Toni Soler

La nostra història, diguem-ho sense embuts ni autoenganys, no mata, excepte en un parell de segles en què vam tallar el bacallà per la Mediterrània. Però tant hi fa, és la nostra història, i la van p

Nova edició il·lustrada i ampliada. La història de Catalunya vista amb molt d''humor!La nostra història, diguem-ho sense embuts ni autoenganys, no mata, excepte en un parell de segles en què vam tall

La nostra història, diguem-ho sense embuts ni autoenganys, no mata, excepte en un parell de segles en què vam tallar el bacallà per la Mediterrània. Però tant hi fa, és la nostra història, i la van p

Valencia como escenario y en plena crisis económica, donde las costumbres de una generación acomodada ya no se sostienen, Antonio Bataller, una pieza más de ese sistema en ruinas, pasa a formar parte de la fraccion de la sociedad cada vez mas extensa, afectada por el exceso de desocupacion y de ocio obligatorio. Con la unica perspectiva de dejar pasar el tiempo, a la espera de que la situacion se solucione por si sola, este joven en paro, ex directivo de una empresa inmobiliaria, y acostumbrado a un ritmo de vida acelerado y exitoso, se ve envuelto en una investigacion policial por culpa de sus inseparables colegas de toda la vida. Entre drogas, sexo y engaños buscara la manera de enderezar su situacion, en una lucha constante por tomar el camino correcto. Seran decisiones dificiles, inesperadas y que marcaran un antes y un despues en su vida. El amor y la lealtad definiran un punto de inflexion en el que nadie desearia encontrarse nunca. De la mano del protagonista, como si de una camara se tratase, pasaremos por la hiperrealista descripcion de una sociedad actual, urbanita y cambiante en la que nacen los nuevos criminales, y descubriremos el impulso escondido que mueve a los personajes a cometer los delitos mas miserables.

«El pare em va acompanyar fins als setze anys (...). Es va posar malalt als cinquanta-dos, que són els que jo tinc en el moment d’escriure aquestes línies. No soc especialment aprensiu, però la fita

La nostra història, diguem-ho sense embuts, no mata, excepte en un parell de segles en què vam tallar el bacallà per la Mediterrània. Però tant és; és la nostra història, i la van protagonitzar catal

Amb motiu dels 75 anys del Club Joventut Badalona, aquest llibre, coeditat pel club Badalona i Viena Edicions, fa un repas a la trajectoria daquesta entitat. Escrit pel conegut periodista Toni Soler, badaloni dadopcio i soci del Club, tambe inclou nombroses fotografies, algunes dun gran valor testimonial i moltes dinedites, que il·lustren cadascuna de les entrades del text.

''Més d''un milió de persones el 15 de febrer. Mig milió el 22 de març. Fins i tot un quart de milió l''abril, quan la guerra ja havia acabat. I les vagues, i les cassolades, i els llençols blancs a les finestres i als balcons. Una força incontenible, practicament inedita, es va ensenyorir dels carrers de Barcelona entre l''hivern i la primavera del 2003 per testimoniar un compromis global contra la guerra de l''Iraq. Les xifres son abassagadores, i donen fe d''un estat d''anim col·lectiu, amplissim, pero tambe divers. Ens parlen tambe del desvetllament de molts ciutadans que, fins aquell moment, s''havien quedat a casa.''Toni Soler

Vota’m, inútil! És la guia imprescindible per superar una campanya electoral que es preveu llarga i carregosa. Per conèixer el perfil dolent dels candidats, les misèries dels partits i de les seves p

El zelador d'Olot i la banalitat de la mort. Un relat amb el transfons del significat del pas del temps, la vellesa i la vida digna. La tardor del 2010, la ciutat d'Olot es va commocionar en coneixer la detencio de Joan Vila Dilme, un zelador que havia propiciat la mort d'onze persones grans a la residencia geriatrica de La Caritat. A traves de la reconstruccio dels fets i d'un acurat retrat de l'assassi, l'autor fa una aproximacio a la seva propia visio de la vellesa, del concepte de vida digna, i de la trista banalitat que sovint acompanya els crims mes abjectes. Toni Soler te el gran do de l'eficacia narrativa. Es substantiu, i en poques ratlles sap mostrar l'anima de tots els personatges que entrecreuen aquesta historia, tambe la seva, lligada a la Garrotxa, "el lloc -afirma- on mes facilment connecto amb la idea del pas del temps". Amb la precisio que nomes tenen els que dominen l'eina narrativa sense trampes, Toni Soler ha construit un relat molt personal que va molt mes enlla de la cronica negra.