Lluís Calvo

Transfiguracions és un assaig inclassificable de Lluís Calvo, que advoca per l?espiritualitat alliberada de qualsevol dogma, submissió i jerarquia. Una espiritualitat que en temps descreguts constitueix la maxima transgressio. El llibre es divideix en tres parts, en les quals l?autor fa tres recorreguts diferents pero que podrien ser el mateix: una ascensio a la serra Cavallera, un recorregut per diverses espiritualitats -l?India, el Nepal, el Japo- i finalment un recorregut pel cos huma ple d?al·legories. Tot abeurant-se en l?hinduisme, el budisme, el cristianisme i l?islam, aquest llibre proposa un viatge apassionant que parteix de la materia i la natura i culmina en la transformacio alquimica. Transfiguracions es assaig, filosofia, narracio, poema en prosa, repos i deliri, transformacio i sedimentacio del cor. L?obra parteix dels textos sagrats, pero recorre tambe a pensadors, escriptors i artistes, de Schelling a Kerouak, de Kierkegaard a Bataille, de Deleuze a Weil, amb la companyia de les obres de Jordi Alcaraz i Alfons Borrell. Experiencia personal, pensament, dietari intel·lectual i narracio es donen la ma en aquesta obra pertorbadora i sorprenent.

Lluís Calvo (Saragossa, 1963). Llicenciat en geografia per la Universitat de Barcelona. Ha publicat setze llibres de poesia, entre els quals Veïnatge d'hores (Ell Mall, 1987), La llunyania (Quaderns Crema, 1993), L'estret de Bering (Edicions 62, 1997), Omissió (Llibres del segle, 2001), El buit i la medusa (Editorial Proa, 2002), La tirania del discurs (Pagès, 2003), Andròmeda espiral (Emboscall, 2005), Al Ras (edicions Perifèric, 2007), Última oda a Barcelona (La Garúa, 2008, conjuntament amb Jordi Valls), Cent mil déus en un cau fosc (Proa, 2008) i Col•lisions (3i4, 2009). En el camp de l'assaig ha publicat Les interpretacions (Edicions del Salobre, 2006) i té en premsa l'obra Baules i llenguatges (3i4). Ha desplegat igualment la seva tasca assagística i crítica en diverses publicacions, al voltant d'autors com Maria Mercè Marçal, Vicent Andrés Estellés, Agustí Bartra, Màrius Sampere, Carles Hac Mor o Joan Ponç, entre d'altres. Ha publicat tres novel•les: Aconitum (Edicions 62, 1999), Electra i la carretera (Destino, 2001) i L'expulsió del paradís (Destino, 2004). Ha guanyat diversos premis, com ara l'Amadeu Oller, el Miquel de Palol, Josep M. López Picó, Ciutat de Palma, Maria Mercè Marçal, els Jocs Florals de Barcelona, el Rosa Leveroni i l'Octubre-Vicent Andrés Estellés. La poesia de Lluís Calvo pateix el benefici de la impossibilitat de l'etiquetatge. A cavall del realisme i del simbolisme, però sense renunciar a l'experimentació, converteix aquest ampli espectre creatiu en un fidel mirall o rèplica de la canviabilitat del món on aquest discurs i a partir del qual discurs es representa. El centre d'aquest Estiula és, com explica Jaume Pont a l'epíleg, la natura i la particular forma de veure i de viure, concebre i interpretar el territori, humanitzant i singularitzant cada un dels elements que el formen, tot sense caure en una romàntica reducció sacralitzadora del paisatge, convertint-se, aquest, no només en poema sinó també en instrument de reflexió sobre el poema que protagonitza.

