Carol fa visible d''una manera radicalment subtil, com pocs cops un film ho ha fet amb aquesta intensitat, l''enamorament entre dues dones, a través de totes les fases d''una profunda transformació: des del descobriment, en el fulgor d''una mirada, fins a l''entrega final, ja només insinuada. I entremig, un diàleg de mirades i una gestualitat elaboradíssima de les mans que donen a veure, de manera increïblement refinada, l''aparició, l''emergència, el desplegament i l''efusió del desig amorós, així com una cartografia complexa de passions connectades, des de l''espera, el neguit, el calfred, la tremolor, la por o la desolació. La pel·lícula ha provocat uns efectes gens habituals: la irrupció d''una legió de carolistes. A la Universitat de Girona s''hi van aplegar d''eminents, en resposta a una convocatòria de la professora Imma Merino, el gener de 2017, en la primera edició del cicle Pensar una pel·lícula, organitzat pel Cinema Truffaut i i el projecte de recerca IMCOFOTO: va ser una jornada extraordinàriament rica i estimulant, pel rigor i la qualitat de les intervencions i per la vitalitat dels debats i diàlegs que s''hi van generar. Que aquelles paraules, afegints''hi a més d''altres, esdevinguin ara paraules escrites i, de nou, compartides no és només testimoni d''aquell seminari memorable, sinó sobretot invitació a tornarhi, un cop més, a aquesta pel·lícula prodigiosa per provar de pensarla de nou, en múltiples direccions.