Tina Vallès

Els objectes d’aquesta casa no és que parlin, és que s’escriuen cartes. I tenen un pla.Què pot dir un drap de cuina a una tovallola de mans? I una forquilla a un raspall de dents, què tenen en comú?

Guanyadora del II Premi Llibres Anagrama de Novel·la "Em puc posar content?" No sap per que, el Jan intueix que no es tan bona notícia que ara siguin cinc a casa. Els avis Joan i Caterina han deixat Vilaverd i shan instal·lat amb ells al pis del barri de Sant Antoni, a Barcelona. I aquest canvi alterara el dia a dia a casa, on les paraules i els silencis prendran nous significats. Pero el Jan i el Joan tenen el seu mon, ple de passejades, arbres i lletres amb mes significat del que sembla.Mentre els adults fan el possible perque tot vagi com sempre, el Jan es fixa en els detalls del seu voltant i els va ajuntant per entendre que passa. Les converses entre avi i net, amb preguntes sense resposta i respostes sense pregunta, construeixen un mosaic descenes per on avança la relacio entre tots dos, i la historia dun desmai en sera el fil conductor.Lamemoria de larbre es una novel·la bellament escrita i construda que aconsegueix col·locar el lector en la pell dun nen i que parla de la transmissio dels records, de com es fabriquen i com es conserven, don es guarden i com es poden perdre.Un llibre memorable que suposa tambe la confirmacio del talent com a nar

0

No sé si us han explicat mai cap història amb una branca per protagonista. Normalment les branques tenen un paper molt discret als contes, però un dia nhi va haver una que va decidir trencar amb tot,

.

EL PARÉNTESIS MÁS LARGO

«Conozco a una niña que un día venció a un sonido. Y lo consiguió ella solita. Una niña valiente y tozuda. Ante un sonido el doble de alto que un gigante. Desde muy pequeña, la niña ya veía que los d

A partir de esta Pequeña historia el lector podrá conocer la arquitectura y las interioridades de uno de los palacios más majestuosos de Barcelona, remodelado recientemente.

A partir d'aquesta Petita història el lector podrà coneixer l'arquitectura i les interioritats d'un dels palaus més majestuosos de Barcelona, remodelat recentment.

Bocababa es un niño sin suerte. Tiene un ojo distraído y el otro sorprendido, y se pasa el día tropezando con todo y coleccionando chichones porque no mira donde hay que mirar. Anda siempre con la boca abierta y el cuello de la camiseta empapado por el reguero de saliva que le va cayendo.Raquitin es un pez sin color. Vive en el puesto de peces de la feria comarcal ambulante. Mientras los demas peces encuentran dueño enseguida, Raquitin va envejeciendo en una pecera minuscula y arrinconada.Un dia la feria ambulante se instala en la calle de Bocababay nada volvera a ser como antes.

«Son coma dúas pingas de auga», di o avó cando miña naie mais a avoa discuten. «Non discutimos, nós sempre falamosasí», responden ambas se llelo botas na cara. E o mellorque podes facer é deixalas so

La Mira te deu anys, es curiosa de mena i molt crítica amb el món que l’envolta. Li agrada mirar, pero no que la mirin. I es molt tímida. Exageradament. No suporta ser el centre d’atenció. A ella el

Un nen sense sort, aquest és en Bocabava. Té un ull distret i l’altre sorprès, i tot el dia ensopega i col·leccionanyanyos perquè no mira on ha de mirar. Sempre té un pam de boca oberta i el coll de

Um romance delicado e sensível que fala de como as memórias se formam e nos formam Quando o menino Jan recebe de seus pais a notícia de que os avós vêm morar definitivamente com eles a partir daquele

L'amistat t'espera al replà de casa. ha un camió de mudances aparcat davant de l'edifici on viu la Clàudia. Te un veí nou! Quina cara fa? A que es dedica? Per que viu sol? L'enigmàtic veí ha arribat

L'amistat t'espera al replà de casa.La Clàudia torna de l'escola tan capficada per uns deures que li han posat que quasi xoca amb un camió de mudances que hi ha aturat davant de casa seva. Arriba un

La amistad te espera en el rellano de casa.Hay un camión de mudanzas aparcado frente al edificio donde vive Claudia. ¡Ha llegado un vecino nuevo! ¿Que pinta tiene? ¿A que se dedica? ¿Por que vive solo? El enigmatico vecino ha llegado con un cargamento de cajas de libros y Claudia se ha empeñado en descubrir quien es. Pero no sera tarea facil. El vecino parece que no este nunca en casa. Una semana mas tarde, lo unico que sabe es que se comunica con post-its. ¿Como debe de ser alguien que en tiempos de moviles todavia envia notitas de papel?Una historia misteriosa de post-its que vienen y van por el rellano de la escalera.Premio Folch i Torres 2020.

Premio Llibres Anagrama de Novel·la 2017. «¿Puedo ponerme contento?» Sin saber por qué, Jan intuye que no es tan buena noticia que ahora sean cinco en casa. Los abuelos Joan y Caterina han dejado Vil

Tina Vallès dona una nova vida al personatge d’Italo Calvino i ens endinsa en els secrets que ens amaga la realitat. Un matí d’agost de 2019, el senyor Palomar aterra a Barcelona per instal·lar-s’hi

IL·LUSTRACIONS D'AGATA GIL LA HISTORIA D'EN PERE, UN CONSTRUCTOR D'ESCALES QUE ATRESORAVA PREGUNTES I NO VOLIA TOCAR DE PEUS A TERRA. En Pere veia el cel cada dia, quan sortia de casa. Pero aquell dia va ser diferent, el va veure de debo. Va mirar el cel d'una altra manera. Assegut en un banc, es va fixar en un nuvol. -Que hi ha en un nuvol? -es va demanar.