DEMÓSTENES: De todos ellos, tú serás el caudillo, y del agora, y de los puertos, y de la Pnyx. Pisotearás a la Asamblea, destruirás a los estrategos, encadenarás, encarcelarás y en el Pritaneo... fornicarás. SALCHICHERO: ¿Yo? DEMÓSTENES: Tú, por cierto. Y aún no sabes todo. Súbete a esta mesa y contempla todas estas islas alrededor. SALCHICHERO: Las veo. DEMÓSTENES: ¿Y qué más? ¿Los mercados y las naves de carga? SALCHICHERO: Sí, los veo. DEMÓSTENES: ¿No eres muy afortunado? Ahora, tuerce tu ojo derecho hacía Caria y el otro hacia Cartago. SALCHICHERO: ¿Para ser afortunado me tengo que quedar bizco? DEMÓSTENES: No, pero todo esto se vende por tu intermedio. Pues tú te conviertes, como dice este oráculo, en un gran personaje SALCHICHERO: Dime, ¿de qué manera, siendo salchichero, me convertiré en un gran personaje? DEMÓSTENES: Por eso mismo te harás grande, porque eres vil, salido del mercado, temerario...
Ficha técnica
Editorial: Losada
ISBN: 9789500396004
Idioma: Castellano
Número de páginas: 160
Tiempo de lectura:
3h 44m
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 22/10/2008
Año de edición: 2008
Plaza de edición: Buenos Aires
Alto: 21.0 cm
Ancho: 13.0 cm
Especificaciones del producto
Escrito por Aristófanes
Aristòfanes (Atenes, 446-386 aC) és el poeta còmic més brillant de l’antiguitat i un dels més hilarants de tota la literatura universal. Com Èsquil, Sòfocles i Eurípides per a la tragèdia, era, ja per als grecs, el gran clàssic de la comèdia antiga. Gràcies a Zeus, n’hem conservat onze peces de la quarantena llarga que sabem que va compondre. Li va tocar viure una de les èpoques més crítiques per a la democràcia atenesa: la guerra del Peloponès (431-404 aC), que va comportar la fi del domini d’Atenes sobre l’Egeu. Però va sobreviure a la guerra, i ens va llegar algunes de les comèdies més meravelloses que ha escrit mai cap dramaturg, com les d’aquest volum o "Lisístrata", "Les granotes" i "Les dones a l’assemblea". Com tots els genis, va dur als límits el gènere que conreava, fins a esgotar-lo. Darrere d’ell no es va tornar a escriure comèdia de la mateixa manera i el seu verb alat només l’han igualat monstres literaris de la talla de Shakespeare, Rabelais o Gadda.