Disfruta del placer de la lectura con esta obra en catalan

Lluís Calvo (Saragossa, 1963), és poeta, assagista i narrador. Llicenciat en geografia per la Universitat de Barcelona, en l'actualitat es dedica a la gestió cultural. Ha publicat quinze llibres de poesia, entre els quals Veïnatge d'hores (1987), La llunyania (1993), L'estret de Bering (1997), Opus spicatum (2000), Omissió (2001), El buit i la medusa (2002), La tirania del discurs (2003), Andròmeda espiral (2005), Al Ras (2007), Última oda a Barcelona (2008), escrit conjuntament amb Jordi Valls, i Cent mil déus en un cau fosc (2008). Com a assagista ha publicat Les interpretacions (2006), obra que va suposar tot un revulsiu en el panorama del pensament i la reflexió en la nostra llengua. Igualment, ha publicat articles de critica i anàlisi literària en diversos reculls, estudis col•lectius i revistes com Caràcters, L'Espill i Reduccions. Ha publicat tres novel•les: Aconitum (1999), Electra i la carretera (2001) i L'expulsió del paradís (2004). La seva obra poètica ha estat destacada amb diversos premis, com ara l'Amadeu Oller, Martí i Pol, Miquel de Palol, Josep Maria López Picó, Ciutat de Palma-Joan Alcover, Maria Mercè Marçal, els Jocs Florals de Barcelona, el Rosa Leveroni i, recentment, el premi Octubre-Vicent Andrés Estellés. També, amb Pedro Valdeolmillos, ha conreat la poesia digital en xarxa, des del projecte internacional Epímone.

Aquest llibre combina la lírica rilkeana amb la provocació del trap. També es pot llegir com un tractat experiencial que desenvolupa un itinerari psicogeogràfic a partir de les bases del viatge de l'

Aquest és el viatge iniciàtic per la Barcelona metropolitana -del Fondo a Sant Cosme, de Ciutat Meridiana a la Model- de dos dels poetes més inquiets de la poesia catalana actual.

Lluís Calvo (Saragossa, 1963), és poeta, narrador, assagista i crític literari. Ha publicat més de 30 llibres de poesia, assaig i narrativa. Fulgor ens parla de l’amor i d’un cor que corre com un lle

Aquest llibre combina la lírica rilkeana amb la provocació del trap. També es pot llegir com un tractat experiencial que desenvolupa un itinerari psicogeogràfic a partir de les bases del viatge de l’

Una vegada més, Lluís Calvo Guardiola se supera, ens sorprèn i ens il·lumina amb l'obra més poderosa i ambiciosa que ha escrit fins ara: Cor pirinenc. De la ma d'una curiosa parella de companys de viatge, Fontalba i Gotanegra, vivim una aventura poètica i narrativa a través d'un dels paisatges més sublims del món: el Pirineu. Des de Benasc al cap de Creus, el pelegrinatge de dos personatges antagònics, però complementaris, ens ajudara a descobrir algunes de les arrels ancestrals de la nostra realitat més immediata, així com les formes absolutes de l'amor i de la passió. Volum únic que es pot llegir talment una novel·la trepidant —per bé que s'abeura en els grans metres, ritmes i rimes, així com en un seguit de referents de la literatura de muntanya—, Cor pirinenc acaba essent una oda al país i a la vida viscuda intensament, un extraordinari poema èpic com no se n'havia vist d'altre des de feia temps en la nostra llengua. Sens dubte, i per drets propis, un llibre destinat a ser una obra de referència de la literatura catalana.

Lluís Calvo crea una màquina d'explicar, tot un exercici d'ironia geogràfica a expenses de la línia recta. Deambula d'alguna manera pels traumes i cicatrius que han deixat en la història les diferent

El que més sorprèn de Les interpretacions és la vitalitat d’un conjunt format per proses, d’entrada, heterogènies. Hi ha aforismes, notes de dietari, reflexions filosòfiques, comentaris sobre el món

Al ras és un cant a favor de la dissidència del poeta i de la seva individualitat, des de l’expressió d’un llenguatge singular que no ha de témer habitar les paraules de la intempèrie. En aquest llib