Josep Maria Castellet

Una antología capital para acercarse a la poesía española de la segunda mitad del siglo XX.Hace más de medio siglo, en 1970, veía la luz por primera vez la célebre antología Nueve novísimos poetas españoles. Lo hacia trasquilada por la censura y levantando una polvareda de polemica entre los sectores mas apegados a los temas y a las formas liricas convencionales de la poesia española del momento. Los escogidos por el visionario J.M. Castellet ?Jose Maria Alvarez, Felix de Azua, Guillermo Carnero, Pere Gimferrer, Antonio Martinez Sarrion, Ana Maria Moix, Vicente Molina Foix, Leopoldo Maria Panero y Manuel Vazquez Montalban? señalaban la eclosion de una nueva generacion poetica, decidida a dejar atras todo lo anterior. En esta obra de referencia se incluye, ademas, un apendice critico y un apendice sentimental en el que los nueve novisimos reflexionan sobre la figura de Castellet, responsable del espiritu rupturista de esta antologia elevada al estatus de clasico de la literatura española del siglo XX.

Els escenaris de la memoria es un recull de textos memorialístics pel qual desfilen personatges diversos (Ungaretti, Merce Rodoreda, Alberti, Pla, Pasolini, Octavio Paz, Arangueren, Mary McCarthy i Gimferrer) a qui Castellet ha conegut amb mes o menys assidutat. Amb penetracio i agudesa, Castellet suggereix un genere nou, de gran amenitat, en el qual fragments de la seva autobiografia es creuen amb la vida d'algun dels grans actors de la farandula literaria dels nostres dies.

Una finestra al món més íntim de l’autor. Una visió original i sincera d’una època.Com a exercici preparatori per afrontar l’elaboració de l’assaigJosep Pla o la raó narrativa(1978), el 1973 Josep M.

Com a exercici preparatori per afrontar l'elaboració de l'assaig Josep Pla o la raó narrativa (1978), el 1973 Josep M. Castellet va decidir portar un dietari. Entre l'11 de febrer i el 13 de juliol d'aquell any va deixar constància escrita dels fets que conformaren el seu dia a dia: les reunions i trobades amb escriptors, periodistes i polítics, les cròniques de diversos viatges, les copes amb els amics... són el punt de partida que dóna lloc a múltiples reflexions i opinions sobre diverses figures i aspectes de la vida social, cultural o política dels darrers anys de la Dictadura: Foix, Pla, Picasso, la universitat, la censura, la difícil lluita personal per intentar viure amb una certa normalitat en l'opressiu ambient de la repressió franquista... Recuperat d'una capsa de cartró on havia quedat oblidat durant trenta-cinc anys, i enriquit amb unes pertinents notes explicatives actuals, Dietari de 1973 obre una finestra al món més íntim de l'autor, alhora que aporta una visió original i sincera d'una època.Escrit dos anys i escaig abans de la mort del general Franco, aquest dietari, segons l'autor, "no pretén més que donar testimoni d'unes vivències personals de tipus cultural i polític envoltades i distorsionades per les agòniques, però encara cruels, cuades d'un règim que ja feia temps que es resistia a desaparèixer."

Aquesta nova antologia, Vuit segles de poesia catalana, és el resultat del treball conjunt que Josep Maria Castellet i Joaquim Molas han portat a terme al llarg dels anys. Han passat més de tres dècades des de la primera edició bilingüe de Ocho siglos de poesía catalana (1969) i la posterior Antologia general de la poesia catalana (1979), que oferien per primera vegada una versió sumària i representativa de la poesia catalana de tots els temps. Vet aquí ara recollits en un sol volum els millors versos de la poesia catalana, els poemes que constitueixen el cànon de la nostra literatura: des de Ramon Llull (segle XIII) fins a Joan Brossa i Vicent Andrés Estellés (segle XX), passant per les grans figures del Segle d’Or (Andreu Febrer, Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March, Joan Roís de Corella), de l’època de la decadència (Pere Serafí, Francesc Vicenç Garcia, Francesc Fontanella), de la Renaixença (Rubió i Ors, Llorente, Verdaguer, Guimerà, Costa i Llobera, Maragall) i del segle XX (Carner, Riba, Salvat-Papasseit, Foix, Vinyoli, Ferrater, Espriu). Per primera vegada, aquesta nova edició s’enriqueix, amb un índex analític de procedència dels textos que ajudarà els lectors a aprofundir en la nostra tradició literària. Definitivament, una antologia imprescindible que recull en un sol volum els millors poemes de la literatura catalana de tots els temps, els versos que cap lector del nostre país no pot ignorar.

