Jordi Bolòs

The landscape around us is largely the result of man-made transformations. It consists of villages, farmsteads, cities, fields, ditches, and roads. This book examines how the landscape of the Mediterranean country of Catalonia was created and transformed. Although Catalonia's history goes back before the Middle Ages, it was during the medieval period that it saw significant development, which has continued ever since. Understanding the landscape helps us understand political, social, economic, and cultural changes. In this book we discover how the settlements built around a castle or a church were created, and what the open villages and new towns were like, both in Catalonia and in neighbouring territories. The book also explores the formation of cities and towns as well as the significance of hamlets and farmsteads, based on data provided by written documents and archaeological excavations. It also explores the formation of fields, ditches, and irrigated areas, and shows the importance of understanding the boundaries and demarcations that enclose valleys, villages, castles, and parishes. Finally, special attention is devoted to place names and cartography, as these shed light on numerous historical realities.

Aquest cinquè volum el composen un ampli dossier central, dedicat als treballs de caracterització del paisatge històric i especialment al projecte PaHisCat català i al projecte Historic Landscape Cha

Com a base de l estudi de la senyoria dels cenobis benedictins del Berguedà (vegeu també l'estudi sobre el monestir de Santa Maria de Serrateix), es presenta aquest fons documental del monestir de Sa

En aquest volum es publiquen les ponències presentades a les jornades que es van celebrar a Erill la Vall (Vall de Boí) els dies 21 i 22 d’octubre de l’any 2010, dedicades a “Els Pirineus al llarg de

Reconstrucció sobre base cartogràfica de la informació aportada per la extensa documentació conservada d'època carolíngia pels comtats de Cerdanya i Berga. Conté un resum en anglès.

En aquest llibre s'estudiaran diversos components del paisatge de les comarques per on s'estenia el comtat de Barcelona, fa més de mil anys. S'hi estudiara com es van formar els espais agrícoles i forestals que depenien dels diferents llocs de poblament documentats als segles IX i X. Es valorara l'interès de localitzar comes o fons de vall creats a l'alta edat mitjana. S'hi parlara de les feixes o terrasses. S'analitzaran les terres de conreu que tenen forma de franges coaxials i que s'estenen pels vessants o bé a banda i banda dels camins. Ens aproximarem a uns horts creats en gran part a l'alta edat mitjana. S'intentara descobrir les motivacions de les formes radioconcèntriques. I, finalment, en aquest primer volum, s'estudiaran les característiques dels camins, tant dels situats a l'est del Llobregat, a la comarca del Vallès, com dels situats a ponent d'aquest riu, a les comarques del Penedès, l'Anoia o l'Alt Camp.

El paisatge catala -si sabem interpretar-lo correctament- es un dels documents mes notables que tenim per poder estudiar el nostre passat. Jordi Bolos, professor de la Universitat de Lleida, ens ensenya a "llegir" el paisatge arqueologic, a datar i entendre perque son com son els pobles, els masos, els camps, les vies o les sequies que es crearen o be es transformaren al llarg dels segles medievals.

Anàlisi i resultats de la campanya de recerca arqueològica duta a terme al mas medieval anomenat Vilosiu B, localitzats al terme de Cercs, al Berguedà. Així mateix, es proposa, a partir de diversos d

El comtat d¿Osona va passar de dependre dels monarques carolingis l¿any 798. Calgué, però, que fos novament reorganitzat i repoblat un segle més tard, en època de Guifré el Pelós. Aquest ampli comtat

El comtat de Manresa, que en època carolíngia era terra de frontera i que estava estretament lligat als comtats d'Osona i de Barcelona, s'estenia per bona part de les actuals comarques del Bages (amb

Este libro es una aproximación innovadora al paisaje histórico de una villa de la Catalunya Nova, Agramunt, y de un territorio, el Valle del Sió. Se estudia como se produjo la conquista y la organizacion de este territorio en los siglos XI y XII y se analizan los precedentes de epoca islamica. Al mismo tiempo, se describe la formacion del urbanismo de la vila de Agramunt y de todos los pueblos del valle, aun repasando la formacion de los campos de cultivo y de los espacios irrigados, ademas de los caminos que son percibidos como elementos del paisaje que hacen posible ir de un lugar a otro y que pueden perdurar a lo largo de miles de años.

