Ricard Salvat

Durant la decada de 1950, un jove catala anomenat Sandre viu de dispesa en una ciutat alemanya a casa dun matrimoni jove, Inge i Volker. Sandre es paga la universitat treballant en una fabrica on coneix obrers immigrants com ell; son els anys del miracle alemany. Lamistat de Sandre amb grups diferents de jovent alemany i estranger, el temor duna Guerra Freda que destruiria definitivament el mon i la percepcio duna societat molt mes lliure que la que ell ha conegut a Catalunya son els eixos narratius que ens situen en una Europa que vol oblidar lhorror del seu passat mes recent i malda per reconstruir-se completament.Aquesta novel·la de Ricard Salvat va ser lobra guanyadora del Premi Joanot Martorell (antic Premi Sant Jordi) de lany 1959. La present edicio commemora el 50 aniversari de latorgament daquell importantissim premi de les lletres catalanes, el jurat del qual va ser format per Carles Soldevila, Salvador Espriu, Joan Fuster, Rafael Tarsis i Maria Aurelia Capmany.

"A la hora de enfocar lo que se entiende por Teatro, hay que clarificar, de manera adecuada, las diferencias existentes entre lo que se denomina 'teatro literario' y 'teatro espectáculo'". De esta manera Ricard Salvat comienza definiendo lo que a lo largo de todo este libro sera ley directriz de su exposicion: no tanto una vision estrictamente historica de los textos teatrales mas significativos, sino fundamentalmente una minuciosa señalizacion de aquellos hitos dramaturgicos generadores de una estetica del espectaculo. En definitiva, un libro poco usual, lleno de sugestivo saber teatral.

A trenta anys, Ricard Salvat ja shavia convertit en un director descena de referencia en el teatre catala i espanyol. Entre 1969 i 1972 els seus interessos professionals es diversificaren i avançaren en paral·lel. En primer lloc, es consagra al teatre com a professor, director descena i director artistic. En segon lloc, es dedica a la docencia universitaria impartint assignatures de literatura catalana, arts esceniques i teoria de lart. Finalment, incrementa la seva projeccio publica, aqui i fora, gracies als nombrosos contactes i a la participacio en forums teatrals, artistics i cinematografics. Aquest segon volum dels seus diaris mostra la lluita quotidiana contra tota mena dobstacles que Salvat emprengue per consolidar la seva posicio com a home de teatre i intel·lectual en un context politic i cultural precari i dificil. A mes doferir-nos una imatge poliedrica i de vegades contradictoria, les seves anotacions diaries revelen, des duna vessant mes intima i humana, el patiment i, en alguns moments, la desesperança causada pels infortunis que li depara la vida

Ricard Salvat tenia vint-i-set anys quan va escriure la primera entrada del seu diari personal. Aleshores ja desplegava la seva activitat en múltiples fronts: el teatre, la novel·la, la docència i el

A normalización efectiva da actividade escénica en Galiza non só require unha política teatral vertebradora, orientada á creación de tecido teatral e á interacción permanente entre as distintas manifestacions escenicas, tanto de base como practicas profesionais.Coa publicacion deste volume, Edicions Laiovento, aposta por unha liña editorial que forneza materiais de analise e debate que promovan o pleno desenvolvemento dos Estudios Teatrais en toda a sua riqueza e variedade disciplinar. Estudios e investigacions que contribuan a potenciaren a autonomia artistica e estetica do noso teatro e a construcion dun discurso teatral propio, na procura dunha necesaria Escola Superior de Arte Dramatica.