su entorno despiertan sentimientos diferentes en los maestros de escuela: el catalán les da asco, el francés les provoca adulación, el caló menosprecio y el latín admiración.

Cirera es el diari molt informal d'una noia de la qual no sabrem el nom. Els relats d'aquest llibre contenen la vida sexual de la narradora, una vida fantasiosa i alegre, limitada nomes pels escrúpols nascuts del seu amor per l'Oskar, un suis alemany una mica timid. Amb imaginacio, tendresa i una sinceritat que no sap amagar algunes ganes d'enganyar, Joan-Lluis Lluis ens descobreix les cares multiples i barroques d'una sexualitat assumida com una gran festa, a l'extrem oposat de la morbositat i del vici.

Som en una Barcelona sotmesa a una quasi constant pluja d'aiguafang que corromp la pedra dels monuments antics, difumina els contorns del paisatge i dificulta el caminar de la gent. És una societat decadent i consumista, de persones avorrides de viure i que converteix les successives onades d'immigrants en mà d'obra esclava.En aquesta ciutat, tres personatges marginals, l'assassí, l'esclau i l'oreneta, s'observen i se segueixen per intentar salvar-se i, potser, estimar-se.Aiguafang és una novel"la d'atmosferes opressives i de situacions límit. Joan-Lluís Lluís ha escrit una faula crua i colpidora amb esclats de tendresa.

Una tarda, Bernadette rep en el seu pis de Barcelona un fax que lavisa del suïcidi de la seva mare, allà al seu poble natal, Prats de Molló. Hi ha de tornar perquè el cos de la seva mare serà jutjat

De la A d'Acrollam a la Z de Zona Extralimitada, aquest diccionari proposa incursions del tot inedites en una geografia que ens es alhora propera i desconeguda. Són els Pasos Catalans reconstruts en 627 articles que descriuen cada un algun lloc imaginari de la literatura, des d'un poblet somort a un estat potent, des d'una illa misteriosa a una muntanya inaccessible... Joan-Lluis Lluis proposa aqui una veritable suma geografica i literaria a partir d'obres d'uns tres-cents vuitanta escriptors d'expressio catalana, pero tambe francesa, espanyola, anglesa i alemanya. No hi manquen la localitzacio com mes precisa millor de cada indret ni les seves caracteristiques humanes, naturals i culturals o la seva historia local. Ni tan sols hi manquen, quan s'escau, els museus mes notables o els hotels i els albergs on el viatger pot allotjar-se... Es tracta, en definitiva, de la construccio d'una geografia catalana virtual, sovint contradictoria, a vegades metaforica, fantasiosa o realista, utopica o quotidiana, derisoria o punyent. En una obra barroca i sorprenent, unica en la nostra literatura, Joan-Lluis Lluis ret un doble homenatge: a la imaginacio dels escriptors i als Pasos Catalans.

Bernadette torna a Prats de Molló quan s’assabenta que la seva mare s’ha mort. Just al mateix temps, els vilatants detecten la presencia de l’ós per primer cop en molts segles. Sembla que la profecia que plana damunt el poble s’esta a punt de complir.

A cremallengua, de Joan-Lluís Lluís, és un elogi de la diversitat lingüística. Amb les seves cròniques breus, sempre amenes i accessibles al lector no especialitzat, l’autor ens mostra l’enorme valor

Nomes algú com Joan-Lluís Lluís, nascut a França i de nacionalitat francesa, pero reclamant-se d'una altra cultura, podia mostrar- se tan despietat amb l'autoproclamat "país dels drets humans". Ho diu l'autor d'entrada, aquest llibre es un pamflet. Un pamflet queno deixa gairebe res indemne del que França ha inventat per fer creure que es el millor pais del mon.Perque ha viscut immergit dins aquestes mentides, l'autor sap explicar-les d'una en una, amb sornegueria pero tambe amb desesperança. Manipulacio de la historia, rentats de cervell, matances i colonitzacions, politica totalitaria de destruccio linguistica, aquest llibre es un cataleg esferedor que no deixa gaire lloc a dubtes: França es un engany.

