Sinopsis de EL PISTOLERISME: BARCELONA (1917-1923)
Barcelona, re-batejada com la “Rosa de foc”, va ser l’escenari de centenars de crims selectius entre representants sindicals i agents burgesos. La tradició del pistolerisme ja era forta a finals del segle XIX i va tenir capítols catastròfics com el de la Setmana Tràgica el 1909. Tot i això, entre els anys 1917-1923 va adquirir el seu punt més àlgid. Personalitats com Francesc Layret o Salvador Seguí “El Noi del Sucre”, entre molts d’altres, van morir cosits a trets, i les vagues violentes eren a l’ordre del dia. La més emblemàtica, la dels treballadors de la fàbrica elèctrica “La Canadenca”, el 1919, que va durar tres mesos, va arrossegar als obrers de tota Catalunya, va provocar assassinats a tots dos bàndols, va deixar Barcelona a les fosques i fins la premsa va haver de parar 10 dies. En aquest marc històric, sorprèn descobrir les xarxes i grups armats que coexistien a banda i banda: des dels proanarquistes fins a la gent d’ordre del Sometent. Fins al punt que el crim i el pistolerisme era un tema quotidià per als barcelonins de l’època. Ho demostren la quantitat d’acudits gràfics que publicava la premsa, en capçaleres tan punyents com L’esquetlla de la Torratxa o La Campana de Gràcia, però també en diaris de to més seriós.
Ficha técnica
Editorial: Editorial Pòrtic
ISBN: 9788498090642
Idioma: Catalán
Número de páginas: 216
Tiempo de lectura:
5h 5m
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 01/03/2009
Año de edición: 2009
Plaza de edición: Barcelona
Colección:
Història Nacional
Història Nacional
Alto: 21.0 cm
Ancho: 14.0 cm
Grueso: 1.5 cm
Peso: 320.0 gr
Especificaciones del producto
Escrito por Albert Balcells
Albert Balcells és un reconegut historiador amb quaranta-cinc llibres publicats sobre temes i aspectes del passat de la Catalunya contemporània, com el sindicalisme i el pistolerisme dels primers anys vint del segle XX, la Unió de Rabassaires, l’escoltisme, la Mancomunitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i la memòria col·lectiva dels catalans, així com les colònies industrials. També ha escrit estudis sobre figures cabdals com Rafael Campalans, Enric Prat de la Riba, Lluís Nicolau d’Olwer, Jaume Massó i Torrents i Josep Puig i Cadafalch. És membre actiu de l’Institut d’Estudis Catalans, catedràtic emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona i director de Catalan Historical Review. Té la Creu de Sant Jordi, la Medalla Narcís Monturiol del mèrit científic i el premi Bonaplata del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Els seus darrers llibres són La caricatura política a la Catalunya republicana (2016); amb Rosa Serra, Les colònies industrials de la conca del Llobregat, 150 anys d’història (2019); Compromís i progrés: la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, del 1822 als temps recents (2019-2021), i Les galeries catalanes de ciutadans Il·lustres i la memòria col·lectiva (2021). També és autor del repertori de consulta electrònica lliure Monuments commemoratius de Catalunya, amb informació sobre 1.283 monuments.