Narcís Oller

La bogeria és la descripció d'un cas de trastorn mental que l'autor va conèixer de prop. Un ric propietari de Vilaniu, Daniel Serrallonga, aferrissat partidari del general Prim, va patir un lent i indeturable procés d'alienació mental a partir de l'assassinat del militar i líder polític. Oller contraposa l'idealisme del protagonista al racionalisme estricte de Giberga, un estudiant de Medicina, i a l'actitud més humana, a voltes gairabé irresponsable i irreflexiva d'Armengol, el futur advocat. La novel·la fa una reflexió sobre la dialèctica humana, que es debat entre dos pols: d'una banda, l'herència genètica, i de l'altra, la influència del medi; és a dir, l'idealisme contraposat al materialisme.

La bogeria, de Narcís Oller, anotada i comentada per als estudiants de Batxillerat.Lectura prescriptiva per a la matèria comuna de Llengua catalana i literatura del Batxillerat

Narcís Oller ( 1846-1930 ) va donar unes quantes obres mestres a la literatura catalana, després de segles que no passava. És l'escriptor que posa al dia la nostra novel·la, empeltant-la dels corrents narratius més avançats del moment, sota el mestratge del realisme i el naturalisme francesos. La Papallona ( 1882 ) va ser un èxit internacional, i amb L'Escanyapobres ( 1884 ) va reixir a treure's de sobre el llast del romanticisme. A La febre d'or ( 1890-2 ) va descriure la burgesia barcelonina, a La bogeria ( 1898 ) va tocar el tema naturalista del determinisme hereditari i a Pilar Prim ( 1906 ) fa un pas cap a la novel·la psicològica. Oller també va escriure diversos reculls de contes i unes Memòries literàries ( 1962, pòstumes ).

La primera i única edició de La febre d'or adaptada per a estudiants de secundària La febre d'or és la novel·la més ambiciosa de Narcís Oller, un magnífic retrat de la societat catalana de 1880. La febre d'or és l'obra més ambiciosa de Narcís Oller. Hi retrata la societat catalana dels anys 1880-1882, just en el moment en què moltes persones van aconseguir un enriquiment fàcil gràcies a l'especulació bosària. Gil Foix, el protagonista de la novel·la, és un d'ells: deixa de fer de fuster, juga a borsa amb gran habilitat i s'enriqueix fins a convertir-se en un membre conspicu de l'alta burgesia barcelonina. Però, com en el cas de L'escanyapobres, Oller desplega una intenció moralitzadora evident: Gil Foix és víctima de la seva obsessió pel diner, s'arruïna, torna al seu ofici de fuster i acaba mig boig. Es tracta d'una novel·la extensa i complexa, en què Narcís Oller manifesta un gran domini de les tècniques i els plantejaments literaris naturalistes i realistes. Barcelona és l'espai central de l'obra, però també Vilaniu i París, i els personatges estan perfectament dibuixats, fruit d'una llarga observació i documentació prèvia de les maneres de parlar i dels ambients barcelonins. L'edició de La febre d'or dins la col·lecció «Angle Lector» es planteja per primera vegada com una versió reduïda, que estalvia escenes secundàries i fragments poc rellevants, per aconseguir una obra més breu i compacta, pensada per a estudiants de secundària.

Els límits entre la raó i els sentiments La bogeria és una novel·la-estudi psicològic d'una malaltia (la demència) i les conseqüències socials d'aquest fet en la persona de Daniel Serrallonga segons tres punts de vista: el del narrador, que a la vegada és també un personatge (actitud humanitària); el d'un amic del malalt (actitud habitual de la gent davant el boig), i el d'un metge (actitud científica i positivista). La novel·la té dues característiques essencials: l'objectivisme creat pels diferents punts de vista i el determinisme. En efecte: la vida de Daniel Serrallonga ve determinada pel medi i per l'herència (pare dement i suïcida, mare mística i histèrica, una germana malformada i epilèptica i una altra de nimfòmana).

EDICIÓ A CURA DE ROGER ROIG "A _Rurals i urbanes_, Narcís Oller va recollir narracions curtes que havia donat a coneixer en publicacions periodiques i que anteriorment no havia reunit en llibre. Publicat quan Oller mes apartat estava dels cercles decisius de la cultura catalana, nomes s'havia reeditat en les obres completes del novel·lista. Aquesta edicio a la Biblioteca Narcis Oller constitueix l'ocasio de descobrir unes narracions molt variades que mantenen una vigencia plena per al lector actual. S'hi troben peces com "Un divendres de la Solis", fonamental per comprendre el proces d'escriptura de la novel·la _Pilar Prim_."

