VIDAL VIDAL

Ir.nic, escèptic, irreverent, iconoclasta, nostàlgic, erudit, agut, sensible, provocador, fresc, original, cínic, divertit... Aquests i altres adjectius s'escauen a la fecunda producció articulística

"...la millor guia històrico-literària que s'ha fet mai de les comarques de Lleida". (J. Cal. SEGRE) "Petit miracle que colpeix el lector i en fa un Vidaladicte...Una perla de llibre". (J. Vallverdú.

En aquesta ocasió l'autor ens acompanya per les terres de les Garrigues i el Montsant. "Vidal Vidal ha sabut conjugar erudició, sensibilitat i amenitat. L'escriptor, amb una prosa rica, precisa, acolorida i suggerent, no sols ens convida a caminar per les rutes de Ponent, sinó que ens hi porta". (A.M. Gil. EL TEMPS)

Obra que culmina la Sèrie Rutes de Ponent, és una guia molt documentada i alhora personal de la ciutat de Lleida. La crítica ha escrit: Una de les obres més ambicioses i reeixides de la literatura po

Una relíquia perduda, un crític gastronòmic de mitjana edatencara més perdut que emprèn la seva recerca, tot buscant elsentit a la pròpia vida, adulteris en hotels de pas i cambreresrusses de clubs n

Una casa blanca i altres cases aplega nou relats que tenen com a denominador comú les emocions i els sentiments d¿uns homes de mitjana edat desconcertats i vulnerables, que comencen a prendre consciè

Els imprecisos límits de l'ànima aplega una selecció d'una vuitantena d'articles apareguts a la darrera pàgina del diari Segre, en el anys 1992 i 1993. Es tracta del tercer recull de treballs periodí

Pensats com a notes dun dietari, els textos breus daquestllibre aborden les sensacions, els sentiments, els temors iles vivencies quotidianes de lautor durant la pandemia pelcoronavirus. Una epoca convulsa de les nostres vides, plenade dincognites i perills, en que cadascu procurava refugiar-seen allo que el feia sentir menys amenaçat o vulnerablei el distreia duna situacio incerta, pesadissima, força copsangoixant.La musica, les pel·licules, les lectures, la pintura, els passeigs,la ciutat, el mar, la muntanya, el camp, els viatges, les filles,els amics, lamor sobrevingut, la soledat en els temps mesfoscos de confinament estricte i moltes altres questions sontractades per Vidal Vidal amb tendresa i ironia, fins i tot devegades amb humor, de tant en tant tambe amb un puntderudicio suportable.

Aquest volum en recull la trajectòria centenària, un seguit d'anècdotes sovint sucoses i costumistes, mirall d'un món rural perdut per sempre i trufades de referència a plats de cuina tradicionals, amb un annex final que aplega una quarantena de receptes característiques de casa, algunes de molt típiques de la comarca com l'ofegat de la Segarra o les antològiques perdius a la vinagreta que encara guisa amb amor i paciència la "padrina" Ramona Closa.

Un mateix protagonista entrellaça els sis relats d?aquest llibre, per on circulen homes i dones corrents, anonims, mal casats o solitaris (que es pitjor?) amb unes vides grises, sense gaires peripecies ni gaires expectatives, aferrats

La presència habitual de les terres de Lleida a les pàgines de la crònica negra de la premsa no pot ser només una casualitat. Hi ha d'haver una explicació antropològica o històrica. Sinopsis: La presència habitual de les terres de Lleida a les pàgines