Simone Weil va escriure febrosament, en sentit literal, en els darrers mesos de la seva vida per, quan acabés la guerra, poder iniciar una nova França lliure. Aquest és el text que va preparar, sense el consentiment dels seus caps. Larrelament es un contracte social, una carta magna, una constitucio rara avis, que posa la reflexio en una nova civilitzacio. Es un text viu i fibros que ens segueix interpel·lant, proposant-nos un futur utopic i al·lucinant.Em sembla impossible [] imaginar per a Europa una renaixença que no tingui en compte les exigencies que Simone Weil ha definit a Larrelament. Es tota la importancia daquest llibre. ALBERT CAMUSEn aquestes pagines [] es troben les proposicions fonamentals duna de les reflexions filosofico-politiques mes notables, interessants i significatives del segle XX. JUAN-RAMON CAPELLAUna de les obres politiques mes dificils de suportar pel sentit comu. MANUEL SACRISTANPer a ella, el sofriment i la renuncia son de lordre de lexistencia gairebe de la mateixa manera que la demostracio matematica es de lordre del pensament. FINA BIRULESDesconcertant Simone Weil (1909-1943), discordant, franctiradora, cantelluda, pristina en les analisis, implacable, sempre al costat dels desgraciats i els perdedors, adscrita voluntariament a la humiliacio, sense cap acomodacio amb el poder, cap pacte. La seva obra refusa qualsevol assimilacio: ni lEsglesia tot i el seu misticisme ni cap ideologia no se nhan pogut aprofitar. Larrelament sestavella contra una realitat social allunyada del consol i shauria de llegir i repensar per motius durgencia politica.Entre les obres de Simone Weil, cal destacar, a part de Larrelament, diversos llibres escrits durant la seva curta vida (va morir als trenta-tres anys i mig): En espera de Deu, Pensaments desordenats, La gravetat i la gracia, Autobiografia espiritual, Escrits politics i La Iliada o el poema de la força, entre daltres.
Ver más