Marta Rojals

Rojals del Alamo, MartaMuchas veces tendemos a considerar el juego como algo poco serio, una forma de pasar el tiempo propia de los niños, sin trascendencia ni finalidad. En este punto es bueno recordar que, desde la más temprana edad, el juego ha constituido nuestra primera forma de aprendizaje. Jugar es necesario porque aprender es imprescindible, y proporcionar buenas oportunidades de juego es contribuir directamente a la consecución de este objetivo fundamental en las primeras etapas de la vida. A partir de los dos años que los niños pasan cada vez más tiempo jugando, primero solos o con adultos y más adelante con otros niños. Jugar es algo natural para ellos, forma parte de sus actividades cotidianas y contribuye desde el primer momento a su evolución física, intelectual y emocional. Y es que mediante el juego los niños no sólo liberan energía y desarrollan las habilidades motrices, de equilibrio y coordinación; también jugando, y sin darse cuenta, forjan su personalidad a través de actividades sociales y de conducta, e incentivan los procesos de creatividad, la capacidad de razonamiento y el dominio del lenguaje. Mediante el juego los niños crean realidades y experiencias a su medida, aprenden a resolver situaciones problemáticas, se proponen nuevos desafíos, se fijan metas nuevas, y fomentan así su capacidad de organización, planificación y toma de decisiones... de manera que el juego acaba resultando un valiosísimo y práctico "ensayo" para la vida futura.

Narrada amb una successió de pinzellades breus, Primavera, estiu, etcetera es una tragicomedia amb un fort component generacional i un retrat precís i molt sonor dels usos i costums de la vida en un poblet de l#Ebre. Com cada any per Tots Sants, l#Èlia de cal Pedro torna al poble per fer la visita de rigor al cementiri i passar uns dies amb son pare i sa tieta. Amb 34 anys fets, la parella l#acaba de deixar i la crisi fa estralls en el despatx d#arquitectura on treballa a Barcelona. Ara es disposa a aprofitar el pont per posar ordre, si mes no, als pensaments. Despres de l#exili universitari i laboral, l#Èlia s#adona que amb l#edat s#hi sent cada cop mes comoda entre qui va ser la seva gent. I quan una esta tan ben disposada i atenta, pot ser que comenci a veure i a entendre coses que fins ara li havien passat desapercebudes. Marta Rojals ha escrit una primera novel·la madura i molt ben travada sobre l#amor, l#amistat, la familia, la feina, les oportunitats perdudes i la possibilitat de trobar un lloc propi a l mon.

Narrada amb una successió de pinzellades breus, Primavera, estiu, etcetera es una tragicomedia amb un fort component generacional i un retrat precís i molt sonor dels usos i costums de la vida en un poblet de lEbre. Com cada any per Tots Sants, lÈlia de cal Pedro torna al poble per fer la visita de rigor al cementiri i passar uns dies amb son pare i sa tieta. Amb 34 anys fets, la parella lacaba de deixar i la crisi fa estralls en eldespatx darquitectura on treballa a Barcelona. Ara es disposa a aprofitar el pont per posar ordre, si mes no, als pensaments. Despres de lexili universitari i laboral, lÈlia sadona que amb ledat shi sent cada cop mes comoda entre qui va ser la seva gent. I quan una esta tan ben disposada i atenta, pot ser que comenci a veure i a entendre coses que fins ara li havien passat desapercebudes.Marta Rojals ha escrit una primera novel·la madura i molt ben travada sobre lamor, lamistat, la familia, la feina, les oportunitats perdudes i la possibilitat de trobar un lloc propi a l mon.

