Libros de Folclore catalán, página 2 de 8

Fruit de la recerca vinculada al projecte del Born, aquest llibre es centra en la dansa i la música, dues arts que gaudien de gran protagonisme en la vida pública i privada dels ciutadans de Barcelona. Els diferents articles palesen la relacio existent entre aquestes arts i ambits com leconomic o el social.

El 19 d'agost de 1980, un grup format majoritàriament per adolescents estrenava camises liles a la plaça de les Cols. Amb l'aparició de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, la ciutat no només recupera

Cambrils festiu és un recorregut pel calendari festiu de Cambrils a través d’una selecció de fotografies i un text divulgatiu, atenent al solstici d’hivern, l’equinocci de primavera, el solstici d’es

Montserrat, muntanya-simbol de Catalunya, meravella de la natura, sens fa molt propera a traves de les seves llegendes i rondalles, en bona part fruit dels romantics del s. XIX. El llibre preten recollir-ne una mostra ben representativa del seu ric repertori i intentar, alhora, delimitar-ne els elements simbolics mes importants. La llegenda de fra Gari i de la troballa de la Moreneta de les mes antigues, ens expliquen lorigen del santuari. Tambe molts cims i indrets tenen la seva propia tradicio que justifica aquell fet o la seva singular fesonomia. Arran de la Guerra del Frances, quan calia ser molt valents per vencer un exercit mes ben preparat, neixen les llegendes del timbaler del Bruc i del guerriller Mansuet, protector de Collbato. Montserrat tambe es defineix segons la visio dels pobles dels seus encontorns. Aixi, per exemple, la Misteriosa Llum de Manresa surt des de Montserrat a lesglesia del Carme.

La cultura popular catalana no es pot entendre sense l'aportació de l'Arxiu Joan Amades. La seva riquesa i diversitat són un preuat tresor, format per valuoses peces que ens expliquen les formes de vida dels nostres avantpassats. Ara, de la mà dels millors especialistes, podem valorar aquest tresor visual en tota la seva dimensió i entendre molt més les possibilitats insospitades de les imatges gràfiques i virtuals que ens envolten. Aquesta obra s'ha desenvolupat a partir de l'exposició Imatgeria Popular. La Col•lecció d'Imatge Impresa de l'Arxiu Joan Amades que ha fet el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, en ocasió del cinquantè aniversari de la mort d'aquest recordat folklorista.

No és gens fàcil de definir el fet casteller o una colla castellera: els castells són cultura i integració, són patrimoni i temps lliure. A més a més, la història d’una colla castellera sovint està i

Per fer de pages era imprescindible contemplar la natura, i consequentment, calia donar un nom a aquests senyals del temps. Limaginari popular es molt fertil i per aixo sarribat a censar aquest recull. La globalitzacio estandarditza fins i tot aspectes de la cultura popular que, secularment, shan mantingut com un dels senyals didentitat de Catalunya i naturalment de cada poble, per petit que sigui. Lobjectiu de la present recerca dAlbert Manent i Joan Cervera es la de fixar, en el possible, els noms donats popularment i tradicionalment als nuvols, boires i vents de la Segarra, despres dhaver fet la mateixa recerca tambe a daltres comarques catalanes.

Manresa compta amb balls propis per a la imatgeria de la ciutat i per al bestiari del Correfoc; amb quatre esbarts que conreen la dansa tradicional catalana i la divulguen dins i fora del país; i amb un munt de centres de formacio que, des de lensenyament de la dansa classica, han anat evolucionant a noves disciplines dacord amb les darreres tendencies. Tambe, amb el ball esportiu, la ciutat ha conquerit fites importants arreu del mon. De fet, algunes de les escoles mes prestigioses daquesta modalitat de dansa son manresanes.

Els tres volums de Lo rondallaire i el de Contes populars catalans constitueixen el més complet compendi de narrativa oral catalana reunit en el segle XIX. Amb una concepció moderna del folklore, que li permetia defensar la unitat universal de la literatura popular, Francesc Maspons i Labros va recollir una gran quantitat de contes explicats per persones que els conservaven per tradicio oral transmesa durant generacions. En aquest volum es publiquen els dos primers volums de Lo rondallaire, amb un estudi de Josep Maria Pujol, professor de la Universitat Rovira i Virgili. De ledicio nha tingut cura Albert Mestres, escriptor i especialista en lactualitzacio de textos prenormatius.

Conte 29 contes recollits de la tradicio pirinenca en els quals no hi falten gegants, bruixes, manairons, llops, dimonis... i tot un seguit de personatges singulars del Pirineu, com el Jan de los, el Sastre Valent, la Fustots, lescloper de Meranges, sant Marti traidor i languila xerraire. Els contes, fruit de la imaginacio popular, ens ajuden a descobrir i a valorar moltes actituds propies dels seus protagonistes de muntanya, mes enlla de fer el be o el mal. Veurem la duresa i lausteritat de la vida quotidiana, el caracter de la gent, vells costums i antics oficis avui poc coneguts

En aquest llibre hi trobareu una aproximació a la formació de la nostra dansa tradicional. Us proposa respostes a la formació dels gèneres (ball pla, espanyolet, sardana...), a l''organització del ba

UN ATLES FANTÀSTIC QUE AGRUPA, PER PRIMERA VEGADA, ELS INDRETS CATALANS DE LLEGENDA La realitat no és el que els sentits ens inviten a creure. La realitat cal discernir-la, interpretar-la. En conseq

No hi ha dubte que la nit de Sant Joan, vinculada al solstici d'estiu i amb orígens ancestrals, és la més màgica de l'any. A Barcelona també, amb documents que en parlen ja al segle XV. Aquest és el

Per Nadal, els Catalans alimentem un tronc màgic, el tustem i ens caga regals. Quina simbologia oculta hi ha en aquest ritual? Només es fa a Catalunya? Quins són els seus orígens? Sempre s’ha celebra

Per primera vegada un llibre exposa, utilitzant un llenguatge didactic i planer, les aportacions que diferents branques de la ciencia han fet a les torres humanes. Lautor ens explica quina alçada tenen els castells i com sha fet per medir-ho; quin pes pot arribar a carregar un casteller a les seves espatlles i com pot repercutir aixo sobre la seva salut; quina importancia te lestres psiquic en el casteller o en el public i que es pot fer per disminuir-lo; com cauen els castells i que justifica que les caigudes rarament comportin consequencies greus o quines son les lesions mes habituals, segons la posicio ocupada al castell, i com es poden evitar. Aquests coneixements generals permeten exposar, en la segona part del llibre, aspectes mes concrets tot proposant exemples practics per aplicar-los.