Memòries confidencials d'un editor. Tres escriptors amics és una obra lúcida, plena d'anècdotes, sorpreses i més d'un secret, sempre des del punt de vista d'un editor que va gaudir de llibertat d'acció per decidir els llibres que volia publicar. Durant cinquanta anys, tants com en compleix enguany Edicions 62, Josep M. Castellet ha estat vinculat a l'editorial com a autor, editor i director literari els primers, i com a president els darrers.Dividit en dues parts, les Memòries confidencials d'un editor pròpiament dites són en paraules de l'autor «la narració apassionada d'una aventura que va acabar bé malgrat els obstacles polítics i econòmics». Una breu història de l'aventura que va suposar en ple franquisme crear una editorial que feia una aposta decidida i valenta per la cultura en catal, i del periple, sovint tortuós i atzarós, fins a aconseguir l'estabilitat i la normalitat. S'explica quines eren les intencions dels fundadors i es fa una valoració dels resultats culturals obtinguts en el mig segle d'activitat, amb els seus errors i els seus encerts.En la segona part, Tres escriptors amics, Josep M. Castellet fa un retrat literari de Salvador Espriu, Baltasar Porcel i Montserrat Roig. Tres escriptors brillants, amb qui l'autor va tenir una relació ben estreta com a editor, crític i amic, i als més joves dels quals va ajudar a llançar la seva carrera. Amb un relat sincer, alhora irònic i agut, els professionals de l'edició i tots aquells que simplement estimen la literatura trobaran irresistible aquest llibre.

"L'any 1988 vaig publicar Els escenaris de la memoria, que pretenia ser un exercici literari per explicar, a traves de la meva relació amb alguns personatges rellevants del món de la cultura, una part de la meva formacio intel·lectual." Ara, amb Seductors, il·lustrats i visionaris, que segons l'autor "pertany al mateix genere literari", Josep M. Castellet ens ofereix una visio personal de sis personatges, "tots amics personals i companys d'aventura literaria o cultural durant molts anys", en els temps adversos de la Dictadura.Manuel Sacristan, Carlos Barral, Gabriel Ferrater, Joan Fuster, Alfons Comin i Terenci Moix, que amb els anys s'han convertit en figures destacades de la vida cultural catalana i espanyola de la segona meitat del segle XX, son els protagonistes de Seductors, il·lustrats i visionaris; tot i que Josep M. Castellet tambe ens ofereix algunes claus del seu propi retrat en entrellaçar la seva biografia amb la dels altres.Apel·lant a la memoria i a partir de situacions reals poc conegudes, que arrenquen dels anys quaranta del segle passat, l'autor enfila un relat original, sincer, ironic, critic i agut que el confirmen, vint anys despres d'Els escenaris de la memoria, com un gran prosista.a

En 1957 se publicó en Seix-Barral La hora del lector, una obra fundamental de la crítica literaria española de la época. El libro vio la luz dos veces más vertido al italiano (1962) y al catalán (1987), respectivamente, en dos ediciones que diferian de la primera en algunos puntos esenciales. Esta nueva edicion, preparada por el profesor Laureano Bonet y revisada por el propio Castellet, recoge las variantes de los textos catalan e italiano y ofrece la que se considera la version definida de La hora del lector, asi como un amplio estudio de Laureano Bonet y una seleccion de las opiniones criticas que suscito la aparicion de esta obra.

RETRATS LITERARIS

«En 1988 publiqué Los escenarios de la memoria, que pretendía ser un ejercicio literario para explicar, a través de mi relación con algunos personajes relevantes del mundo de la cultura, una parte de