Miquel Batllori

Miquel Batllori i Munné nasqué a Barcelona Il doctubre de 1909. El 1928 es llicencià en filosofia i lletres i dret a la Universitat de Barcelona i ingressà a la Companyia de Jesús. El 1940 fou ordenat sacerdot i lany següent es doctorà en història amb premi extraordinari a la Universitat de Madrid. Fou professor dhistòria, lletres i filosofia a Mallorca de 1941 a 1947, director de la revista Archivum His-toricum Societatis lesu de Roma de 1951 a 1969 i de 1974 a 1981, professor dhistòria moderna a la Facultat dHistòria de la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma de 1952 a 1955 i catedràtic dhistòria moderna daquesta universitat de 1955 a 1980. Nés professor emèrit des de 1981. La seva insaciable curiositat intel·lectual lha dut a investigar aspectes tan diversos com Ramon Llull i el lul·lisme a Europa, Arnau de Vilanova, la família Borja, lHumanisme i el Renaixement, la incidència de Trento, Baltasar Graciàn, la cultura dels jesuïtes del s. XVIII, la independència de lAmèrica espanyola, Jaume Balmes i Ignasi Casanovas, lArxiu Vidal i Barra-quer... Tanmateix, lautor ha tingut sempre lencert de situar els temes de què tracta en un context universal i en aquest sentit, és especialment rellevant linseri-ment de la cultura catalana dins de la cultura europea del moment. És membre de gran nombre de corporacions doctes i, entre els molts testimonis de reconeixença que se li han tributat aquests anys, destaquem el Premi Lletra dOr el 1980, la Creu de Sant Jordi el 1982, la Gran Cruz de Alfonso X el Sabio el 1984, la Medalla dOr de la Generalitat de Catalunya el 1985, el Premio Nacional de Historia de Espana el 1988, el Premi dHonor de les Lletres Catalanes el 1990, el Premi Lluís Guarner de la Generalitat Valenciana (1991) i el Premi Príncep dAstúries de Ciències Socials el 1995 i el Premio Nacional de las Letras el 2001.