PERE ANTONI PONS

La relevancia de Joan F. Mira dentro el mundo de la literatura y la cultura catalanas se fundamenta en una razón obvia y evidente: la envergadura de su obra literaria e intelectual, la masa de trabajo -muy amplia y solida- que ha hecho durante cuarenta años. Aun asi, quizas el que mas lo singulariza es su condicion de escritor y pensador todo terreno, que se sabe mover, sin contradiccion, entre los extremos del compromiso ideologico y de la solitaria erudicio, y el cual es capaz de sentirse igualmente comodo tanto si hace un discurso en un mitin politico como si baraja, hurga e investiga entre los anaqueles de la Biblioteca del Vaticano. A lo largo de seis dias de conversacion, el periodista y escritor Pere Antoni Pons consigue un retrato fresco y coloreado, exhaustivo y apasionante de Joan F. Mira, su mundo y su epoca, explicado por el mismo.

«Per als mallorquins a qui Mallorca ens fa mal —perquè la llengua i la cultura pròpies cada vegada hi són més marginals, perquè el seu patrimoni natural està cada vegada més depredat, perquè no es va

Els quatre textos que conformen aquest volum són periodístics. Per tant, van ser escrits amb la intenció de donar a conèixer als potencials lectors -tant de Catalunya com de les Balears- les històries de tres personatges i d'un moviment que tenen el seu punt de partida en l'illa de Mallorca però que es ramifiquen cap a fora, o hi tenen connexions. D'aquí el títol, Quatre històries entre Mallorca i el món, que podria ser més vistós, però no -crec- més exacte. Els protagonistes de les quatre històries aquí reunides són el místic pacifista Joan Carrero Saralegui (Arjona, Jaén, 1951), conegut per les seves denúncies de les mentides oficials sobre el genocidi de Ruanda i per les seves campanyes per aturar la catastrofe humanitaria que assola la regió africana dels Grans Llacs; l'arquitecte Josep Ferragut Pou (Palma, Mallorca, 1912-1968).

Un poemari que se situa al límit del gènere amb una forta càrrega culturalista.

Un arxipèlag radiant és un recull de retrats literaris de devuit personatges fonamentals de la cultura, l'art i el pensament de les Illes Balears: l'actor Simó Andreu, els artistes Erwin Bechtold, Andreu Terrades i Rafel Tur Costa, la pedagoga Pilar Benejam, el lul·lista Anthony Bonner, el sociolingüista i músic Isidor Marí, els historiadors Josep Massot i Muntaner i Fina Salord, els escriptors Guillem Frontera, Biel Mesquida, Ponç Pons i Carme Riera, l'arquitecte Elías Torres, el compositor i productor musical Antoni Parera Fons, el baríton Joan Pons, la cantant Maria del Mar Bonet i el bisbe Sebastia Taltavull. Un retrat literari és una mescla de perfil, de reportatge, d'entrevista i de crònica personal, en el qual hi ha una síntesi narrativa de la biografia del personatge, una explicació interpretativa de les seves obra i trajectòria, una temptativa d'esbós escorcollador del seu caracter i una explicació del context polític i sociohistòric en què han viscut. Això és el que ofereix aquest llibre.

Expulsats de la terra on arribàrem després de la primera expulsió: on anirem ara?, dins quin clot?, davall quin pont?, damunt quin toll? Tornarem allà d'on ens expulsaren molt abans de

De camí a Damasc, Saule sent la veu de Jesús i cau del cavall. És així com aquell que havia estat un furibund perseguidor de cristians va convertir-se en el gran predicador del cristia­nisme. Des d?a

Premi Documenta 2009Novel·la sentimental i literària, amarada d'humor, de passió i de melangia, La felicitat dels dies tristos conta la història d'en Tabou, un estudiant universitari atribolat i volu

Dos amics es retroben després de molts anys i s’impliquen en un crim poc clarMentre estudiaven a Barcelona, en Robert i en Marcus van ser companys de pis, de festes i d’inquietuds artístiques, fins q

De l'autor de "La felicitat dels dies tristos"En Ricard Rosenthal és un jove professor universitari marcat per una tragèdia personal que encara el turmenta. Per escapar del dolor, se'n va a un petit