La poesia de Tsvetaieva ens obre l''anima de bat a bat.Poeta del foc, psique russa, sibil·la: Tsvetaieva no admet cap etiqueta perque en crea una de propia. No accepta lleis ni en lescriptura ni en lamor: per a ella, vida i literatura signifiquen la mateixa cosa un apassionament lliure i fervoros. Els dos reculls de poemes que componen les Fites, publicats ara en catala per primer cop, es van escriure entre 1916 i 1920: entre el darrer any de la Russia tsarista, les revolucions de febrer i octubre del 1917, la precarietat immediatament posterior i la mort per desnutricio dIrina, la segona filla de la poeta. Les Fites representen linici de la maduresa literaria de Tsvetaieva, la seva entrada al panorama de recitals i el reconeixement per part de la critica i dels companys de lEdat de Plata: Akhmatova, Pasternak, Mandelstam, Balmont... La poeta desplega un imaginari complex i personal, en el qual amor i amistat, maternitat i infantesa, ciutat i ruralia, tradicio ortodoxa i magia gitana, somnis i quotidianitat, i desig hi conviuen enllaçats pel vincle ancestral de la poesia i la musica.Prohibida a la Unio Sovietica fins a vint anys despres de la seva mort, Marina Ivanovna Tsvetaieva (Moscou, 1892 Ielabuga, 1941) es una de les grans poetes de la historia de la literatura i una veu inclassificable. Dadolescent, pogue estudiar i viatjar per Europa i, a divuit anys, sautoedita el primer recull de poemes. Pero el moment politic la condemna a la precarietat i lalienacio: sexilia primer a Praga, despres a Paris i torna a lURSS lany 1939. Alla se suicida a quaranta-vuit anys, despres de ser evacuada de Moscou a causa de lentrada de lexercit nazi. Malgrat el seu periple, ens llega una obra vasta i particularissima, que inclou poesia, prosa, teatre, assaig, dietaris, correspondencia, i traduccions de Rilke, Baudelaire o Lorca.
Ver más