VIDAL VIDAL

Els imprecisos límits de l'ànima aplega una selecció d'una vuitantena d'articles apareguts a la darrera pàgina del diari Segre, en el anys 1992 i 1993. Es tracta del tercer recull de treb

Una relíquia perduda, un crític gastronòmic de mitjana edatencara més perdut que emprèn la seva recerca, tot buscant elsentit a la pròpia vida, adulteris en hotels de pas i cambreresrusses de clubs n

La presència habitual de les terres de Lleida a les pàgines de la crònica negra de la premsa no pot ser només una casualitat. Hi ha d'haver una explicació antropològica o històrica. Sinopsis: La presència habitual de les terres de Lleida a les pàgines

Aquest volum en recull la trajectòria centenària, un seguit d'anècdotes sovint sucoses i costumistes, mirall d'un món rural perdut per sempre i trufades de referència a plats de cuina tradicionals, amb un annex final que aplega una quarantena de receptes característiques de casa, algunes de molt típiques de la comarca com l'ofegat de la Segarra o les antològiques perdius a la vinagreta que encara guisa amb amor i paciència la "padrina" Ramona Closa.

Pensats com a notes dun dietari, els textos breus daquestllibre aborden les sensacions, els sentiments, els temors iles vivencies quotidianes de lautor durant la pandemia pelcoronavirus. Una epoca convulsa de les nostres vides, plenade dincognites i perills, en que cadascu procurava refugiar-seen allo que el feia sentir menys amenaçat o vulnerablei el distreia duna situacio incerta, pesadissima, força copsangoixant.La musica, les pel·licules, les lectures, la pintura, els passeigs,la ciutat, el mar, la muntanya, el camp, els viatges, les filles,els amics, lamor sobrevingut, la soledat en els temps mesfoscos de confinament estricte i moltes altres questions sontractades per Vidal Vidal amb tendresa i ironia, fins i tot devegades amb humor, de tant en tant tambe amb un puntderudicio suportable.

En aquesta ocasió l'autor ens acompanya per les terres de les Garrigues i el Montsant. "Vidal Vidal ha sabut conjugar erudició, sensibilitat i amenitat. L'escriptor, amb una prosa rica, precisa, acolorida i suggerent, no sols ens convida a caminar per les rutes de Ponent, sinó que ens hi porta". (A.M. Gil. EL TEMPS)