Vicenç Llorca

Des que el 1984 va publicar els seus primers poemes al volum "Miscel·lània-6", Vicenç Llorca ha creat un univers poètic propi al llarg de quatre dècades i unes cinc-centes composicions publicades a revistes, antologies, un volum d’obra completa (fins al 2009) i, sobretot, deu títols de poesia en solitari: "La pèrdua" (1987), "Places de mans" (1989, Premi Salvador Espriu), "L’amic desert" (1992, Premi Ausiàs Marc), "Atles d'Aigua" (1995, Premi Octubre de poesia), "Cel subtil" (1999), "Ciutats del vers" (2005, Premi Benvingut Oliver), "De les criatures més belles" (2006), "L'últim nord" (2008, Premi Vicent Andrés Estellés de Burjassot), "Calendari d’instints" (2014) i "Cos de poderosa llum" (2019).