Josep Clara

En acabar el servei militar, Juan Fernández Fernández (Fuente Victoria, Almeria, 1891-Tarragona, 1967) podia triar entre fer de pagès o treballar a la mina. Ambdues opcions li garantien una vida plen

"L'any 1994 es complien 150 anys de la creació de l'Escola Normal de Girona. Amb motiu d'aquest aniversari, l'equip de Deganat de la Facultat de Ciencies de l'Educació de la Universitat de Girona, presidit per Salomo Marques (Mon), va contraure a totes les persones, professorat, estudiants i personal d'administracio i serveis, que al llarg d'aquests anys han col·laborat a tirar endavant la tasca de formacio de mestes de Girona i comarques."

Per les característiques del traçat, el paisatge que lenvolta i la història de la seva construcció, el tren de Ripoll a Puigcerdà i la Tor de Querol és un ferrocarril singular i constitueix un mitjà

El ferrocarril de Sant Joan de les Abadesses a Barcelona va ser pensat en el decenni de 1840 per donar sortida al carbó de les mines de Surroca i Ogassa. Després de moltes vicissituds i contratemps, l'any 1880 -ara fa cent vint-i-cinc anys- va poder inaugurar-se el traçat entre Granollers i Sant Joan. Uns anys després, la línia amplià el recorregut fins a Barcelona, però l'expectació aixecada per les mines de carbó s'esvaí ben aviat i el tren hagué de servir altres finalitats, com a mitjà de transport de mercaderies i passatgers, i també de connexió de les comarques del Vallès, Osona i el Ripollès amb la capital de Catalunya. Aquest llibre resumeix la història bàsica de la línia i dels seus elements tècnics i humans. Ho fa d'una manera planera i senzilla, que entra per la vista, tot combinant fotografies antigues i actuals, així com altres documents que ens ajuden a familiaritzar-nos amb un recorregut que a hores d'ara té dos trams ben diferenciats: l'un integrat dins el servei de rodalies i l'altre que fa part del de regionals.

A l’hora de passar comptes als vençuts de la Guerra Civil, el franquisme s’atreví a perseguir i dictar sentències contra persones mortes. Una quinzena d’exemples il·lustren que les lleis de Responsab

Tomàs Costa, «Misses», esdevingué un símbol i guia de la resistència ala política dels liberals espanyols i especialment a l’ordre constitucionalsorgit de les Corts de Cadis. Com a cap de banda reial

El juliol de 1967 la imatge de la Mare de Déu de Núria va desaparèixer misteriosament del seu santuari pirinenc. D’aquesta manera un grup de joves patriotes catalans protestaven per la festa oficial de la coronació de la imatge que havia de tenir lloc a Núria pocs dies després, en un acte de nacionalcatolicisme espanyolista i franquista. En aquest volum un historiador gironí ens explica els fets partint de la consulta d’arxius privats i públics, de fonts escrites i sobretot de converses amb els autors mateixos del segrest i del retorn de la imatge.

Al final de la II Guerra Mundial, en temps dedubtes per a la supervivència de la dictadura del general Franco, el règim va ordenar la fortificació de tota la serralada dels Pirineus ?des del cap de C

Despres de la guerra civil, entre els anys 1939 i 1945, mes de cinc-centes persones van ser condemnades a la pena de mort pel tribunal militar que actuava a Girona. L acces a la documentació de l arxiu judicial, complementat amb altres fonts, ha permes a l autor resseguir detalladament quatre casos representatius d aquella justicia sumarissima, entre els quals un capella i un fejocista gironins.

Panoràmica general dels diversos serveis d'intel·ligencia o espionatge del franquisme, components, col·laboradors o delators, metodes i rastres d'actuació, persones perseguides i rivalitats internes.

A la Catalunya rural, entre 1945 i 1951, Marcel·lí Massana (Berga 1918 ? les Bordes-sur-Lez 1981) va crear-se una imatge de llegenda i de mite de la guerrilla antifranquista, i esdevingué símbol de valors contraposats. Per a les persones d?ordre i les forces que havien de garantir la seguretat del regim fou un simple bandit criminal i sinistre; per a d?altres, un resistent valent, prudent i justicier que colpeja, durament, els partidaris de la dictadura.

En aquest llibre, amb afany de síntesi i revisió, es repassen no solament els diferents episodis de setge a què va ser sotmesa Girona des de l?època medieval fins al segle XIX, sinó també la incidènc

L historiador Josep Clara constata el paper de la frontera com a refugi en époques conflictives i emigracions polítiques, però alhora com a espai per preparar moviments desestabilitzadors del sistema

Forjat en la lluita anarcosindicalista durant la II República i heroi de la resistència francesa contra el nazisme, Ramon Vila Capdevila (Peguera 1908 – Castellnou de Bages 1963) va ser el darrer maq