Entre juliol i novembre de 1938, va tenir lloc una de les batalles més cruels de la Història. Hi van perdre la vida gairebé cent mil combatents. Amb el temps, s'ha conegut com la batalla de l'Ebre. E
Pack exclusivo: incluye un balón de fútbol.
Ramón Naya, más conocido como RANA, acaba de llegar a vivir a un pueblo muy peculiar: Nakatomi.
Su afición por el fútbol y sus ganas de hacer nuevos
Le stade de Soto Alto est sur le point de fermer ses portes. Le collège a été obligé de le mettre en vente pour payer ses dettes. En plus, les Footballissimes doivent faire face à La Serrure, la meil
Pat Garret i Billy el Nen eren els millors amics del món i ningú no podia aturar-los. Disparaven molt ràpid. Anaven a cavall a tot arreu. I no els importava res més. Després les coses van canviar. Billy el Nen continuava disparant ràpid. Muntant a cavall.
El meu pare no està sord, però de vegades, quan jo li parlo, no em sent gaire bé. Això va ser exactament el que li vaig dir: «No vull fer judo». No és gaire complicat, però li ho vaig repetir dues vegades per si de cas no ho havia entès bé: «Pare, no vull
Edición en catalán....como, por ejemplo, en los cambios que hay en su colegio... Y es que todo comenzó con la llegada de María Dolores, la nueva profesora, que es inmigrante. Y es negra.
He de dir dues coses sobre María Dolores. És immigrant. I és negra. Això són dues coses. Però n'he de dir una altra: és la meva professora d'Ètica. Es diu María Dolores Larraguibel Ortega, que és un nom molt llarg, així que nosaltres a classe li diem Marí.
Jon acaba de fer deu anys i sempre ha tingut por. Molta por. De què exactament? Doncs de tot: por dels escarabats, dels gossos, de les vespes, els endolls, por de pujar a la muntanya russa, por que es faci de nit… Ara bé, del que té més por és de tenir por. Per això no és estrany que estigués temptat per una misteriosa atracció de fira que s'anomenava precisament, «la màquina de la por». Per cinc-centes pessetes, li garantien un dia sense por. Seria en Jon prou valent per provar-la?
Jon acaba de cumplir diez años y siempre ha tenido miedo. ¿A qué exactamente? Pues a todo: miedo a las cucarachas, a los perros, a las avispas, a los enchufes, miedo a subir en la montaña rusa... Pero lo que más miedo le da es tener miedo. Por eso no es extraño que se sintiera tentado por una extraña atracción de feria que se llamaba precisamente «la máquina del miedo». ¿Tendría Jon el valor suficiente para probarlo?
