Patrici Pojada

Foren els Pirineus una barrera entre realitats diferents o un lloc de contactes, trobades i intercanvis entre poblacions que compartien moltes similituds? Aquest assaig reflexiona sobre les nocions didentitat i solidaritat als Pirineus en una epoca en que els lligams entre les poblacions frontereres eren forts. El punt de partida nes la llengua, tot posant emfasi en les relacions occitanocatalanes. Certament, ser fronterer significava exposar-se als perills de la guerra. Les poblacions, pero, cercaven la convivencia. La pau era la condicio necessaria per a viure i practicar les activitats economiques pirinenques, com ara la ramaderia o el comerç. Aixi shan dentendre els tractats de lligues i patzeries que unien valls de sobirans diferents i que en feien terres gairebe neutrals. Aixi doncs, a mes de la conflictivitat local, de les violencies entre valls i duna forta identitat interna, existia una vertadera solidaritat entre fronterers. Tanmateix, entre poblacions culturalment i linguisticament molt properes, fenomens exteriors van fer neixer identitats diferents en benefici dels dos grans Estats en construccio que les inclogue. Com a consequencia, la frontera esdevingue cada vegada mes present no sols com a realitat fisica sino tambe mental i simbolica.Patrici Pojada va ser professor titular de la Unive...

La Vall d'Aran, Andorra i els Comtats : el paper comercial dels Nords de la Catalunya moderna / Discurs de recepció de Patrici Pojada com a membre numerari de la Secció Històrico-Arqueològica, llegit

Aquest Diccionari és el primer que es fa entre aquestes dos llengües germanes amb 16 mil entrades en cada sentit amb la pronúncia fonètica corresponent. A més de les normes de maneig i nocions claus

La perspectiva de xarxa catalana emprada en aquest estudi permet constatar, des d’àmbits diversos, que l’actuació de persones i institucions durant els segles XVI, XVII i el començament del XVIII res

Estudi de l’articulació del territori des de les diferents variables que intervenen, l’econòmìca, la demogràfica, la social i la política. Amb l’objectiu de completar l’anàlisi de la xarxa urbana, s’