Libros de Teatro en catalán, página 12 de 61

La partida o Còctel de gambes és una comèdia vodevilesca on, amb un peculiar llenguatge on es fonen les converses amb els pensaments dels personatges, una parella catalana, la Mireia i el Pere, convida una parella holandesa, la Lena i el Max, a sopar a Barcelona i al cap d'un temps la parella holandesa torna el convit a la catalana a Amsterdam. Per entendre's o desentendre's caldran quatre llengües: català, holandès, francès i anglès.

Premi de Teatre Ciutat dAlzira Palanca i Roca 2009 Els pares de Joan, que s han separat recentment, es reuneixen a l'escola del fill per parlar amb la directora. El que semblava una trobada tranquil·la es capgira quan s'insinua una agressió en una festa. Mentre tracten d'identificar el responsable, els equívocs se succeeixen. L'obra esdevé una crítica sarcastica i hilarant a la rigidesa del llenguatge políticament correcte i als greuges ancestrals entre homes i dones. Mans quietes! ha estat posada en escena per Albena Teatre amb un gran èxit de crítica i públic.

Quan la vida és lluny dels poetes, cap llum assenyala el camí, cap far alerta del perill; la humanitat s’endinsa en una nit fosca i se’ns fa impossible reconèixer el mal. Però els poetes tornen i l’a

L'enderrocament del bar Bones Stones i el retrobament amb un antic amor, fa que e. recordi amb nostalgia la seva adolescencia, quan escoltava rythm'n'blues i aspirava a ser un gran novel·lista: Amb nomes 19 anys e. publica un llibre de relats curts i es proposa anar a viure amb la seva parella, una jove universitaria que te problemes familiars. L'arribada d'ella al Bones Stones, el bar que porta la dona i que la parella visita gairebe cada nit, pertorba profundament e.: ella es una jove atractiva, autentica, d'una altra epoca. En toni, un amic d'e. que tambe escriu pero de forma pessima, acaba de patir una depressio i la dona es planteja tancar el bar a causa de la poca clientela. Histories encreuades conflueixen al petit bar d'una ciutat freda i humida.

Un cabàs de rialles reuneix peces dramàtiques breus valencianes caràcter popular i festiu, representades i publicades en plecs solts durant el segle XVIII. Teatre de plaça pública, escenificat sense grans muntatges ni suport oficial, constitueix una modalitat dramàtica no sempre valorada de manera adequada, per la procedència popular. Les obres pertanyen a gèneres diferents entremesos, lloes, moixigangues que solien agruparse amb el nom de col·loquis. El volum recull mostres representatives d'aquesta mena de teatre, com Col·loqui nou de l'any 1729 i Entremès de la Sogra i Nora, anònims, Col·loqui entretengut, de Carles Ros, Junta secreta, de Carles Leon i Matraca d'un Mossot i un Estudiant, Joan Baptista Escorigüela.

La recuperació dels manuscrits de Joana de Vigo i Squella (1779-1855), aristocrata il·lustrada ciutadellenca, ha posat al descobert diverses traduccions del frances, la primera de les quals es Ifigenia a Taurida (1801), una versio d Iphigenie en Tauride de Claude Guimond de la Touche, l unica de caracter teatral de l autora i la seva aportacio mes ignificativa, ja que es tracta de la primera traduccio catalana coneguda d aquesta tragedia (representada el 1757 i publicada el 1758), que reinterpreta el text d Euripides amb les idees dels philosophes denuncia del fanatisme i de la intolerancia; reivindicacio de la rao, la natura i la sensibilitat, en la qual es basa Gluck per a la seva versio operistica de 1779. L obra, mostra de la notable activitat traductora produda a Menorca el tombant del segle xviii al xix, esdeve, juntament amb les versions teatrals d Antoni Febrer i Cardona i Vicenç Alberti, un testimoni notable de la fortuna del genere tragic en l ambit literari catala.

