Libros de Baleares, página 2 de 7

El patiment dels animals a Mallorca als segles xix i xx va minvar amb les maquines i els nous entreteniments de masses, encara que n& x02019;hi ha restes. Al segle xx, amb el resultat de l& x02019;augiment del patiment animal, va apareixer la maniipulacio geneitica, cria i sacrifici industrials barats, base de la societat de consum i del turisme de massa. Com a reaccio, han aparegut a l& x02019;illa associacions animailistes, la major part veganes i amb resso entre els joves. Unes, benestaristes, volen millorar la vida dels animals; d& x02019;altres, antiespecistes, no accepten l& x02019;us dels animals com a propietat dels humans. En tot cas, ha pujat l& x02019;oferta vegana.

El baix d?òpera Miquel Riera (Manacor, 1859-1939) va cantar al Teatre Alla Scala de Milà, al de Sant Peters­burg, a Odessa, al Teatro Colón de Bons Aires, a l?Albisú de l?Havana, al Teatro Real de Ma

Aquest llibre tracta dos aspectes que habitualment es deixen de banda en els estudis culturals sobre ledat mitjana i, de manera especial, quan sestudia lensenyament i les biblioteques. Pel que fa al primer punt, predominen els treballs sobre el mon universitari, mentre que lanalisi de les primeres lletres disposa duna atencio mes restringida. Aquesta es la materia objecte datencio en lobra: qui eren els mestres que shi dedicaven, quina formacio tenien, de quins mitjans disposaven, quina era la procedencia dels alumnes Encara que el treball se centra en la Mallorca tardomedieval, linteres depassa lestricte ambit mallorqui, ja que permet matisar la idea dun analfabetisme generalitzat a lepoca, que es va atenuar amb el pas dels segles. Pel que fa a les biblioteques, ocorre una questio semblant. Abunden els estudis sobre els llibres, pero ha quedat de costat laspecte material: el(s) lloc(s) de les llars on es tenien depositats, com es guardaven, lespai destinat a escriure i llegir, aixi com tot allo que servia de suport a la lectura i lescriptura: taules, tinters, plomes, fins i tot ulleres i una extensa relacio destris indispensables per dur a terme lactivitat lectoescripturaria. A tot plegat, shi han dafegir els llibreters, que eren els qui proporcionaven tot el material.

Un repaso exhaustivo de todas las fases por las que pasa la construcción de una casa y llama la atención sobre los mil y un aspectos y detalles que hay que tener en cuenta y aclarar si uno no quiere encontrase con problemas: detalles burocraticos, tecnico

L’activitat i la presa de consciència obrera a Mallorca. Història política, republicanisme, cooperativisme, sindicalisme agrari... L’aparició l’any 1973 de l’obra de Pere Gabriel El moviment obrer

Aquest llibre aplega una àmplia panoràmica d’alguns dels documents més significatius del mallorquinisme polític produïts en el període 1936-2024, seguint l’estela dels dos magnífics toms publicats pe

El 1974, el celebre agent sovietic Lev Vassilevski (1903-1979) –estret col·laborador de Lavrenti Beria i peça clau en l'assassinat de Trotski– publica a Moscou un text en que relata una perillosa missio d'espionatge efectuada la tardor de 1938 a la Mallorca franquista a bord d’un submari republica. Mig segle mes tard, s'edita per primera vegada a l'Estat espanyol una traduccio d’aquell escrit, acomipanyada d'un estudi introductori i d’anotacions de tipus historic, geografic i linguistic. Tot plegat, el volum resultant permet interpretar criticament les sorprenents informacions proporcionades per l'agent estalinista en un document força insolit sobre l’etapa final de la Guerra Civil.

Els inicis del turisme de masses és una història plena d’encerts i marrades, d’esperances i desenganys que constitueixen les arrels de l’economia mallorquina actual. En temps de la Segona República,

En aquest segon volum de les obres completes d´Alexandre Jaume es recull tot allò que el polític escrigué des de la presó: la correspondència, sobretot amb la família; unes notes al seu advocat, lluís Alemany, amb instruccions sobre la defensa; i Mi calvario, un conjunt heterogeni de notes en què Jaume desgrana els pensaments i, sobretot, els sentiments que li provoquen la presó i la guerra civil, i que constitueixen un testimoni únic sobre la vida al castell de Bellver.

Durant la Segona República, Sóller va viure un destacat període de dinamisme polític, social i cultural, fruit de l’evolució d’una societat lligada a l’emigració i a la indústria dels teixits. Aquest

Les possessions a Mallorca i els llocs a Menorca i a Eivissa han estat, fins a dates relativament recents, els grans eixos articuladors del paisatge agrari, i una unitat destudi basica per a entendre el mon rural illenc. Aquestes grans unitats dexplotacio agropecuaria, presidides per un gran casal i instal·lacions annexes, eren propietat de senyors, gestionades directament pels terratinents, o be la seva gestio era cedida a families darrendataris o parcers que les explotaven amb ma dobra assalariada (missatges, parellers, collidors i collidores...). Aquestes unitats agraries es transformaren al llarg dels segles. Certament, sovint els canvis poden semblar imperceptibles, pero, com mostren els treballs recollits en aquest volum, el mon agrari en general, i el de les possessions en particular, no romangue immobil ni fou un espai social idil·lic. La llarga pervivencia daquestes unitats dexplotacio agraria (llocs, possessions...) sexplica, duna banda, per la seva capacitat dinnovacio i adaptacio als canvis economics i socials, i, daltra banda, per factors de caracter institucional sistema hereditari i poder politic dels terratinents. Per tant, travessaren els segles amb conflictes (entre senyors i pagesos, arrendataris i jornalers, terratinents i mercaders...), innovacions productives (processos despecialitzacio productiva, mecanitzacio...) i millores patrimonials i artistiques. Eren iguals les possessions descrites pels viatgers del XIX que aquelles mateixes comprades pels ciutadans el 1500?El mon de les possessions ha suscitat, des de sempre, un gran interes entre els estudiosos i el public en general. Per aixo, atesa la delicada situacio que afecta actualment el camp, les dificultats de conservacio del patrimoni arquitectonic (cases i instal·lacions agraries tradicionals) i agroecologic (biodiversitat, espais protegits, especies autoctones...) es va considerar urgent organitzar un primer seminari (Raixa, abril de 2011) per a reflexionar i aprendre sobre els usos i les formes de gestio agraria tradicional. Aquesta publicacio recull una bona part de les comunicacions presentades a aquelles jornades, i sha vist enriquida amb treballs daltres autors. El volum esta estructurat en sis apartats, entorn dels quals es va organitzar el col·loqui. El primer inclou estudis sobre lorigen i el significat del terme possessio; el segon aplega les contribucions entorn de les formes de gestio dels recursos agropecuaris i organitzacio del treball durant ledat moderna; el tercer es dedica a lepoca de la Il·lustracio; en el quart saborden les transformacions introduides a partir de lareforma agraria liberal; el cinque capitol esta dedicat al llegat cultural, etnografic i artistic, i lultim recull les intervencions sobre els usos recents de les possessions mallorquines, i shi proposen mesures o accions per a preservar el patrimoni cultural i natural.

Entre 1810 i 1813, les Corts reunides a Cadis protagonitzaren el primer intent de revolució liberal en la història d’Es­panya. La presència en aquestes Corts d’un grup de diputats mallorquins constit