Les terres que formaven el comtat de Besalú esdevingueren, després de la conquesta franca, una dependència del comtat de Girona. El seu territori - amb uns límits que eren fruit d¿uns precedents més

L'Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia contempla el període de més de dos segles de domini carolingi. Comença amb l'entrada de les tropes franques, a la segona meitat del segle VIII, i s'acaba prop de l'any 1000. Els documents conservats de l'epoca son significativament dels mes abundants d'Europa, i faciliten de cartografiar amb molt de detall els territoris que aleshores depenien de la monarquia franca i que mes endavant reberen el nom de Catalunya Vella.L'Atles dels comtats de la Catalunya carolingia es regeix per un doble ideal d'exhaustivitat i de fidelitat. Exhaustivitat en el sentit que intenta reflectir sempre tota la informacio que permeti ser traslladada a un mapa. Fidelitat, justament en el sentit de restar fidels a la realitat que exposen els documents, evitant-ne les interpretacions distorsionades.Com a cada volum, sinclou un resum historico-cartografic de levolucio del comtats estudiats i de la seva relacio amb la resta de comtats catalans i de lImperi franc, aixi com, en una cronologia comparativa amb la resta de comtats i lImperi. En aquest cas, els comtats de Pallars i Ribagorça tenen una historia una trajectoria diferent de la dels altres comtats de la Catalunya carolingia, com queda constatat pels estrets lligams amb el comtat de Tolosa primer i mes endavant amb lArago.A continuacio, hi ha un apartat de mapes toponimics (on per primera vegada se situa amb precisio un bon nombre de noms de lloc, de construccions o de limits) que reflecteixen lorigen daquests toponims, ja siguin preromans, romans, germanics o arabs, aixi com altres toponims dinteres historic i la cartografia de les advocacions de totes les advocacions documentades, que servien de vehicle de cohesio de la poblacio, tant disseminada com aglutinada. La densitat de noms esmentats als documents es molt considerable, especialment a la rodalia de monestirs com Gerri, Alao o Ovarra, per contra gairebe no nhi ha a les terres altres i a les valls mes occidentals de la Ribagorça. En aquells llocs on shan conservat els documents, trobem lesment de nombrosos llocs habitats, sovint amb llur esglesia, situats molt a prop els uns dels altres.Un tercer apartat ofereix la visio economica del territori, amb la situacio dels conreus, els boscos i les pastures, de les principals vies de comunicacio i les activitats transformadores. La documentacio que sha conservat dels comtats de Pallars i Ribagorça permet veure que hi havia conreus de cereals, horts, arbres fruiters i vinyes, pero en leconomia daquesta regio la ramaderia, laprofitment del bosc i dels recursos minerals (la sal i el ferro) havien de tenir mes importancia de la que reflecteixen els textos.Una bona col·leccio de mapes de dominis i jurisdiccions reflecteix les demarcacions i les possessions comtals, vescomtals, episcopals i monastiques dels principals senyors en aquells segles carolingis. Es dediquen capitols especifics als dominis dels monestirs del territori: Santa Maria de Gerri, Santa Maria dAlao, Santa Maria dOvarra, Santa Maria de Lavaix aixi com als dominis que hi tenien els monestirs de fora del comtat.El volum acaba amb un index que compren vora dos milers de noms noms, un patrimoni extraordinari ben apreciat pels investigadors medievals europeus.

En aquest volum segon s?aprofundeix en el coneixement del paisatge historic de les comarques que formaren part del comtat de Barcelona. D?una manera especial s?hi estudien les pervivencies i les transforma· cions que hi hague al llarg de l?edat mitjana al Valles, el Maresme, el Barcelones, el Baix Llobregat, el Penedes i en sectors de l?Anoia i de les comarques de Tarragona. Es un paisatge que ha estat transformat pels homes i per les dones al llarg dels segles; per aquest motiu hem d?esser conscients que es una part important del nostre patrimoni col·lectiu. En aquest llibre s?estudien aspectes del paisatge com son el recorregut que segueixen els limits, les caracteristiques dels vilars o petits nuclis de poblacio i dels masos que es crearen dispersos pel territori.

Darrer volum de la collecció Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia, centrat en el comtat de Barcelona entre el 801 i el 993.Lextensa documentació carolíngia ha estat traslladada a mapes toponimics,economics, de dominis amb les possessions comtals, vescomtals i eclesiastiques.