Nom:amp;#233;s alg:amp;#250; com Joan-Llu:amp;#237;s Llu:amp;#237;s, nascut a Fran:amp;#231;a i de nacionalitat francesa, per:amp;#242; reclamant-se d:amp;#8217;una altra cultura, podia mostrar-se tan despietat amb l:amp;#8217;autoproclamat :amp;#171;pa:amp;#237;s dels drets humans:amp;#187;. Ho diu l:amp;#8217;autor d:amp;#8217;entrada, aquest llibre :amp;#233;s un pamflet. Un pamflet que no deixa gaireb:amp;#233; res indemne del que Fran:amp;#231;a ha inventat per fer creure que :amp;#233;s el millor pa:amp;#237;s del m:amp;#243;n.Perqu:amp;#232; ha viscut immergit dins aquestes mentides, l:amp;#8217;autor sap explicar-les d:amp;#8217;una en una, amb sornegueria per:amp;#242; tamb:amp;#233; amb desesperan:amp;#231;a. Manipulaci:amp;#243; de la hist:amp;#242;ria, rentats de cervell,matances i colonitzacions, pol:amp;#237;tica totalit:amp;#224;ria de destrucci:amp;#243; ling:amp;#252;:amp;#237;stica, aquest llibre :amp;#233;s un cat:amp;#224;leg esfere:amp;#239;dor que no deixa gaire lloc a dubtes: Fran:amp;#231;a :amp;#233;s un engany.<;/font:GT;lt;/p:gt;

Com cada primer dijous de mes, un jove va a prendre una xocolata desfeta al carrer de Petritxol. Una noia l'espera i, al crit de "Jotambé sóc de Cassà de la Selva!", li clava un ganivet. Aquesta esc

Com cada primer dijous de mes, un jove va a prendre una xocolata desfeta al carrer de Petritxol. Una noia l'espera i, al crit de "Jo també sóc de Cassà de la Selva!", li clava u

Malfia’t de la historia. Somia-la i refes-la.El personatge que afirma haver matat Franco, Agustí Vilamat, neix el 1916 en una casa modesta de Solsona. Tot i ser un nen prudent, contemplatiu, perd un

"Una vegada hi havia un home que menyspreava la seva filla." Amb començament de rondalla apareix l'heroïna d'aquesta història, anomenada Junil. Encola papirs a la llibreria del pare i aprèn a llegir a l'ombra del seu menyspreu. Però mort el pare, morta la rabia —i és la filla qui ha concebut l'arma del crim.Fuig a peu amb tres esclaus. El temps és el principi de l'era cristiana; el lloc, una marca de l'Imperi roma. Travessen la frontera i aprenen a anar a palpes pel món, on els déus i les llengües varien. Què diuen els estranys amb qui topen? Què volen? A mesura que avancen, l'afany de caminar eclipsa la por i s'encomana a d'altres fugitius.'Junil a les terres dels barbars' és la setena novel·la de Joan-Lluís Lluís i un acte de fe en la imaginació: una gran i esplendorosa novel·la d'aventures, amb les peripècies com a llenguatge i l'estranyesa com a condició.

'El dia de l?ós' és la novel·la que va convertir Joan-Lluís Lluís en un dels escriptors més estimats i llegits de la literatura catalana. El 2004 va sorprendre una generació fascinada per la fantasia i la ciencia-ficcio. Amb vint anys de perspectiva, es reivindicada per Irene Sola, Marina Espasa, Ramon Mas o Anna Ballbona com una obra inspiradora i entre les mes importants del nou segle. El seu escenari es Prats de Mollo, poble tancat al mon per la doble proteccio de muralles i llegendes antigues. On es tem el retorn d?una bestia extinta fa segles, i on retorna Bernadette Boher al cap de vuit anys de desterrament. Se li ha suicidat la mare i aixo vol dir que el seu cos sera jutjat i escarnit. Pero s?acosta la festa de l?os, ocasio de donar curs a instints reprimits. I la bestia ha tornat al Vallespir. 'El dia de l?os' te l?encanteri enigmatic de les millors ficcions distopiques.

Joan-Lluís Lluís és autor d'una sòlida i reconeguda trajectòria com a novel·lista, i és també un activista militant de la llengua catalana. Nascut a Perpinyà l'any 1963 i educat a l'escol

El personatge que afirma haver matat Franco, Agustí Vilamat, neix el 1916 en una casa modesta de Solsona. Tot i ser un nen prudent, contemplatiu, perd un ull en un accident absurd. Aviat, gràcies a l

Un jove del segle XIX amb un do especial es veu arrossegat des de Perpinyà fi ns a la Comuna de París i a les colònies franceses d’ultramar en un viatge ple de descobertes i de reptes vitals.El prota