Joan Maragall

Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911) és el primer gran clàssic de la literatura catalana moderna, el pont d’unió entre la Renaixença i la modernitat literària. Crea­dor d’una veu pròpia, molt persona

Selecció dels textos religiosos i de reflexió teològica més importants de quatre grans noms del pensament cristià català contemporani: Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911). Escriptor i poeta, malgrat l'adhesió al modernisme i al vitalisme que desprèn bona part de la seva obra, sovint hi ...

Els fets de la Setmana Trágica (juliol de 1909) van motivar la redacció de tres dels articles més rellevants de tota la literatura periodística catlana del segle XX. L’edició dels articles és plename

Recuperem ací un llibre publicat originàriament fa gairebé un segle (el 1910, dins la Biblioteca Popular L'Avenç), però que encara roman tan fresc i àgil com el primer dia. Es tracta de tres centenar

Joan Maragall orientó gran parte de su obra literaria a la búsqueda de ese espacio limítrofe entre el cielo y la tierra, lo efímero y lo perenne, la vida y la muerte. La fe de Maragall en un ideal ético-estetico fraguado en el acto contemplativo de la naturaleza como resorte de una expresion artistica pura da lugar a poemas que, alejados del preciosismo o el virtuosismo gratuitos, alumbran imagenes vividas del ritmo creador que palpita en la realidad. Nacidos de una mirada abierta e inocente hacia el mundo y la vida, sus poemas reflejan la sencillez y la pureza del que ha sabido romper el caparazon de la apariencia para emprender un viaje sin retorno persiguiendo el rastro de lo eterno.

La poesia de Joan Maragall, el poeta de la paraula viva, és una de les fites cabdals de la literatura modernista. La seva poesia, sincera, sentida, ben sovint compromesa amb la lluita per la creació d''una Catalunya nova, fidel a si mateixa i plenament europea, connecta amb els sentiments mes profunds de la gent i esdeve immensament popular, com abans ja ho havia estat la de Verdaguer.La tria que presentem preten de ser una seleccio significativa de la seva poesia que faci possible a qualsevol lector, amb les ajudes que oferim, de retrobar el goig i l''esgarrifança dels seus versos i de descobrir tant l''evolucio personal de l''escriptor al llarg de la seva vida com els seus temes preferits.

En este relato perteneciente al volumen III Elogios de las Obras completas de Joan Maragall, el personaje central (un arquitecto) rememora un amor silencioso e inolvidable con una joven extranjera comprometida. Unidos por una profunda conexion espiritual y artistica, eligio callar sus sentimientos por respeto y distancia. Años despues, viaja a su ciudad solo para sentirla cerca, sin buscar reencuentros. Ese amor imposible, nunca consumado, lo marco para siempre, convirtiendose en la fuente de inspiracion que dio forma a toda su obra. Una historia de amor sublimado, belleza idealizada y creacion como refugio del alma, en la que Maragall despliega todo su potencial estilistico y literario.

Dos poemes de Joan Maragall, «La diada de Sant Jordi» i «Avui és Sant Jordi», que parlen de la llegenda i de primerenques celebracions del 23 d’abril. A «Avui és Sant Jordi», tradició i modernitat es

La poesia de Joan Maragall assenyala l'inici de la modernitat en la literatura catalana; a més, gràcies a la popularitat d'una colla de poemes, és un punt de referència permanent en la memòria del pa

Visions&Cants (1900) és el segon llibre de poemes de Joan Maragall i sha considerat, amb el anys, un dels exemples més paradigmàtics de la poesia modernista darrel vitalista. Shi recullen poemes

Després de publicar alguns poemes de temàtica, forma i qualitat variables a la premsa el 27 de desembre de 1891, Joan Maragall es casava amb Clara Noble. Les cartes del festeig entre Maragall i Clara que presentem i que s'editen per primera vegada són doncs, a la base del procés d'entrada a la vida adulta i del reconeixement com a poeta.

Elogi del viure de Joan Maragall és pura poesia però no és un poema. Presentat com si fos un poema, el text s'ha popularitzat tant que ha adquirit una vida pròpia i autònoma amb reminiscències del po

Aquest llibre dóna a coneixer un epistolari inedit, conservat a l Arxiu Maragall, integrat per seixanta-dues cartes que Joan Maragall va escriure, entre 1882 i 1895, al seu company a la Facultat de Dret Josep Maria Lloret, i unes notes de dietari de Maragall mateix. Gloria Casals posa en relleu la importancia d aquests textos primerencs en el proces d aprenentatge de Maragall i en la conformacio de la seva personalitat literaria a partir de la tria d uns camins i del rebuig d uns altres.

Puede parecer difícil reconciliar la figura de un escritor, un nacional español nacido en 1860, que escribe en catalán, pero esto es precisamente lo que hacía Joan Maragall. Nacido en la Cataluña del siglo XIX, fue un gran poeta y prosista del siglo XX: un enlace entre pasado y futuro, tradicion y modernidad, España y Cataluña. Su prosa es fundamental para comprender el inicio del modernismo: documenta el cambio de los tiempos, y estilos, en sus textos periodisticos. Antes incluso del gran desastre colonial español, tambien escribio Maragall sobre la cuestion social y politica, articulos recopilados en este libro. En contraste, el alma poeta de Maragall se expresa en piezas sin un apice de conflicto: textos sobre la tranquilidad y la felicidad del amor, la naturaleza, el arte y la ciudad.

Un poema per començar a llegir poesia i dir els poemes de memòria.

Aquesta obra s''inscriu de ple en les coordenades del Modernisme. En publicar-se, Maragall fa la seva important aportació a aquest moviment cultural, fent una determinada lectura de la nostra tradicio i dels nostres simbols, amarant-se dels nous aires regeneracionistes europeus, i deixant al descobert les tensions existents entre Catalunya i Espanya.