SALVADOR DOMENECH

En contrast amb el model d'escola autoritari i memorístic que imperava a començament del segle XX, els centres creats pel Patronat Escolar de l'Ajuntament de Barcelona van representar un model d'excel·lencia i d'innovacio pedagogica que marcaria una fita en la historia del nostre pais. Salvador Domenech descriu els aspectes mes renovadors d'aquest ensenyament modern, actiu i fortament arrelat en els valors, analitzant ambits com el professorat, la metodologia, la llengua, la coeducacio, la laicitat, les sortides i excursions, o les colonies escolars. El testimoni que ens ofereixen les redaccions i les croniques escolars d'Encarnacio Martorell, que va escriure quan era alumna del Grup Escolar Ramon Llull en temps de la Republica i la Guerra Civil, completa en primera persona la visio de l'historiador.

Emotivo testimonio biográfco de una niña de 12 años que plasmó en un diario sus impresiones sobre la Guerra Civil. Cuando estalló la guerra, a Encarnació, que por entonces era una niña, le pareció que todo lo que estaba sucediendo era tan importante que debia refejarlo por escrito. Esas paginas permanecieron ocultas en un cajon de su casa del barrio de Horta durante mas de setenta años, hasta que por fn han salido a la luz. La pequeña Encarnacio plasmaria con gran lucidez y penetrante capacidad de observacion aquellos terribles acontecimientos que le arrebataron la infancia y la adolescencia. Se trata de un documento unico, una autentica joya, que sorprende por la lucidez que exhibe esta niña a la hora de describir y analizar una realidad tan confictiva y tragica. Una obra comparable a El diario de Ana Frank, pero mucho mas cercana al lector español, por tratar de la Guerra Civil. Ademas, Encarnacio la escribio cuatro años antes de que Ana empezara su diario. Una lectura obligada para cualquiera que este interesado en este periodo historico, del que ofrece un testimonio unico en su especie. Salvador Domenech, coautor de la obra, es psicopedagogo y esta especializado en la historia de la enseñanza en España durante el primer tercio del siglo pasado.

Lobra recull tot un seguit de records, vivencies i opinions sobre el funcionament dels Grups Escolars i de les escoles municipals del Patronat Escolar de lAjuntament de Barcelona de la decada dels anys trenta. Els que en van formar part rememoren aspectes tan importants com el professorat, la llengua, la metodologia, la coeducacio, les instal·lacions escolars, les colonies escolars, el servei de cantina... i, no cal dir-ho, el seu enyorat professorat, artifex daquella revolucio escolar que va ennoblir-nos com a poble i esdevingue un referent de qualitat a nivell europeu i mundial.

Els alumnes de la Generalitat recull la historia dels Institut-Escola catalans que es van crear durant la República, explicada pel seu alumnat. Aplega tot un seguit de vivencies i opinions que conformen una trentena d ambits sobre els principals trets que van conformar aquests centres (I-E de la Generalitat, I-E Pi i Margall, I-E Ausias March i I-E Manuel Bartolome Cossio), que excel·liren en renovacio pedagogica i en formacio de valors.

Què són 150 anys? és la biografia més completa sobre la pedagoga Rosa Sensat, perquè abasta el període republicà amb la direcció del Grup Escolar Milà i Fontanals, on educativament i socialment Sensa

Poques vegades el lector té l’oportunitat de llegir memòries que impacten tant pel seu contingut, i encara menys dues en una mateixa obra. Les memòries d’aquest llibre són nascudes de realitats intel