Estimats lectors, Què hi fem aquí reunits, llegint? Em temo que vostès, com jo mateix i aquests senyors del meu costat, hem estat engatussats per aquells senyors d’allà. Aquells senyors d’allà són el

Mata’m és una obra contundent. Quatre personatges ballenper les pàgines d’aquest llibre al voltant de la mort. L’Arnaldesitja morir, el seu amic Bastero vol tornar a la presó, laChirli es deixa arros

Sis persones són convocades per participar en un mostreig demogràfic. Es busca millorar la gestió política en cas de l’arribada de futures crisis. Aquestes persones són reunides en una sala, els han

La vida dels habitants d’un petit poble d’interior mallorquí, Galilea, es veu profundament trastocada quan la Laia, de nou anys, diu que ha respost la telefonada (literal) de Deu a la cabina del pobl

Aquests nous Els Pastorets de Tarragona sorgeixen d'una ciutat Patrimonj de la Humanitat, que té un seguici festiu que ha convertit Santa Tecla en Festa d'Interés Nacional i que és oberta i moderna, comercial, industrial i turistica, i que, per tant, no creu ja en les discriminacions ni en les submissions. Lluquet i Rovello son, doncs, dos joves ciutadans de la Tarragona del 2001 que, a traves d'un somni, viuen un viatge iniciatic i magic pel temps que els du a un espai que es el seu... En definitiva, una versio actual escrita i escenificada amb la voluntat de ser, tambe, oberta, innovada parcialment cada any, per tal de recuperar aquell public que, poc a poc, ha anat allunyant-se d'una tradicio secular que vol continuar essent viva. O, almenys, aixo es el que he intentat. (Josep Bargallo Valls)

En Ricard i l?Ester van estudiar junts a l?institut. L?Ester no ha oblidat mai el martiri que li van fer viure en Ricard i els seus amics, peró sobretot en Ricard. Al cap dels anys l?Ester es converteix en mestra i descobreix, en una reunio de pares, que te a classe el fill d?en Ricard. Sembla que el fill retiri al pare: en Marti presenta problemes greus de conducta, falta al respecte als professors i ataca sense motiu aparent els seus companys de classe. Pot ser que la vida estigui donant a l?Ester una segona oportunitat per fer el que hauria hagut de fer fa molts anys enrere??

TRANSBORD

Quatres dels onze textos teatrals que Natalia Ginzburg va escriure entre 1965 –any que, empesa per un repte personal, va iniciar-se en la dramatúrgia–, i 1967. Amb un estudi introductori de la mateix

Estimado público, están invitados a la fiesta de aniversario de nuestra querida Marusxka. Son unos familiares más en esta reunión. Pueden bailar, beber, reír y, en definitiva, jugar con nosotros. Un juego teatral que plantea un efecto de distanciamiento que nos ayuda a reflexionar, al trasladar una situacion de nuestros dias en la Rusia zarista de 1915: una zarina quiere arrasar un barrio y nuestra familia esta en riesgo de desahucio. Una obra ingeniosa y bien dialogada sobre nuestra politica y nuestra sociedad. Acompañennos y brinden con nosotros por Marusxka. Esta obra ha obtenido el premio de Teatro El Micalet (2017), convocado por la Sociedad Coral El Micalet con la colaboracion de la Universitat de Valencia.

Sets dels onze textos que conformen tot el teatre de Ginzburg, una autora que retratava amb senzillesa les complicades relacions familiars i de parella. Tristesa i comicitat hi caminen juntes i ofereixen dialegs extrems, certs, delirants. Els personatges tant es questionen les bases de la seva existencia com parlen de coses ben banals. Entremig entren en joc la dicotomia eterna entre poble i ciutat, o el dificil equilibri entre esquivar el desti o sotmetre-s’hi.

Un retrat gairebé clínic d una família erosionada pels brots psicotics del seu fill de vint-i-tres anys, que s acaba convertint en un periple a través de territoris desconcertants de la personalitat humana, vorejant sempre els límits entre el conscient i l inconscient. Un projecte de col laboració amb la unitat de psiquiatria de l Hospital de la Santa Creu i Sant Pau que culmina amb la presentació d aquesta obra sorgida del treball que han dut a terme durant dos anys el dramaturg Enric Nolla i el director Antonio Simón-Rodríguez, compartint experiencies amb els pacients d un grup de terapia familiar.