Raül Garrigasait

L'any 1937, en plena guerra carlina, un jove prussia travessa el Pirineus per lluitar a favor de l'Ordre, pero un malentes el deixa encallat en una ciutat ruinosa i desconcertant. Una novel la que es mou entre l'humor i la tragedia, plena de musica, de personatges excentrics i d'escenes d'una plasticitat extraordinaria.

A mig camí entre l´assaig i la narrativa, El gos cosmopolita i dos espècimens més proposa un viatge en el temps i en l´espai: de l´antiga Atenes democràtica a Ciutat de Mèxic, de la remota illa de Java a la cultura alemanya del segle dinou, del cap de Bona Esperança a la Unió Soviètica. És una ruta plena de revolts inesperats, per la qual ens guia una veu que parla des del present, des dels dilemes del nostre temps.

En el año 1837, en plena guerra carlista, en un momento en el que el pasado y el futuro chocan con violencia, un joven prusiano cruza los Pirineos para luchar a favor del Orden, pero por un malentendido se queda atascado en una desconcertante ciudad en ru

En la història de la creació artística hi ha un moment en què tot trontolla: la burgesia xoca amb els marginats, els ideals moderns lluiten contra l’atracció del primitivisme, i la violència, l’Estat

«Hi ha llibres curiosos, hi ha llibres necessaris i hi ha llibres brillants. Però no n’hi ha gaires que siguin totes tres coses alhora. I que, a més, estiguin tan ben filats com aquest espècimen curi

La ira es la manera más fuerte y segura de decir no. Surge de la preocupación intensa por algo, de una forma concreta de entender el mundo o de la identificación con alguien. También es la pasión más vehemente: es como un alzamiento de todas nuestras potencialidades fisicas y morales.La ira nos lleva con mucha mas frecuencia a un simulacro de agresion que a una agresion real, aunque no hayamos llevado a cabo ningun ejercicio estoico. Es un aviso del cuerpo que nos ilustra sobre el funcionamiento del mundo. La ira nos puede desquiciar y fortalecer, nos puede librar de vivir una vida sumisa o de repetir una version rebajada de las vidas de los demas. Pero la bestia nunca se puede dominar del todo. La tenemos siempre muy cerca, en la cueva, medio dormida. Hemos de bajar con frecuencia, para presentarle nuestros respetos, y tener confianza.La serie Pecados capitales pretende ofrecer una vision fresca y rigurosa de cada pecado de la mano de nuevas voces del ensayo.

Un mozo prusiano de boa familia e coa cabeza máis na música ca no mundo real, chega no ano 1837 a Solsona, en Catalunya, para loitar a prol do pretendente Carlos de Borbón, a prol da Orde na guerra contra o liberalismo da raiña Maria Cristina. Mais nada do que atopa e como el pensaba, e en vez da mistica belica vai atopar a amizade, a compaixon, se cadra un amor co que non contaba.Raul Garrigasait obtivo recoñecemento e exito de vendas con esta novela con aparencia de historica, mais que nos propon unha viaxe fantastica, inesperada e poetica polo marabilloso camiño da literatura.

La pandèmia de la covid-19 va trinxar les idees que havíem heretat sobre la llibertat i la mort, sobre la supervivència, la vida plena, el control social i la comunitat. A Aire lliure, l’escriptor i

El país barroc es un lloc on els homes primitius surten a desenterrar el seu món, on el rock de California fa volar adolescents i un àcid els pot fer viatjar molt lluny, on els boscos es van menjant

La ira es la manera más fuerte y segura de decir no. Surge de la preocupación intensa por algo, de una forma concreta de entender el mundo o de la identificación con alguien. También es la pasión más vehemente: es como un alzamiento de todas nuestras potencialidades fisicas y morales.La ira nos lleva con mucha mas frecuencia a un simulacro de agresion que a una agresion real, aunque no hayamos llevado a cabo ningun ejercicio estoico. Es un aviso del cuerpo que nos ilustra sobre el funcionamiento del mundo. La ira nos puede desquiciar y fortalecer, nos puede librar de vivir una vida sumisa o de repetir una version rebajada de las vidas de los demas. Pero la bestia nunca se puede dominar del todo. La tenemos siempre muy cerca, en la cueva, medio dormida. Hemos de bajar con frecuencia, para presentarle nuestros respetos, y tener confianza.La serie Pecados capitales pretende ofrecer una vision fresca y rigurosa de cada pecado de la mano de nuevas voces del ensayo.

La ira és la manera més forta i segura de dir no. Sorgeix de la preocupació intensa per alguna cosa, d'una manera concreta d'entendre el món o de la identificació amb algú. És també la passió més vehement: es com un alçament de totes les nostres potencialitats fisiques i morals.La ira ens porta molt mes sovint a un simulacre d'agressio que no pas a una agressio real, encara que no hagim fet cap exercici estoic. Es un avis del cos que ens il·lustra sobre el funcionament del mon. La ira ens pot trasbalsar i enfortir, ens pot alliberar de viure una vida submisa o de repetir una versio rebaixada de les vides dels altres. Pero la bestia no es pot dominar mai del tot. La tenim sempre molt a prop, a la cova, mig adormida; hi hem de baixar tot sovint per presentar-li els nostres respectes.

El país barroc es un lloc on els homes primitius surten a desenterrar el seu món, on el rock de California fa volar adolescents i un àcid els pot fer viatjar molt lluny, on els boscos es van menjant

Fa un segle, en una Barcelona caòtica, plena d’energia i travessada per tota mena de conflictes polítics, uns homes van tenir la idea de transformar el país editant clàssics grecs i llatins. Així va

Si obriu aquest llibre, hi trobareu un pare i la seva fascinació per unes bèsties indòmites, animades per una vitalitat sense fi. I una filla adolorida i vigorosa, que no pot treure?s del cap unes hi

Tot i que en el marc de la modernitat l?art i la religió se?ns presentin com a esferes diferenciades, només cal pensar en paraules com creació i inspiració per adonar-se que bona part del llenguatge del mon artistic prove de la tradicio religiosa. Es mes: es precisament durant la consolidacio de la modernitat que el geni artistic va entendre?s a si mateix com un segon deu i va buscar una connexio amb la transcendencia per donar gruix a la seva obra. En aquest assaig, que transita de la Cabala a Ramon Llull, Ausias March, Isabel de Villena, Carner, Mompou i Tapies, Raul Garrigasait explora les correspondencies entre els dos ambits. I, endinsant-se en les creacions dels autors, ressegueix les traces d?una tradicio sensualista en l?art i el pensament catala, que rebrota de la mirada meravellada sobre la terra.