Quim Torra

La biografia d& x02019;un dels personatges mes enigmatics i controvertits de les lletres catalanes del segle XX.Armand Obiols, pseudonim de Joan Prat, es un dels interrogants mes grans de la literatura catalana. Es conegut al mon cultural com a critic literari implacable, com un dels grans intel·lectuals de la seva generacio, com a membre de la provocadora Colla de Sabadell, com a catalanista actiu i, sobretot, com a amant, company i presumptament mentor de Merce Rodoreda (que li va dedicar La plaça del Diamant). L& x02019;"enigma Obiols", que ha captivat tots els biografs de Rodoreda i els seus milers de lectors, es, ara mateix, un interrogant enorme que ningu havia aconseguit il·luminar. L& x02019;expresident, editor i escriptor Quim Torra hi ha dedicat molts anys d& x02019;estudi i esta en condicions de traçar un perfil complet d& x02019;un intel·lectual de talla europea amb un pensament politic que sobta, avui dia, per una lucidesa extrema.

Periodista brillant, polemista ferotge, consol de Granollers a Madrid, esceptic congenit, "salvador de diaris", noctambul empedreit, escriptor de prosa agil, lacerant i ironica, cul de cafe i bandoc de la vida, liberal, catalanista, amic d'Eugeni Xammar i Lluis Companys, va treballar al costat de Carles Soldevila, Rovira i Virgili, Santiago Rusiñol, Francesc Pujols, Corpus Barga, Chaves Nogales, Jardiel Poncela i Cesar Gonzalez-Ruano. Pero per sobre de tot, Manuel Fontdevila va ser un bohemi i un dels mes genuins representants del Papitu i de les publicacions sicaliptiques de conençaments del segle XX.

Un bon dia, l'autor - un alt executiu d'una companyia d'assegurances - és seleccionat per anar a treballar a les oficines centrals de la multinacional, a Suïssa. Al cap d'una mica més d'un any, i des

Nomes 100 metres. Podríem mirar enrere i veure tots els quilometres recorreguts, la llarga travessa del desert. Nomes 18 mesos. Podríem mirar enrere i veure tots els anys passats, totes les lluites perdudes. Pero ara que Catalunya te una majoria social independentista, ara que els vents son favorables, nomes ens cal mirar endavant. Per culminar el proces s'han de produir totes les condicions d'una tempesta politica perfecta -democratica, pacifica, fidel a les institucions catalanes-, tot i que en realitat els requisits es resumeixen en dos: tot depen de nosaltres i tindrem nomes allo que aconseguim guanyar-nos. Ho podem fer i ho podem fer be. Tenim el mandat democratic per fer-ho en divuit mesos. Hem passat del dret a decidir al deure d'autodeterminar-nos. "I ELS 100 METRES FINALS QUE ENS FALTEN PER RECORRER TENEN ARA UN NOU SENTIT, AMB LA MORT DE MURIEL CASALS. ELLA ES JUSTAMENT EL MILLOR ARGUMENT PER TREBALLAR MES QUE MAI PER ACONSEGUIR LA INDEPENDÈNCIA: LI DEVEM. T'HO DEVEM, ESTIMADA MURIEL."

Eugeni Xammar fou un periodista total: a la Primera Guerra Mundial o a l'Alemanya que cova l'ou de la serp, el polemista i l'agitador, l'articulista convuls i radicalment nacionalista en revolta permanent contra el provincialisme espanyol, el cronista social de les carreres de l'hipodrom i l'autor de Reflexions d'un catalanista a l'exili... La seva vida es la d'un periodista compromes amb el seu pais, la seva feina i el seu temps. Un dels pocs que resisteixen sense problemes qualsevol comparacio amb els seus contemporanis europeus. En Xammar m'ha ensenyat mes que tots els llibres plegats. Es l'home mes intel·ligent que jo conec, el que te un cop d'ull mes segur i un coneixement del mon mes vast. Es, encara, la naturalesa d'home mes humana que he tractat, la persona menys primaria, el senyor que te la rao mes desperta i l'enteniment mes clar. No passa dia que no pensi en ell, en el que m'ha dit i, sobretot, en el que m'ha insinuat... Josep Pla

Manuel Carrasco i Formiguera, Ferran Soldevila, Enric Prat de la Riba, Josep Trueta, Josep Pla, Amadeu Hurtado, Rafael Patxot, Pau Casals, Carles Pi i Sunyer, Just Cabot, Pompeu Fabra, Pau Romeva, Josep Maria Folch i Torres, Lluís Nicolau d'Olwer, Eugeni Xammar, Antoni Rovira i Virgili, Josep Maria Trias i Peitx, Joan Coromines, Francesc Cambó i Francesc Macià. Aquests són els vint noms als quals s'adrecen aquestes "cartes a la pàtria perduda". Amb una prosa apassionada i un enfocament contemporani, HONORABLES reivindica el patriotisme d'una generació que va alçar-se per construir un país més culte i més civilitzat, que la guerra del desastre nacional va destruir.

Honorables és un recull d’articles publicats a El Matí Digital entre els anys 2009 i 2011. Amb un format epistolar molt directe, Torra s’adreça a polítics i prohoms de la nostra història republicana

Quan el dia 15 de març vaig començar el meu confinament a la Casa dels Canonges, no era capaç d’imaginar la tragèdia que la pandèmia de la COVID suposaria per al nostre país. Fins que no em van inhab

El president Quim Torra va treballar durant divuit anys per a una companyia d’assegurances; els dos últims, com a membre d’un equip internacional amb seu a Suïssa. Torra va aprofitar l’ocasió per cap

Des de 1939 fins a 1980, tots els llibres catalans van ser avaluats pels censors (primer, com a requisit per ser publicats; després, de manera subsidiària). Amb més o menys rigor, Josep Pla, Mercè Rodoreda o Joan Sales, però també Monserrat Roig, Manuel de Pedrolo, Jaume Fuster o Quim Monzó, van ser examinats i, sovint, censurats. Aquest llibre recull els informes de més de 150 obres de la literatura catalana, conservats a l´Archivo General de la Administración del Estado, a Alcalá de Henares, mostrant per primera vegada l'abast monstruós del que va suposar la censura en la literatura catalana

Premi Carles Rahola d'assaig 2009Viatge involuntari a la Catalunya impossible es un recorregut apassionat i apassionant per la historia del periodisme català. Barrejant realitat i ficció, l'autor rec

El nou llibre de Quim Torra. Les seves idees i vivències en un dietari revelador.El president Quim Torra va treballar durant divuit anys per a una companyia d’assegurances; els dos últims, com a memb

Premi Carles Rahola d'assaig 2009.Viatge involuntari a la Catalunya impossible es un recorregut apassionat i apassionant per la historia del periodisme català. Barrejant realitat i ficció, l’autor re

QUIM TORRA HA ACTUALITZAT EL LLIBRE QUE VA ESCRIURE JOSEP M. AINAUD DE LASARTE, AFEGINT ELS FETS MÉS DESTACATS DE LES TRES ÚLTIMES DÈCADES. «Cada vegada que el poble català ha intentat recuperar allò

El successor de Muriel Casals a la presidència d’Òmnium i màxim col·laborador explica les claus dela contribució de la Muriel al moviment sobiranista.Un llibre personal i aclaridor.La desaparició sob