XXVII Premi Guillem Colom i Ferrà de poesia Vall de Sóller 2014Què voleu que us digui?, que em dic Josep i vaig néixer a Súria?, que vaig treballar 40 anys volent ser mestre o que mhe retrobat en una jubilació esplèndidament creativa? Avui el País demana una altra relació de pertinença.Escric, escric en català, escric en el català que em van péixer els pares i la Vall, aquell català avui desnonat per mor de la comprensió, aquell català sacrificat al déu de la dialectalització més iniqua i mesella i miserable del món. Escric perquè sóc viu i perquè reclamo que la meva pàtria sigui viva perquè la Llengua és la Pàtria- i la vull reconèixer quan una veu qualsevol me la planta davant del nas.He arribat a publicar fins a una dotzena i mitja de poemaris, tan inútils com els altres 10, 20 o 50 que es publiquen cada any, i tan imprescindibles com tots ells. Tots els meus llibres parlen damor; damor, sobretot, a la Llengua i a la Pàtria i a la Natura, i no nhi ha cap de transcendent i no nhi ha cap que sigui capaç de canviar el món, ni tan sols de transformar-ne una petita part (els altres, tampoc).No tinc cap intenció, però, de deixar descriure; segurament perquè no sé si sabria fer una altra cosa.Busqueu-me, si us ve de gust, a la Xarxa: mhan dit que hi sóc. Calders, hivern del 2015