Josep Maria Espinàs, página 2 de 4

On es exactament la Llitera? Com s'hi viu? Quin català es parla en aquesta comarca de l'Aragó? La passió per caminar i descobrir ha dut a Josep M. Espinàs, aquesta vegada, a una terra plena d'inte

Espinas comparteix l'experiencia de caminar per un Priorat en temps de verema, amb costums i personatges que avui semblen inventats. El 1957 Josep M. Espinas va coneixer un Priorat del qual, amb l'excepcio del vi, se'n tenien molt poques noticies, en una epoca en que encara es traginava el ram en rucs i s'anava a buscar l'aigua a la font amb amfores. En el llibre A la taula dels altres, l'escriptor camina per aquesta comarca durant la verema i passeja per uns pobles on un foraster es una raresa. Espinas esmorza i conversa amb la gent que troba a les vinyes i coneix una serie de personatges curiosos que, a traves de la mirada de l'escriptor, hi apareixen molt ben retratats. El que era una cronica de viatge, fidel a la realitat, ara s'ha convertit en una narracio que reviu un mon que forma part del nostre passat.

Aquest llibre te un interes especial dins la literatura de viatges de Josep M. Espinàs: per primera vegada, l'escriptor ha caminat pel País Valencià. L'ALt Maestrat es una comarca d'un gran atractiu

La sensibilitat actual sobre les relacions humanes, la convivencia a casa, a l'escola, al carrer, etc. Un llibre de capçalera. L'exit que ha obtingut aquest llibre es facilment explicable. D'una banda, el seu contingut ens interessa a tots: comenta les relacions humanes -la parella, els pares i els fills, els germans, els avis, els vens, els amics, els coneguts i els desconeguts...- i parla del civisme a la casa, a l'escola, al carrer, als espectacles, a la natura, i del respecte que hem de tenir als qui "no son de la nostra tribu". I l'ha escrit Josep M. Espinas, amb una sensibilitat molt actual davant els problemes que planteja avui la convivencia i amb un llenguatge clar i atractiu que posa les seves reflexions a l'abast de tothom. Es un llibre per ser llegit, i rellegit. Un llibre de capçalera.

"La literatura mes interessant surt de la mirada fertil dels caçadors d'histories", diu Joan Barril, referint-se als llibres de viatges d'Espinàs. A peu per l'Alcalaten es la mes recent exploració

Després d'A peu per Castella iA peu pel País Basc, aquestA peu per Extremadura és el tretzè llibrede Josep M. Espinàs en el gènere delaliteratura de viatges. Un 13 afortunat.Extremadura... Les grans

Temps afegit, el que comença a partir duna certa edat. Espinas en tria uns moments, i descrivint-los amb tanta brevetat com intensitat, aconsegueix que el fil de les idees, les imatges i els sentiments -i tambe de lestil narratiu- quedi tensat al maxim. Si Miro deia que per ser universal sha de ser local, Espinas demostra que per arribar a lessencia de la vida nomes li cal aturar un moment quotidia i donar-li una dimensio que reflecteix la condicio humana. Espinas observa cada moment com si disposes dun teleobjectiu dalta precisio que, alhora, es un microscopi. Aquest llibre es un autoretrat, sens dubte, pero tambe una col·leccio dapunts penetrants sobre allo que ens envolta, i que Espinas converteix en pura i moderna materia literaria.

Aquest llibre neix d’una experiència vital. I si s’ha convertit en un clàssic –36 edicions– és perquè el seu autor, Josep M. Espinàs, hi aporta unes reflexions sobre la condició humana que no tenen c

On es exactament la Llitera? Com s'hi viu? Quin català es parla en aquesta comarca de l'Aragó? La passió per caminar i descobrir ha dut a Josep M. Espinàs, aquesta vegada, a una terra plena d'inte

Espinas ha tornat a la novel·la amb un tema original, centrat en la sala de joc d'un casino on es produeix una sorprenent aventura humana. Vermell i passa es una novel·la curta que destaca per l'originalitat del tema i pel plantejament narratiu. Espinas centra l'accio en la sala de joc d'un casino i concentra en aquest espai una sorprenent aventura humana. Vermell i passa es un exemple de com, amb la rigorosa utilitzacio d'uns recursos sobriament tractats, es pot aconseguir la maxima tensio narrativa. La maduresa de l'escriptor fa que la novel·listica d'Espinas reapareixi en aquest llibre amb una nova força.

Josep M. Espinàs torna a la ficció amb una renovada força narrativa. Cada conte crea un clima intrigant, servit per un estil literari treballat fins a la màxima precisió, que «depura i universalitz

Una experiencia fora del corrent. La cronica d'un espai singular, significatiu del nostre temps, i dels personatges que s'hi mouen. Aquest llibre, un dels mes sorprenents de Josep M. Espinas, es el resultat d'haver viscut, hores i hores, un dia rere l'altre, en aquesta ciutat dins la ciutat que son uns Grans Magatzems. On hi ha la plaça de la Perfumeria, el barri de la Moda, el carrer dels Sabaters..., i milers de persones que no paren d'anar amunt i avall. Espinas, que ha fet tants viatges a peu, narra una experiencia fora del corrent. Ha explorat tots els pisos, tots els departaments, tots els taulells d'aquest espai que es mon d'estimuls i de contrastos. Fins i tot ha seguit algun visitant dels Grans Magatzems i ha descobert quin era el seu objectiu inesperat. En aquestes pagines bateguen tots els colors i totes les formes que ha vist, els gestos i les paraules de la gent. No hi falten l'admiracio i la ironia. Aquest fenomen tan significatiu del nostre temps que son els Grans Magatzems, queda documentat per primer cop amb una intensitat viscuda i una dimensio literaria.

Un llibre excepcional i personalíssim en la producció literària de Josep M. Espinàs. Josep M. Espinàs s'ha decidit a parlar del seu ofici d'escriptor. Un ofici que, des de molt jove, continua exercin

"Aquesta selecció de 36 anys d'articles m'ha fet descobrir un Espinàs nou, mes poderós, sensual i radical. Llegir-los tots d'un glop ha tingut en mi un efecte molt intens." (Jordi Graupera, autor del

Anys i anys d'article diari. Els lectors escriuen. Espinàs contesta. Un retrat personal i social. "Són molts anys d'escriure. Una colla de llibres i un article cada dia durant trenta-cinc anys. Natu

Relacions particulars es l'evocació personal, i sovint divertida, de sis grans escriptors que Espinàs ha tingut a prop. Tan diversos com Espriu, Foix, Delibes, Pla, Cela i Sagarra. Per que Foix li va

Josep M. Espinàs es va introduir a la Fira de Salàs, vestit amb una brusa típica de firandant i portant un bastó de quinquillaina. Per confondre's amb els compradors i venedors de matxos i mules. D