Els autors han encarat el repte d’escriure sobre un tema tan aparentment eteri i subtil com els valors, pero no en abstracte, sinó referits a un altre tema complex, que es tan material, omnipresent i vast com el territori i la seva expressió perceptible, el paisatge. El viatge entre els dos extrems, l’espiritual i el material, el cobreixen eficaçment i àgilment, pero no pas amb celeritat, sinó amb intensitat, sense deixar res per verd, valgui la dita tambe per la connotació ecologica, que tanta importància te en el llibre –o, per ser mes exactes, socioecologica, que es el terme que Ramon Folch adopta com a definidor de la seva principal ocupació professional, i que te l’avantatge, entre d’altres de mes científics, de connectar netament amb el de la geografa Josepa Bru. El resultat de la seva col·laboració, des d’instàncies alhora diferents i properes, es un llibre en que es trenen de forma solida perspectives múltiples, en un exercici excepcional –per bo i per infreqüent– de transversalitat intel·lectual. El resultat, en compartir un mateix projecte, no es queda en una suma respectable pero modesta, sinó que assoleix una multiplicació veritable i fecunda. Perque no es nomes un llibre de tarannà naturalista, ni so