Narcís Oller (1846-1930) és el veritable patriarca de la novel•la catalana contemporània. Es pot afirmar que amb ell la narrativa de l'època de la Renaixença arriba a cotes realment importants. A més de ser reconegut per novel•les extraordinàries com La febre d'or o La bogeria, entre d'altres, cal tenir present, com va remarcar Alan Yates, que "les seves condicions temperamentals afavorien el conreu del gènere curt". Dins d'aquesta col•lecció, calia incorporar alguns relats d'Oller que, com "Isabel de Galceran" (1880), ja prefiguren la novel•lística d'aquest gran escriptor.

Aquesta és sense dubte la novel·la més ambiciosa de Narcís Oller.La febre d'or és la gran novel·la de la Barcelona del XIX i d'una burgesia que veu créixer la seva autoritat econòmica i social arran

La millor novel·la de Narcís Oller, en una edició que commemora el centenari de la seva aparició, amb pròleg de Joan Triadú. Pilar Prim (1906) és la millor novel·la de Narcís Oller, la més madura, i, indubtablement, una de les grans obres de la literatura catalana de tots els temps. Oller hi narra el drama íntim d'una vídua jove que, en veure's condicionada per un testament i els interessos mesquins de la seva família, es deixa seduir per un home més jove que ella, iniciant una història amorosa de conseqüències imprevisibles. La protagonista, atrapada entre les convencions de l'època i la seva llibertat i els seus sentiments, s'erigeix com una figura femenina d'una modernitat excepcional. Pilar Prim no cedeix davant la pressió de l'entorn i, com diu Joan Triadú en el pròleg, "aquesta és la seva victòria (i per la qualitat literària), la victòria de la novel·la". Pròleg de Joan Triadú

L'Escanyapobres, en opinió del professor Alan Yates, un dels millors coneixedors de l'obra d'Oller, "es una de les creacions mes fortes de la narrativa catalana vuitcentista, pel fet de ser, cal admetre-ho, una de les poques que suggereixen i aguanten una autentica rica polivalencia de lectura i interpretacio". Les novel.les de Narcis Oller son no nomes un intent reeixit d'obertura dins la literatura catalana, sino tambe un component apreciable del gran concert de la novel.listica europea del segle XIX. NARCIS OLLER (1846-1930), el primer gran novel.lista catala de la Renaixença, es autor d'obres tan importants com Isabel de Galceran, La papallona, Vilaniu, La febre d'or, La bogeria i Pilar Prim. Pero tambe son ben remarcables novel.les de menor extensio, com es el cas de L'Escanyapobres, una de les seves obres mes significatives.

Le pre du roman catalan moderne, Narcs Oller, nous invite une promenade dans la Barcelone industrielle du tournant du XXe sicle et nous prsente ses habitants extraordinaires : un faux mdium extravagant, un scientifique audacieux, un oublieux mmorable, des amoureux assoiffs d'ternit... La ville et ses prodiges surgissent travers six nouvelles empreintes d'humour, de mystre, de magie et de sensibilit.

La lectura de _Vilaniu_ ens pot oferir diversos nivells de gaudi. Tant si hi busquem el fris dels costums d'una epoca, com si ens serveix per pensar com han canviat les coses en un mateix espai que encara podem reconeixer. Tant si hi busquem la vibracio interna de les passions que somouen els personatges, com si ens fascina la descripcio d'una natura que, malgrat tot, sobreviu als afanys destructors de les persones. O si hi busquem les millors pagines escrites sobre els castells, o una prosa solida, capaç d'evocar sensacions i impressions. L'obra desplega un univers que restara obert perque Oller traci magistralment les pinzellades que evoquen la forja del nostre mon modern. El text va ser una baula que unia la manera desimbolta de fer novel·la dels nostres classics del segle XV amb la literatura europea contemporania. Una fita. Pero tambe el senyal d'un cami a seguir.

És la història d"una dona que lluita contra la moral convencional i els prejudicis que encotillen una societat burgesa i hipòcrita. És la darrera novella que va escriure Narcía Oller i la seva obra de gestació més llarga, que presenta uns perfils psicològics més elaborats. En mots de Sergi Beser l"acuradíssima composició, la perfecció assolida, li donen un caracter que cabria qualificar de simfonia musical. En l"edició que ara presentem, el lector hi trobara aclaridores anotacions que proporcionen una millor comprensió de l"obra, i que, amb la inclusió de fragments després rebutjats, permeten resseguir el mètode de treball de l"autor.

La bogeria (1899) es, sens dubte, una de les novel·les mes populars i representatives de Narcís Oller. Sobretot, perque, amb el seu discurs dialectic amb Émile Zola, explica en forma de novel·la els trets i contorns mes caracteristics del "Naturalisme Catala". Temes: Naturalisme, bogeria, desti, societat.