La mirada de Marta Rojals, perspicaç, aguda i irònica, ens commou, ens indigna i sovint aconsegueix que repensem les nostres conviccions. Amb la frase exacta i el mot precís, sempre buscant comparati

Amb el teló de fons de l& x02019;actualitat mes omnipresent i fent gala de l& x02019;estil fresc i personal, el sentit de l& x02019;observació afinat i la bona orella per al diàleg que ja

Narrada amb una successió de pinzellades breus, Primavera, estiu, etcetera es una tragicomedia amb un fort component generacional i un retrat precís i molt sonor dels usos i costums de la vida en un poblet de l& x02019;Ebre. Com cada any per Tots Sants, l& x02019;Èlia de cal Pedro torna al poble per fer la visita de rigor al cementiri i passar uns dies amb son pare i sa tieta. Amb 34 anys fets, la parella l& x02019;acaba de deixar i la crisi fa estralls en eldespatx d& x02019;arquitectura on treballa a Barcelona. Ara es disposa a aprofitar el pont per posar ordre, si mes no, als pensaments. Despres de l& x02019;exili universitari i laboral, l& x02019;Èlia s& x02019;adona que amb l& x02019;edat s& x02019;hi sent cada cop mes comoda entre qui va ser la seva gent. I quan una esta tan ben disposada i atenta, pot ser que comenci a veure i a entendre coses que fins ara li havien passat desapercebudes.Marta Rojals ha escrit una primera novel·la madura i molt ben travada sobre l& x02019;amor, l& x02019;amistat, la familia, la feina, les oportunitats perdudes i la possibilitat de trobar un lloc propi a l mon.

Recrea quatre dècades d'aquest joc subtil de pesos i mesures que és la vida d'una família i els seus topants. Els esforços per obrir-se camí malgrat la malaltia d'un pare que sublima l'afició pels av

Narrada amb una successió de pinzellades breus, Primavera, estiu, etcetera es una tragicomedia amb un fort component generacional i un retrat precís i molt sonor dels usos i costums de la vida en un poblet de l& x02019;Ebre. Com cada any per Tots Sants, l& x02019;Èlia de cal Pedro torna al poble per fer la visita de rigor al cementiri i passar uns dies amb son pare i sa tieta. Amb 34 anys fets, la parella l& x02019;acaba de deixar i la crisi fa estralls en eldespatx d& x02019;arquitectura on treballa a Barcelona. Ara es disposa a aprofitar el pont per posar ordre, si mes no, als pensaments. Despres de l& x02019;exili universitari i laboral, l& x02019;Èlia s& x02019;adona que amb l& x02019;edat s& x02019;hi sent cada cop mes comoda entre qui va ser la seva gent. I quan una esta tan ben disposada i atenta, pot ser que comenci a veure i a entendre coses que fins ara li havien passat desapercebudes.Marta Rojals ha escrit una primera novel·la madura i molt ben travada sobre l& x02019;amor, l& x02019;amistat, la familia, la feina, les oportunitats perdudes i la possibilitat de trobar un lloc propi a l mon.

El Pep Costa sap per experiència que les relacions entre germans són difícils d'explicar. Les paraules no donen l'abast, es perden els matisos, els codis, l'entrellat dels anys; tant per tant, és preferible callar i tirar milles. Les bessones, les grans, sempre en discòrdia, fa anys que no es parlen, però una emergència de l'Eva temperamental provoca la visita de la flegmatica Sara, amb la mediació si us plau per força del Pep, que sempre té un ull clavat al retrovisor de la moto per si de cas. Som al setembre del 2007 i comença un compte enrere que pot canviar-ho tot.El cel no és per a tothom recrea quatre dècades d'aquest joc subtil de pesos i mesures que és la vida d'una família i els seus topants. Els esforços per obrir-se camí malgrat la malaltia d'un pare que sublima l'afició pels avions tot fent maquetes i els retrets d'una mare que només refrena la seva agror quan treballa a la perruqueria. Els afanys, els sacrificis i les traïcions dels tres fills per fer realitat els somnis d'arrelar, de volar, de fugir corrents. Són quaranta anys, també, de canvis socials, polítics, econòmics i urbanístics d'un país el paisatge del qual -terra, mar i aire- es transforma davant dels ulls del lector com un diorama en moviment.

Amb el teló de fons de l’actualitat mes omnipresent i fent gala de l’estil fresc i personal, el sentit de l’observació afinat i la bona orella per al diàleg que ja van captivar a Primavera, estiu, et

«El pròxim sopar d’amics és en un pis compartit, i cap no baixem dels trenta-cinc. Cadascú posa un plat a taula, i ja ningú no se’n fot de qui ha portat l’amanida d’enciam. Mentre caragolem picadura