A miña nai na praia, tarde turba de ondas a ferver. A miña nai quebrada, brinquedo de latón contra os muros do mar. Que non se entende a música do tempo, onde estarei cando o meu fillo poña neste verso aquela tarde furna, o vento escuro no estupor da luz
Libro compuesto por un poema largo, alegato coral contra el poder represivo de la iglesia católica y la perniciosa invención del Dios omnipotente, creador putativo y adornado con todos los atributos
El passat, marcat pel temps feliç de la infantesa i per un paisatge ric, exuberant, és l'origen de la llum que envaeix l'obra de Cáccamo, un poeta que alterna amb encert dues vessants: per una banda, la memòria lúdica, l'admiració per la seva terra i els contrasts que habiten en la dicotomia rural/urbà a l'inici del segle XXI
