Ramon d Abadal

Temps abans de morir, Ramon d'Abadal i de Vinyals (1888-1970) va deixar en mans del doctor Josep M. Font i Rius, un grapat de papers i documents. Eren materials en brut i textos ja redactats sobre questions diverses: Guifre el Pilos, els Usatges de Barcelona, i un conjunt de textos caracter historiografic, entre els quals destacaven Les lliçons de la historia, acompanyat de notes diverses i la carta de Santiago Sobreques a Ramon d'Abadal, en la qual recomanava la publicacio de Les lliçons... i l'equiparava a Noticia de Catalunya, de Jaume Vicens. El doctor Font i Rius va conservar aquests papers i en va fer lliurament a l'Institut d'Estudis Catalans. La publicacio d'aquest conjunt de textos, alguns d'inedits i d'altres ja coneguts per edicions anteriors, sota el titol general Les lliçons de la historia, mostra la vitalitat i l'actualitat d'un historiador que va desxifrar el trencacolls dels origens nacionals del pais, pero tambe va reflexionar sobre el mon contemporani i tot allo que podem aprendre de "les lliçons de la historia".

L¿Abat Oliba supone la irrupción de Ramon d¿Abadal en la comunidad historiográfica catalana, le da a conocer en los círculos especializados españoles y europeos, y representa la primera piedra de un ambicioso proyecto de renovacion historiografica de la medievalistica catalana, que Abadal culmina con la Catalunya carolingia y Els primers comtes catalans. Redactada con un nivel narrativo y un ritmo literario que convierten esta obra en una lectura amena y deliciosa, Abadal ofrece una vision fundamentalmente nueva del personaje y una reconstruccion modernisima de su contexto historico, lo que constituye su principal aportacion y le da valor de texto clasico de la medievalistica catalana del siglo XX.