EN CARGOL ES QUEIXA

Va néixer a Blanes l#any 1963, un hivern de grans nevades. Després, a l#agost, hi va haver grans inundacions. Al cap de quatre o cinc anys va aprendre a llegir. Va ser el primer #i potser el més gran# descobriment de la seva vida. Ha llegit i llegeix molt. Tot el que pot! I sempre li sembla que no és gaire i que no té prou temps. No està d'acord amb la frase: #Una imatge val més que mil paraules#. Mil paraules poden expressar realitats o irrealitats més que complexes! Va començar a escriure als tretze anys: un diari. El que tenen els diaris és que ens agrada poder-los tancar amb un forrellat, però es comencen i no s#acaben. Aquest era diferent, era una llibreta qualsevol i la va acabar. Potser això ja volia dir alguna cosa? Des d'aquell moment no ha deixat d'escriure. Tot i que no va publicar la seva primera novel·la fins als trenta-cinc anys, als divuit ja parlava de ser novel·lista. La feina li ha resultat llarga, tan difícil com divertida... i essencial. Sempre ha dit que, per ser escriptora, no calia publicar. Ara ho sap. I com que sovint feia al revés del que li aconsellaven a casa, al llarg d'aquests anys també ha mirat que l'escriure no li fes perdre el llegir...