Ramon Xuriguera

Desordre es va publicar per primera vegada el febrer de 1936 a la celebre col·lecció "A Tot Vent" amb un remarcable exit de crítica i vendes. La novel·la s’inscriu en el corrent narratiu de la litera

Un dia de tardor el poble es desperta trasbalsat per la trencadissa de l’aparador del’adroguer. Ha estat un orat, un galifardeu passat de voltes, una venjança política? Qui li pot voler mal? Tot el p

Ramon Xuriguera escribe hacia el año 1936 la novela Destinos que desarrolla el tema del influjo de la Primera Guerra Mundial y el nuevo orden que este evento impuso. Se publicará en plena Guerra Civil española, y despues de haber vivido la Segunda Guerra Mundial desde su exilio en Francia, el autor la rehara, con considerables modificaciones. Probablemente, de este trasfondo belico que recorre la gestacion y la reelaboracion de la novela, se deriva una vision del mundo que anticipa el existencialisme.Ramon Xuriguera escriu cap a lany 1936 la novel·la Destins que desenvolupa el tema de linflux de la Primera Guerra Mundial i el nou ordre que aquest esdeveniment imposa. Es publicara en plena Guerra Civil espanyola, i despres dhaver viscut la Segona Guerra Mundial des del seu exili a França, lautor la refara, amb considerables modificacions. Probablement, daquest rerafons bel·lic que ressegueix la gestacio i la reelaboracio de la novel·la, en deriva una visio del mon que anticipa lexistencialisme.

Xuriguera, RamonLa atención que Xuriguera dispensa al análisis de la conducta de los personajes hace que Volves grises se pueda adscribir a la tendencia de la novela psicológica, dominante en la época. Ademas, con esta obra el autor nos da su version de uno de los grandes temas de la literatura europea de los años treinta, el de la crisis sentimental y moral de la juventud, que volvera a ser el eje de Desordre i Destins. Xuriguera dibuja la figura del narrador-protagonista, un hombre indec

Ramon Xuriguera va escriure Els Astruc entre 1940 i 1941 durant el seu exili a França. La novel·la, ambientada a la comarca occitana del Perigord, presenta la trajectòria de la nissaga que li dóna nom i que té, com a passions cabdals, la gasiveria i la cobdícia. Un vibrant retrat provincià, amb una acurada definició del caràcter dels personatges, que reflecteix l'empremta de la cèlebre Madame Bovary, de Gustave Flaubert, traduïda, poc després i amb gran encert, pel mateix Xuriguera. Un text d'una qualitat indiscutible que, fins avui dia, havia romàs inèdit.