Marguerite Duras, página 2 de 10

les vrais enfants sont ceux qui ont passé leur enfance dans les arbres à dénicher des nids, et perdu leur vie. les mères, en effet, préfèrent aux autres ces éternels enfants là. et l'amour qu'elles leur portent, non seulement survit, mais s'enfle de leur vieillesse, de la déchéance de leur raison, de la magnificence toujours plus grande de leur immoralité. tel est le sujet des journées entières dans les arbres.

Cada nit, els trens que passen pel viaducte de la Montagne Pavée, transporten algun membre d’un cadàver. Amélie Rabillou feia preguntes, incansablement, per intentar saber el perquè d’aquell crim que

La storia d'amore di una francese quindicenne con un giovane miliardario cinese, sullo sfondo di un ritratto di famiglia, nell'Indocina degli anni trenta. Racconto di lucidita struggente, di terribile e dolce bellezza, "L'amante" trasfigura e risolve integralmente in una scrittura spoglia e intensa, il complice gioco che la memoria e l'oblio ricalcano sulla trama della vita. Il romanzo e riproposto in edizione speciale per i cinquant'anni di Giangiacomo Feltrinelli Editore.

A young man on holiday in Italy walks out on his mistress and meets Anna - the beautiful, enigmatic woman who lives on a great white yacht. Anna is rich, and her life is entirely occupied with searching for her lover, the sailor from Gibraltar. She takes on the young man temporarily as her lover, and recounts to him the story of the sailor. The young man accompanies Anna on her search - a journey which takes them to France and Africa - even into the heart of the jungle. Slowly, love grows between them, and the sailor becomes not an impediment but an excuse which allows their love to flourish. Yet they exist in a state of suspension - for the sailor may always turn up to claim Anna.

Una classe de piano, un nen obstinat, una mare que el cova: podria ser l'escenari de la vida més mansa en una petita ciutat. Per la finestra oberta se senten les gavines, el mar -i de sobte un crit: al bar de sota acaben d'assassinar una dona. El crim desperta en la mare una curiositat malaltissa, que la porta cada dia a l'escenari no pas de la vida quieta sino d'una passio. La nova novel·la de Marguerite Duras, Moderato cantabile, podria definir-se aixi: Madame Bovary reescrita per Bela Bartok -si no fos, abans que res, una novel·la de Marguerite Duras (que no s'assembla a ningu) i el seu millor llibre (que es dir molt). Rivarol, 1958 Marguerite Duras, pseudonim de Marguerite Donnadieu (1914-1996), va neixer i va viure tota la infantesa i la primera joventut a la Indoxina francesa. Quan esclata la Segona Guerra mundial viu a Paris, on s'ha casat amb Robert Antelme. Entren junts a la Resistencia, amb l'amic Dionys Mascolo. El 1943 publica el seu primer llibre i, el 1950, Un dic contra el Pacific. El 1958, alhora que la sortida de Moderato cantabile provoca estupor o devocio entre els critics, Un dic contra el Pacific es adaptat al cinema per Rene Clement: comença l'obra filmica de Duras, que compren una desena de pel·licules, entre elles Hiroshima mon amour amb Alain Resnais. El 1984 surt la seva novel·la L'amant, que la converteix en una escriptora de gran public a nivell internacional.

"Moderato Cantabile" is a carefully woven tapestry of emotion that begins with a jealous lover murdering the woman he loves. Fascinated by the crime, Anne returns several times to the bistro where it took place, drinking through the afternoon with the worker who patiently answers her eager questions, inventing what he does not know. This is a haunting, oblique love story, which perfectly demonstrates Duras technique of associating human emotion with locales and landscapes.

Dans cet hôtel à l’orée de la forêt, trois clients qui ne se connaissent pas, silencieux, solitaires : Elisabeth Alione, Max Thor qui la regarde, et Stein qui regarde Max Thor. Plus tard viendront Al

Bertrand Poirot-Delpech (Le Monde, 22 avril 1983) « Maurice Blanchot fait mieux qu’offrir, sur le dernier livre de Marguerite Duras – La Maladie de la mort, – le commentaire le plus érudit et le plus