Ramon Solsona

Un antic músic d'orquestres de ball decideix, un bon dia, fer la maleta i viure un mes a casa de cada una de les seves tres filles. L'home sempre ha anat a la seva i, ara, les filles el sorprenen amb una vida i un models de familia que no enten. El mon va molt de pressa. Descol·locat pero gat vell, mira al seu voltant amb una mirada caustica i explica el que veu en un relat divertit i sense complexos, tal com raja. L'home de la maleta n'ha vist de tots colors i se sent un supervivent, un individualista obsessionat per la familia, un espavilat que necessita afecte. Quan menys s'ho espera, les investigacions obertes sobre el seu passat fan un tomb sorprenent que el trasbalsen.

Ramon Solsona reviu amb emoció i humor la Barcelona popular dels anys 50 i 60.Les memories dels germans Solsona fan olor de xocolata perque van neixer molt a prop de la fàbrica del Cola-cao. Com tots

Aquesta novel.la és, a més d’una farsa despietada dels nostres dies, un disbarat. DG és un deliri hiperbòlic que escorxa totes les professions i es permet llicències estilístiques, històriques i d’ul

"Se despierta con la primera claridad, cuando la sábana de la noche se adelgaza y comienza a dibujarse la silueta morada de los pinos, de los cipreses y de las piedras.Alza la cabeza y la mueve de un lado a otro. Parece que piense, como si al comenzar el nuevo dia se preguntase que ha de hacer, por donde ha de comenzar, hacia donde le conviene ir. Hace dias que no camina y la frescura del alba le despierta el deseo de explotar regiones que no suele visitar. Vuelve a mirar a un lado y al otro y no acaba de decidirse. Hay demasiada oscuridad aun y el aire no esta lo bastante caliente. Por el momento no decide nada, deja pasar el tiempo ante sus ojos impavidos."

Esta novela nos presenta, en dos momentos cronológicos distanciados (unos días del verano de 1970 y la nochevieja de 1999), el salto de la juventud a la edad adulta. Bajo la despreocupación aparente de unos jovenes que cumplen el tramite de las milicias universitarias en Castillejos, se configura una historia de amistad, de lealtad y de traicion. Gracias a un habil juego de perspectivas, el lector recompone una historia que parecia concluida. Cuando la accion regresa al lugar al que los personajes habian jurado no volver jamas, el transcurso del tiempo ha modificado el paisaje y los protagonistas han adquirido la densidad y la profundidad que otorga el paso de los años. Ramon Solsona se nos descubre en esta novela como un maestro a la hora deconjugar registros opuestos, un tono acido con otro mas intimista.

Les col·laboracions periodístiques de Ramon Solsona són seguides, cada cop més, per un públic fidel i entusiasta. Aquesta fidelitat—mantinguda gràcies a una rara complicitat amb el lector diari, una

La línia blava és una línia de metro. És també el marc d’un seguit d’històries que arrenquen al començament del viatge. A mesura que el metro avança, els protagonistes s’incorporen a la novel·la sens

Ostia Antica esdevé, per un tràgic accident, el centre i el focus d''atenció en la memòria d''un jove vidu, en l''intent de fixar el fugor d''una vida apagada (la de la seva dona) abans que no es cor

La medicina està descobrint que riure és una de les activitats més sanes per a la salut física i mental. Però la literatura ja ho sabia. Fa segles que es riu del mort i de qui el vetlla donant la vol

Un guàrdia civil és assassinat a la vall de Cardós una nit de neu del 1965. Les causes i les conseqüències del crim travessen un territori sacsejat per les obres d’un gran complex hidroelèctric. Mile

Aquesta novel·la ens presenta, en dos moments cronològics distanciats (uns dies d’estiu de 1970 i el cap d’any del 2000), el salt de la joventut a l’edat adulta. Sota la despreocupació aparent d’uns

«No malvenguis els pianos» són les últimes paraules d’en Péter, un restaurador de pianos d’origen romanès que s’ha mort sobtadament. A pesar de tractar-se d’un món que li és del tot desconegut, la se

No tornarem mai més! Amb aquest càntic s’acomiada un grup de joves de Castillejos, el campament militar on porten dos estius complint el tràmit de les milícies universitàries l’any 1970. Amb l’eco de

Quan va aparèixer Figures de calidoscopi, la crítica va saludar amb entusiasme la descoberta d'un escriptor de qualitat indiscutible. Ara, amb aquestes narracions, Solsona ens dóna una nova prova de

Una novel·la de Ramon Solsona sobre el passat ocult dels que tenim a propAbans de morir sobtadament, el Péter va deixar un encàrrec a la Mei, la seva parella dels últims anys: “No malvenguis els pian

La gran novel·la de Ramon Solsona, entre l’Alemanya de l’emigració i les vinyes del Priorat.L’Elvira i el Tomàs passen pel túnel del temps cap enrere. Van del telèfon mòbil als primers televisors en