Libros de Folclore catalán, página 2 de 8

''any 2013 es commemoraran 150 anys de pessebrisme associatiu ja que l''origen de l''Associació degana del pessebrisme -l''Associació de Pessebristes de Barcelona- es remunta a l''any 1863. Amb mo

Els Xiquets de Reus es van fundar fa 30 anys, quan el nostre país s'organitzava democràticament i els joves volien festes populars. Deu anys mes tard, la televisió va posar de moda els castells i els

Una de les celebracions més antigues amb foc és la de les falles, als Pirineus. Més enllà del relat popular, la festa de les falles és una festa tradicional, ben sentida i diferenciada de la resta de

No hi ha dubte que la nit de Sant Joan, vinculada al solstici d'estiu i amb orígens ancestrals, és la més màgica de l'any. A Barcelona també, amb documents que en parlen ja al segle XV. Aquest és el

Explicam una altra cançó és un recopilatori de 15 cançons nadalenques on explica les cançons de nadal, reis i tió.

L'any 1895 van aparèixer a Barcelona les _Tradicions d'Apel·les Mestres_, el primer llibre de prosa creativa del gran poeta. Dins del terreny del folklore, Mestres havia de recollir, també, unes _Lle

No és gens fàcil de definir el fet casteller o una colla castellera: els castells són cultura i integració, són patrimoni i temps lliure. A més a més, la història d’una colla castellera sovint està i

Per fer de pages era imprescindible contemplar la natura, i consequentment, calia donar un nom a aquests senyals del temps. Limaginari popular es molt fertil i per aixo sarribat a censar aquest recull. La globalitzacio estandarditza fins i tot aspectes de la cultura popular que, secularment, shan mantingut com un dels senyals didentitat de Catalunya i naturalment de cada poble, per petit que sigui. Lobjectiu de la present recerca dAlbert Manent i Joan Cervera es la de fixar, en el possible, els noms donats popularment i tradicionalment als nuvols, boires i vents de la Segarra, despres dhaver fet la mateixa recerca tambe a daltres comarques catalanes.

Manresa compta amb balls propis per a la imatgeria de la ciutat i per al bestiari del Correfoc; amb quatre esbarts que conreen la dansa tradicional catalana i la divulguen dins i fora del país; i amb un munt de centres de formacio que, des de lensenyament de la dansa classica, han anat evolucionant a noves disciplines dacord amb les darreres tendencies. Tambe, amb el ball esportiu, la ciutat ha conquerit fites importants arreu del mon. De fet, algunes de les escoles mes prestigioses daquesta modalitat de dansa son manresanes.

La cultura popular catalana no es pot entendre sense l'aportació de l'Arxiu Joan Amades. La seva riquesa i diversitat són un preuat tresor, format per valuoses peces que ens expliquen les formes de vida dels nostres avantpassats. Ara, de la mà dels millors especialistes, podem valorar aquest tresor visual en tota la seva dimensió i entendre molt més les possibilitats insospitades de les imatges gràfiques i virtuals que ens envolten. Aquesta obra s'ha desenvolupat a partir de l'exposició Imatgeria Popular. La Col•lecció d'Imatge Impresa de l'Arxiu Joan Amades que ha fet el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, en ocasió del cinquantè aniversari de la mort d'aquest recordat folklorista.

_El Penedès llegendari_ és una capbussada en la rondallística del Penedès. Estructurat com un catàleg de llegendes amb un to de narració literària, pretén ser una eina de consulta i lectura per a tot

Quaranta-quatre narracions, en les quals uneix la veritat de les històries amb la imaginació. L'autor es fixa en la manera de ser de persones i coses enginyoses, i així explica la vida d'un pobre, ben intel·ligent, amb mal d'ulls, que pidolava pels pobles i es convertia en un honrat i decent alcavot entre els hereus, pubilles i cabalers. Entren, pels ulls, els diferents tipus: des d'un llenyataire, carregat de virtuts i de vicis, fins a les converses per passar el temps, entre el rector i un pixatinters d'una hidrolèctrica, o de l'Ajuntament, com també uns alemanys coneguts per les xaueres i trompades amb cotxes potents. Brots de Pi representa una tisana de la vida moral i rural generada dins aquelles valls. Il·lustracions de Josep Plana

Al segle XIV la devoció a Sant Jordi -ben poc present en lonomàstica personal i toponímia catalanes- sobrí pas a Catalunya com a símbol de cavalleria. Entre els segles XV i XVII, la Generalitat impu

Els tres volums de Lo rondallaire i el de Contes populars catalans constitueixen el més complet compendi de narrativa oral catalana reunit en el segle XIX. Amb una concepció moderna del folklore, que li permetia defensar la unitat universal de la literatura popular, Francesc Maspons i Labros va recollir una gran quantitat de contes explicats per persones que els conservaven per tradicio oral transmesa durant generacions. En aquest volum es publiquen els dos primers volums de Lo rondallaire, amb un estudi de Josep Maria Pujol, professor de la Universitat Rovira i Virgili. De ledicio nha tingut cura Albert Mestres, escriptor i especialista en lactualitzacio de textos prenormatius.