Mercé Foradada

Al llarg dels anys massa dones s'han sentit dir "bruixes" perquè no parlaven, opinaven o actuaven en consonància amb el rol que l'entorn els havia assignat. La Pilar i la Segimona viuen a llocs i en temps allunyats i distints, però comparteixen un destí semblant. Totes dues es veuen forçades a lluitar, desesperadament i solitària, per salvaguardar la seva llibertat d'esperit, que senten amenaçada i a la qual no poden ni volen renunciar. La Barcelona olímpica del 92, el remot Montseny del segle XVII, el Bierzo de la postguerra… emmarquen l'aventura valenta d'aquestes dues dones, i el seu respectiu viatge íntim a través de la prepotència i l'engany que han pretès sotmetreles. Fins que la llibertat conquerida faci convergir els seus destins.

La soledat té arestes punxegudes, cares fosques o lluminoses, però també és l’àmbit des d’on es té la necessitat, potser l’obligació i tot, de donar respostes a tot el que ha estat i és la vida, i ta

La filòsofa María Zambrano i l’Araceli, germana i companya vital, mantenen en aquesta novel·la epistolar una relació que fa aflorar la seva memòria: la infantesa i la primera joventut plenes de prome

Audiolibro.

Audiolibro.

Audiolibro.

Una caixa tancada, que passa de mans a mans, conté un tresor que ara veu la llum: les cartes que es van intercanviar una parella d'enamorats, María Simón i Alejandro Morillo, durant el primer terç del segle XX, escrites a cavall de Barcelona, Puigcerda i Lamalou-les-Bains. Basant-se en aquests documents, Merce Foradada, neta de la Maria i l'Alejandro, elabora una obra que retrata d'una manera fidel i des d'una posicio privilegiada la vida real de l'alta burgesia barcelonina, amb les seves grandeses i miseries, a partir de la quotidianitat de la vida familiar al passeig de Gracia i de la devocio per l'amor dins d'un ordre, en una epoca especialment convulsa des d'un punt de vista social i politic. Aquest amor es perpetua fins avui dia en una historia paral·lela que fa immortals els sentiments responsables. L'amor quiet ens dona l'oportunitat de coneixer les interioritats d'una nissaga que comença amb el copropietari de l'Editorial Montaner y Simon, on van treballar Pere Calders i Jesus Moncada, domiciliada a l'edifici que ara acull la Fundacio Tapies.

"I sobretot, per damunt de tot, fill, és això: la vida. L'únic do que se'ns fa, la porta, el vehicle i el medi de tot el bo i el dolent que podrem abastar", diu la Vipa. La protagonista d'aquesta his

Del riure clar i la pell tendra d'un nen a la indefensió de la vellesa només hi ha una pila d'hores. Hores que han anat arribant suaus o aspres, denses o inflades de buidor, però sempre puntuals, inc

La Gràcia Font ha complert ja els cinquanta anys, és divorciada i té tres fills. Amb dolor, amb sorpresa, amb por, però amb força, la Gràcia s'ha de construir de nou. I decideix complir un dels seus somnis: anar a viure a prop del mar. Ara, l'única assignatura pendent que està convençuda que li queda per aprovar és la solitud. Per sort, la Gràcia és tossuda i es permet només una direcció: la de viure la vida amb actitud positiva. I per portar a terme aquest propòsit té uns quants actius que l'emparen: l'amor dels fills, el mar i els llibres en el prestatge. «Una novel·la sincera i directa sobre una dona que viu l'experiència de la maduresa amb força i vitalitat.» Maria Mercè Roca

A la psicòloga Lluïsa Jubany li fallen les bases del món que coneix. Per recuperar el sentit de la vida, freqüenta un grup que investiga la repercussió de la intel·ligència artificial en el futur pròxim, el Trans de Gracia des don emprèn una investigació per intentar determinar labast de la bondat i si és programable. Desanimada y en plena crisi personal, entra en contacte amb membres duna ONG, deixa temporalment la feina a lhospital barceloní on treballa, i el seu periple la porta al camp de Zaatari, a Jordania, on milers de sirians proven de sobreviure fugint de la devastació del seu país. A partir del contacte amb els refugiats, totes les preguntes comencen a tenir resposta.